9.4.08

9.4.2008 RECITANT PER ALS ALUMNES DE BATXILLERAT DE PETRER



D'estranyes alhora que meravelloses, podria definir les meues sensacions, després dels dos recitals que per als alumnes de batxillerat de tres I.E.S de Petrer hem realitzat este matí; potser serà este temps plovia sobre les nou del matí quan Cristina i jo vam eixir d'Enguera, el sol ens va acompanyar en el nostre viatge, fins a arribar a Petrer, on va tornar a ennuvolar-se inclús a ploure al llarg del matí. Jordi, el tècnic de l'Oficina de Normalització d'este poble frontera lingüística, portava molt de temps il·lusionat i il·lusionant-me amb esta I Setmana per la Llengua i el Saló d'Actes del Centre Cultural amb uns mitjans molt bons, ens esperava i esperava l'arribada dels xics. Sabut és que m'agrada el risc, baste pensar que em dedique des de fa mes de quinze anys a portar poesia dita en veu alta on sóc requerit, i la majoria de les vegades allò previsible es converteix en imprevisible, ens havien contractat per a realitzar dos passes, el primer per a més de cent alumnes, el segon per a alguns menys; el primer amb un programa que constava únicament de poemes de poetes amb obra publicada; el segon a més tenia la sorpresa de la lectura de cinc poemes confeccionats pels alumnes. Allò previsible era que el segon passe, tinguera un millor resultat; una vegada més l'imprevisible es va apoderar de la situació, afegint al matí una certa emoció continguda. El primer passe va estar una delícia, recitar en valencià per a aquells estudiants, que atents i interessats disfrutaven de cada vers, i fer-ho amb un equip de so ben preparat que em permetia recitar amb la tècnica necessària, torne a repetir ha sigut una experiència apassionant; professorat i alumnes mereixen la meua felicitació per haver fet que treballara tan a gust amb ells. I va arribar el segon passe, el que es prometia meravellós, però va haver-hi un error d'organització imputable a .... !Ningú!, l'alumnat que assistia al passe era de dos IES diferents, a l'una en punt estaven assentats els alumnes d'un dels instituts, mentres que els altres (entre els que havien de trobar-se, els alumnes autors dels poemes), no estaven. Passats deu minuts de l'una vaig començar el recital, amb la idea d'entre poema i poema fer passar als alumnes de l'institut que faltava, estes errades d'organització són perillosíssimes per a la marxa d'un recital i és molt fàcil que la concentració necessària per a recitador i alumnat es perda. Aproximadament sobre l'una i vint van fer acte de presència professora i alumnat de l'institut que faltava, es van assentar i quan ja creia poder continuar el recital, m'assabente que encara no estava la totalitat de l'alumnat que faltava. Vaig perdre un poc els nervis i públicament i des d'ací els torne a demanar disculpes, no vaig admetre més demores en el recital, calia reprendre el programa i oferir als que ja estaven i als que van arribar, el millor del repertori, evidentment no vaig poder fer tot el programa però, puc dir sense por d'equivocar-me que vam disfrutar junts del poc de temps poètic que restava. Quan vaig finalitzar el recital, vaig proposar a aquells alumnes i professorat que pugueren/volgueren quedar-se, a escoltar el recitat dels poemes dels alumnes, que per falta de temps no havia realitzat, i com era d'esperar els companys dels autors van romandre en la sala; però també un gran nombre d'alumnat de l'altre institut, acompanyats del seu professorat, va romandre en el saló fins que van escoltar eixos poemes !quin detall!. Una vegada més l'imprevisible es va obrir pas i ens va fer sotsobrar per uns moments, i ens va fer sentir alegria al veure que tot tornava a l'origen, que no era un altre que disfrutar junts de la poesia , esta vegada en la nostra llengua.
Com vos vaig dir en el recital , a continuació vos escric els poemes que vaig recitar i espere les vostres opinions, els vostres comentaris, els vostres suggeriments, no oblideu que tot això contribueïx a que els nostres programes resulten més interessants ... fins prompte

L'ALL PORRO I LA CARXOFA de Josep Vicent Marqués

ELS AMANTS de Vicent Andrés Estellés

GRUP DE POEMES de Juan Bonilla (El pètal, l'epitafi de l'enamorat, la pàtria)

LA CANÇÓ DE LES BALANCES de J.M.Carandell(sols la vaig recitar en el primer passe)

TINC UN CLAVELL de Lluís LLach (sols la vaig recitar en el primer passe)

RES NO M'AGRADA TANT de Vicent Andrés Estellés (sols la vaig recitar en el primer passe)

VERSOS PER A ANNA de Marc Granell

ABSÈNCIA DE TU NÚM. 15 de Pepe Ramos

FRAGMENT DE TIRALLONGA DE MONOSÍL.LABS de Pere Quart

LA FERA FEROTGE d'Ovidi Montllor (sols la vaig recitar en el primer passe)

FREELANCE de Manel Garcia Grau

PAISA d'Uberto Stabile

UN CONTE BONIC de J.V. Marqués

LES RESSAQUES de Carmelo Iribarren

ELS REIS SÓN ELS PARES de Quintin Cabrera


Espere les vostres notícies. !salut i poesia!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Buenas tardes! Me llamo Pablo y asistí al recital de poesía que dio en Petrer la pasada semana. Pertenezco al instituto La Canal, el que llegó primero, y tengo que reconocer que me gustó mucho! Encontré su blog y estuve buscando un poema que me encantó. Comentó que lo escribió un amigo suyo poco después de que le dejara la novia. En realidad todos los poemas me encantaron. Su forma de contarlos. Normalmentea todos los recitales a los que habiamos asistido habian sido aburridos, pesados y nada amenos. Este todo lo contrario. Le doy la enhorabuena, junto con algunos de mis compañeros. Me gustaría poder tener ese corto poema que recitó y tanto me gustó, si pudiera ser. Y me recomendaras, algún que otro libro de poesía para comenzar. Desde entonces tengo una gran curiosidad por ésta. Eso es todo, y muchas gracias por habernos hecho pasar esa hora tan... mágica, por así decirlo. Un abrazo.

Anónimo dijo...

Hola,el meu nom és David, de l'institut IES Paco Mollà. I em vaig quedar molt sorprés per la forma de transmitir eixos poemes... he anat a alguns recitals, però no foren res comparat amb este.
me va agradar el poema dels monosíl.labs, ja que és molt difícil de llegir.
A mi desde xicotet el poema que més m'agradaba era el de la fera ferotge.
Aixó si el que més em va cridar l'atenció fou el "paisa", per la vostra manera de contar-ho...
En fi, moltísimes felicitats! I que continue igual de bé...o millor.