31.5.09

LUCHO ROA I VICENT CAMPS "ENTRE AMICS".- LA CASONA.- C/GRESES 4.- BENIMACLET.- VALÈNCIA


EN EL COR DE BENIMACLET HI HA UN LLOC ON ES POT PRENDRE UNA INFUSIÓ DIFERENT, UN CAFÉ ESPECIAL , ENTRE AMICS, SENSE PRESA, ÉS UN LLOC MENUT, DIRIGIT PER CONCHITA I EL SEU FILL, UN LLOC ON LA POESIA , LA CANÇÓ, LA CONVERSA ENCARA TENEN CABUDA... ÉS PER AIXÒ QUE LUCHO ROA I JO HEM DECIDIT REGALAR LES NOSTRES PROPOSTES ARTÍSTIQUES EN PRINCIPI EL DIVENDRES 5 DE JUNY A LES 23 HORES I EL DISSABTE 6 DE JUNY A LES 19,00 HORES. RECITARÉ POEMES D'ALTRES I MEUS, CANTARÀ TEMES PROPIS I D'ALTRES, US OFERIREM TEMES EN CONJUNT, VOLGUEREM QUE L'ESPAI DE LA CASONA, ES QUEDARA MENUT PER A REBRE AMICS I DESCONEGUTS, US ESPEREM



PERQUÈ LA VIDA ÉS UN PIS de Vicent Camps
(a Jorge de Xirivella)


Perquè la vida és un pis tio!

deia un amic al meu fill
amb la rotunditat que habitualment
concedeix la senzillesa

la vida és un pis
on caldrà posar
aire condicionat
perquè no se'ns òmpliga
el xiquet de borradures
i puguem tirar-nos
sense pensar
davant el televisor

per a molts de nosaltres
la vida és un préstec hipotecari
per a comprar eixe pis
i l'assegurança d'eixe pis...

o un préstec personal
que invertirem
a pagar el cotxe
i l'assegurança d'eixe cotxe...

en la majoria dels casos
la vida queda reduïda
a la venda humiliantment necessària
del nostre temps
amb la intenció de
plantar cara
a eixos préstecs
a eixes assegurances...

i anem morint a terminis
mentre qualsevol entitat bancària
dicta el ritme als nostres instants d'oci
programant els nostres desitjos
en funció dels préstecs
que ens van concedir

la vida és un pis per a l'obrer
i ho continuarà sent
mentre per a viure-la
continuem necessitant
donar al comandament del televisor
des del sofà
i oblidem que a Espanya
constructors
polítics
financers
i notaris
són els que gaudeixen dels nostres pisos

o el que és el mateix
de les nostres vides.



PORQUE LA VIDA ES UN PISO
(a Jorge de Xirivella)




¡Porque la vida es un piso tío!

le decía un amigo a mi hijo
con la rotundidad que habitualmente
concede la sencillez.

la vida es un piso
al que habrá que ponerle
aire acondicionado
para que no se nos llene
el niño de sarpullidos
y podamos despanzurrarnos
sin pensar
ante el televisor.

para muchos de nosotros
la vida es un préstamo hipotecario
para comprar ese piso
y el seguro de ese piso...

o un préstamo personal
que invertiremos
en pagar el coche
y el seguro de ese coche...

en la mayoría de los casos
la vida queda reducida
a la venta humillantemente necesaria
de nuestro tiempo
con la intención de
hacer frente
a esos préstamos
a esos seguros...

y vamos muriendo a plazos
mientras cualquier entidad bancaria
le dicta el ritmo a nuestros instantes de ocio
programando nuestros deseos
en función de los préstamos
que nos concedieron

la vida es un piso para el obrero
y lo seguirá siendo
mientras para vivirla
continuemos necesitando
darle al mando del televisor
desde el sofá
y olvidemos que en España
constructores
políticos
financieros
y notarios
son quienes disfrutan de nuestros pisos

o lo que es lo mismo
de nuestras vidas.

25.5.09

LIBRERÍA PRIMADO DE VALENCIA, MARTES 26 A LAS 19,30



SERÁ EN LA LIBRERIA PRIMADO A LAS 19,30 DEL MARTES 26; ALLÍ LEEREMOS CUATRO AUTORES QUE HEMOS PUBLICADO POESÍA EN LA EDITORIAL CANARIA BAILE DEL SOL:

-MAL TIEMPO EN PRIMAVERA, con Nacho Meseguer
-23 PANDORAS, con Safrika y Lucía Boscá.
-PENA CAPITAL, con Vicent Camps

UN POEMA DE PENA CAPITAL:

ESQUERRES de Vicent Camps


No lluites contra
els de la teua classe!

repetien pels megàfons
els propagandistes
de l'exèrcit republicà

amb la intenció
que ho escoltaren
els sentinelles

que vigilaven
des de les trinxeres
del bàndol feixista
en la guerra civil.

hui
a València
els grups municipals
es posaven d'acord
per a fer
filla adoptiva
de la ciutat
a l'empresària Esther Koplowik

i al conéixer la notícia
i pensant molt especialment
en els grups municipals d'esquerra
no podia deixar de repetir
mentalment:

no lluites
contra els de la teua classe!

no, no lluites
contra els de la teua classe!



IZQUIERDAS de Vicent Camps



¡No luches contra
los de tu clase!

repetían por los megáfonos
los propagandistas
del ejército republicano

con la intención
de que lo escucharan
los centinelas

que vigilaban
tras las trincheras
del bando fascista
en la guerra civil

hoy
en Valencia
los grupos municipales
se ponían de acuerdo
para hacer
hija adoptiva
de la ciudad
a la empresaria Esther Koplowitz

y al conocer la noticia
y pensando muy especialmente
en los grupos municipales de izquierda
no podía dejar de repetir
mentalmente:

¡no luches
contra los de tu clase!

¡no, no luches
contra los de tu clase!

21.5.09

POESIA DINS LA BIBLIOTECA DE LA CASA DE LA REINA DEL CABANYAL.- I UN POEMA DE REGAL PER A QUI S'ACOSTE AL BLOC DE L'ORALITAT


La fotografia mostra l'interés i la sorpresa d'eixos xiquets i xiquetes, mentre recitava. Però jo he sentit moltes altres coses este matí, que no es poden apreciar en la fotografia. Entre elles el treball d'unes mestres, que han aconseguit fer una gran labor poètica amb els seus alumnes. L'interés d'una professional bibliotecària, per reunir en la biblioteca de la Casa de la Reina , el treball poètic dels col·legis de la zona. I allí, entre xiquets i xiquetes, mestres, bibliotecària i molts cal·ligrames, acròstics, poemes visuals, poemes objecte i molta molta imaginació, este matí, hem compartit poesia i il·lusions, els alumnes de cinqué i sisé de primària del col·legi Vicente Blasco Ibáñez del Cabanyal de València i qui vos escriu; mentres fora la gent passejava i feia compres pel mercadet del dijous i el mar estava com una bassa d'oli, a escassos metres de la biblioteca.

POEMA DE REGAL

BESOS.- AUTORA: CARMEN GIL



Hay besos de caramelo,

dulces como una sonrisa.

Y están los besos con prisa,

que hay que cogerlos al vuelo.



Los besos de mariposa

rozándote las mejillas

¡pueden hacerte cosquillas!

y son de color de rosa.



El beso con achuchón,

tan calentito y tan tierno

como una manta en invierno,

¡es un beso de algodón!



¿Y qué tal el beso alado

que te pilla de sorpresa,

y, además, el que te besa

puede estar en cualquier lado?



También está el de tornillo,

que es el beso con pimienta

que despertó a Cenicienta

e hizo temblar el castillo.



¿Y los besos con caricia

que llegan en ventolera

y huelen a primavera

como una buena noticia?



Fantástico el beso-guiño.

Es chisposo y titilante

como una estrella brillante

con mil vatios de cariño.

19.5.09

I ARA LI CORRESPON AL MEU NOU LLIBRE PER ADULTS: "PENA CAPITAL"



L'editorial canaria Baile del Sol, ha publicat, bilingüe, el meu poemari PENA CAPITAL, aniré penjant alguns poemes...la portada és un poema visual d'Antonio Gómez ...




UTOPIA de Vicent Camps
He estat
escrivent
entre soldadors

recitador
entre poetes

humil
entre “pijos”

casat
entre fadrins

porter
entre jugadors
de camp

divorciat
entre casats

pare
entre fills

grenyut
entre
pèl-curts

jove
entre vells

agnòstic
entre creients

major
entre jòvens

solitari
entre multituds...

i el cos
i el sentit comú
-malgrat els anys-
em demanen continuar així

encara que els quilos
es vagen atrinxerant
al voltant del meu abdomen
i els jòvens al carrer
quan em pregunten l'hora
em donen les gràcies
al temps
que m'anomenen senyor...


encara que els amics
de més de quaranta
em recorden
que hauria de tallar-me el cabell
per tal d'anar com Déu mana

i

la utopia
es continua venent
en la secció
d'electrodomèstics
de tantes superfícies
comercials.




UTOPÍA de Vicent Camps
He sido
escribiente
entre soldadores

recitador
entre poetas

humilde
entre pijos

casado
entre solteros

portero
entre jugadores
de campo

divorciado
entre casados

padre
entre hijos

melenudo
entre
pelicortos

joven
entre viejos

agnóstico
entre creyentes

mayor
entre jóvenes

solitario
entre multitudes...

Y el cuerpo
y el sentido común
-a pesar de los años-
me piden continuar así

aunque los kilos
se vayan atrincherando
alrededor de mi abdomen




y los jóvenes en la calle
al preguntarme la hora
me den las gracias
al tiempo
que me llaman señor...

aunque los cuarentones
amigos
me recuerden
que habría de cortarme el pelo
para ir como Dios manda

y

la utopía
se siga vendiendo
en la sección
de electrodomésticos
de tantas superficies
comerciales.

15.5.09

FINAL IIª CAMPANYA ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA COL.LEGIS MONTCADA




Ahir dijous vaig acabar la IIª Campanya d'Animació Lectora Poètica, per als xiquets i xiquetes dels col·legis de Montcada, organitzada des de la seua Biblioteca Municipal. Ja he realitzat algunes entrades en el bloc, vull fer esta curta però intesa ressenya, de les sensacions que els xiquets i xiquetes dels col·legis Blasco Ibáñez i Sant Josep m'han regalat, en les sessions que he realitzat esta setmana. Vaig començar la setmana amb els xiquets de tercer i quart de primària del col·legi Blasco Ibáñez, un públic despert, participatiu que a pesar de la seua curta edat, motivats sens dubte pels seus mestres, havien construït poemes sobre la naturalesa, l'amistat, els planetes i molts altres temes. Xiquets i xiquetes que em van sorprendre, recitant algun poema del meu poemari EL CLOT DE LA LLUNA. I que van contribuir, amb el seu gaudi, que esta campanya haja sigut molt rica en sensibilitat compartida. Servix com a mostra de la seua / nostra il·lusió , les fotografies preses per una de les mestres del col·legi Blasco Ibáñez, en el moment en què alguns dels xiquets recitaven amb mi.

El dimecres i dijous, les sessions van ser dirigides als alumnes de tercer i quart de primària i primer i segon de secundària, del col·legi Sant Josep. El seu comportament, la seua atenció i la seua participació, no va desentonar de la resta, tant en primària com en secundària, estos alumnes havien treballat els poemes propis, atenent a les meues recomanacions, en grups d'uns cinc alumnes, aconseguint amb això que el recital fóra àgil, llegint els seus textos i els del meu repertori. Els alumnes del segon cicle de primària, van romandre fins al final del recital, amb una actitud participativa, i no volien abandonar la biblioteca. !Quin gust per al recitador! Els alumnes de secundària, van disfrutar amb els poemes d'amor que des de diferents punts de vista, segons autors i èpoques, els vaig recitar. Els seus textos, ben elaborats, es feien agradables al recitat. S'apreciava en eixos textos, un treball previ, ben dirigit pel seu professorat, que vaig poder comprovar, s'estimava la poesia.

En resum , un final de campanya, com el seu inici, fantàstic. M'agrada recitar a Montcada, Cèsar el bibliotecari, es desfà en atencions i m'oferix el millor regal, la seua amistat. La comunitat educativa, que assistix als recitals , em regala el seu interés , la seua atenció, la seua participació. Jo m'acomiade d'ells enguany, regalant-los, algun poema...així ho continuaré fent de tant en tant des d'este bloc...







TRABALENGUAS

Doña Chicha la chicharra
Chicharrea y se achicharra.

La chicharra chicharrera duerme bajo una chumbera.

El chinche chichirimoche chincha de día y de noche.
La chinche Chichirinada, de noche y de madrugada.

El chorlito Chirlomirlo en el chopo chilla a un mirlo.
Y el mirlo chiticallando se chufla y se va volando.

“Cartucho que no te escucho”,
Le dice la chucha al chucho.

El chucho achucha a la chucha
Y ya la chucha lo escucha

Me han dicho que has dicho un dicho
Un dicho que he dicho yo;
Ese dicho que te han dicho que dicen que he dicho yo,
Ese dicho no lo he dicho
Pero si lo hubiese dicho
Ese dicho estaría muy bien dicho
Por haberlo dicho yo.

Paco Peco chico rico
Insultaba como un loco a su tío Federico.
Y éste le dijo: poco a poco, Paco Peco,
Que pecas de mucho pico.

Pepe Pintos , con talento
Contó de cuentos un ciento
Y un chico dijo contento:
Cuántos cuentos cuenta Pintos.

Basilisa va pa misa remendando la camisa
Por la calle pisa paja por la calle paja pisa.
Arrepisa paja, arrepaja pisa,
Arrepisa paja, arrepaja pisa.

Como sabes que te quiero
Quieres que te quiera más,
Te quiero más que me quieres,
¿Qué más quieres?
¿quieres más?

Si el verte fuera la muerte
Y el no verte fuera vida,
Antes la muerte y el verte
Que no verte y tener vida

Guerra tenía una parra
Y Parra tenía una perra
Y la perra de Parra mordió a la parra de Guerra
Y Guerra pegó con la porra a la perra de Parra.

Oiga usted, compadre Guerra:
¿Por qué ha pegado con la porra a la perra?

Porque si la perra de parra
No hubiera mordido la parra de Guerra
Guerra no hubiera pegado con la porra
A la perra de Parra.

Tengo un tío cajonero
Que hace cajas y cajones
Él me tira a mi las cajas
Y yo le tiro los cajones

El arzobispo de Constantinopla
Se quiera desarzobispoconstantinopolizar
El desarzobispoconstantinopolizador
Que lo desarzobispoconstantinopolice
Buen desarzobispoconstantinopolizador será.

12.5.09

UN POEMA PER ALS MEUS AMICS I AMIGUES , DELS COL.LEGIS DE MONTCADA, CATRAL, ONDA, XIRIVELLA, ALCOI, RAFOL D'ALMUNIA, OLIVA, MONTIXELVO...





De segur que em deixe xiquets i xiquetes, de pobles que han compartit poesia amb mi aquest curs, però el poema que us regale és per a tots els que em conegueu, i els que entren en aquest blog, també per als seus mestres...els alumnes de Catral, parleu en el vostre mestre de valencià si no enteneu alguna cosa....


SÓC de Vicent Camps

sóc alt
d’aguaitar
al balcó
buscant
a la lluna

sóc gros
per cercar
la redonesa
del sol

sóc lleig
de fer-li
carasses
a l’espill

sóc feliç
de ser
com sóc

YA FUNCIONA DE NUEVO EL PROGRAMA PARA SUBIR POEMAS RECITADOS A ESTE BLOG.- AQUÍ TENÉIS UN POEMA NO MUY CONOCIDO DE MIGUEL HERNÁNDEZ







LAS DESIERTAS ABARCAS DE MIGUEL HERNÁNDEZ
Por el cinco de enero,
cada enero ponia
mi calzado cabrero
a la ventana fria.
-
Y encontraba los dias
que derriban las puertas,
mis abarcas vacias,
mis abarcas desiertas.
-
Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.
-
Me vistio la pobreza,
me lamio el cuerpo el rio
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocio.
-
Por el cinco de enero,
para el seis, yo queria
que fuera el mundo entero
una juguetería.
-
Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.
-
Ningun rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.
-
Toda gente de trono,
toda gente de botas
se rio con encono
de mis abarcas rotas.
-
Rabie de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y unos hombres de miel.
-
Por el cinco de enero
de la majada mia
mi calzado cabrero
a la escarcha salia.
-
Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

8.5.09

HUI HEM FINALITZAT LA CAMPANYA D'ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA A PAIPORTA.-


Este matí, hem acabat els tres recitals que ens faltava per fer, en la biblioteca pública de Paiporta, per als jóvens de quart d'ESO de l'IES La Sénia. Hui han arribat acompanyats pels seus professors Empar, Vicent i Jordi. La majoria d'estos alumnes, en el dia d'ahir havien realitzat una ruta literària per la ciutat de València i venien molt motivats, després de recordar els versos de Vicent Andrés Estellés, que tants llocs de València ciutat, va deixar per al record, plasmats en els seus poemes.
Havien escrit textos propis, que he llegit amb un fons musical que Cristina havia triat i la veritat és, que recitar els seus versos, m'ha resultat una experiència ben agradable. Han sigut els alumnes de cada un d'estos tres últims passes, amb el seu comportament exquisit i el gaudi que he llegit en les seues mirades, durant els recitals, el colofó perfecte per a una campanya, que definitivament considere consolidada amb el professorat i alumnes assistents de l'IES La Sénia. Quan eixíem Cristina i jo de la biblioteca, una parella d'alumnes que havien assistit al nostre recital, ens esperaven en el carrer per a preguntar-nos on podien aconseguir un dels textos, dels poemes que havia recitat. He correspost al regal que ha sigut comprovar, el seu interés per la poesia, regalant-los el text del poema. Per si algun d'estos jóvens, visita este lloc. Deixe a continuació el text del poema de Dino Lanti, quE tant els ha agradat.

SMS de Dino Lanti
ÉraSMS una vez
una consola Game Boy
que se colgó de un playmóvil
que se creía un playboy.

Nuestro playmóbil quería
solamente teclear
en una pradera Amena,
bajo un cielo Movistar.

-pero ella quería dormir
con las teclas de almohada
y traerle el desayuno
en su bandeja de entrada.

Cada día a cualquier hora
él le hacía una llamada
y de tanto descolgar
fue ella quien quedó colgada.

Cada día a cualquier hora
él le hacía una perdidas
y al final fue ella quien no
pudo dar con la salida.

Otras veces le enviaba
canciones de politono
y por las noches un beso
con lengua de emoticono.

le mandaba mensajes
con vídeo a su corazón,
ya veis que su amor era
de última generación.

Pero cuando se cansó
le puso a esta historia fin
deshaciéndose del móvil
y olvidándose del PIN.


Desde entonces se alejó
hasta marcarse un prefijo
y después de tanto amor
no la llamaba ni al fijo.

Como no le respondía
ni el botón de rellamada,
la consola se quedó
- digamos-
- desconsolada.

Ella dejó de llamarlo,
ya no habría Vodafone,
poco a poco fue quedando
sin saldo en el corazón.

Hasta que un día tiró
el móvil a la basura
y entonces el suyo fue
un amor sin cobertura.

MORALEJA

Aunque nunca tenga saldo
el amor nunca está inmóvil.
Cambia, pues, siempre de número
porque la vida es playmóvil.

Apaga a ratos el móvil,
que conste que te he advertido,
pues cuando llama el amor
lo hace a cobro revertido.

7.5.09

IV CAMPANYA ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA BIBLIOTECA PAIPORTA, AMB ALUMNES 4AT ESO IES LA SÈNIA.-



Hem estat recitant per als jóvens de quart d'ESO, de l'IES La Sènia de Paiporta, dins de la IV Campanya d'Animació Lectora Poètica que desenrotllem amb els responsables de la biblioteca pública d'eixe ajuntament .
Els dos passes que hem realitzat este matí, han sigut dels que et fan estimar profundament este treball. Una professora, Puri, que contagia del seu entusiasme per la formació en valors dels seus alumnes i molt especialment per la seua formació poètica. Uns alumnes, que han sabut captar la intenció de cada vers, que han comentat amb nosaltres sobre autors i poemes. I que després d'escoltar els versos de Josep Vicent Marqués, Karmelo Iribarren, Estellés,
Dino Lanti, David González, Quintín Cabrera etc. etc. de la meua veu; ens han deixat la sorpresa - regal, d'invitar-nos a escoltar, les seues veus i les seues músiques, d'un recital que junt amb Puri , la seua professora, van presentar en una entitat social de la població, i que només escoltant el disc, ens ha paregut d'una bellesa i una sensibilitat extraordinària, de manera que menuda delícia va haver de ser, veure i escoltar estos jóvens dur a terme el recital de textos d'Estellés, Llorente, Papasseit i tants altres autors en directe. Satisfacció extrema per comprovar que el nostre treball porta el mateix compàs poètic que el d'estos jóvens i la seua professora. Deixem un parell de fotografies del recital.

LES SENSACIONS, DELS RECITALS PER ALS ALUMNES DEL VTE. TRENCO DE MONTCADA, MEREIXEN UNA ENTRADA BEN LLARGA EN AQUEST BLOC.-




Porte vint anys recitant. I cada dia descobrisc noves sensacions. Eixes sensacions són tan diferents entre uns i altres dels meus recitals, que estic convençut que la seua disparitat, fa que recitar, dramatitzar textos, per a mi siga cada vegada més apassionant. El dimarts i dimecres d'esta setmana per la vesprada, vaig compartir poesia amb el professorat i alumnes del Col·legi Públic Dr. Vicente Trenco de Montcada, dins de la II Campanya d'Animació Lectora Poètica, que impulsada per Cèsar , el seu bibliotecari, està realitzant l'Ajuntament d'eixa població, per als alumnes de segon cicle de primària i primer cicle d'ESO, en l'espai de la biblioteca municipal.

Solc, penjar en este bloc, les impressions que la majoria dels recitals em causen. Els recitals que he fet per a estos xiquets i xiquetes del Vte. Trenco, m'han fet descobrir, recursos que feia temps no utilitzava, recursos i sensacions que m'han omplit de satisfacció. I vull deixar constància d'ells en el bloc.

He de dir, que estos xiquets i xiquetes, amb els seus mestres, es donen un bon passeig fins que arriben a la biblioteca. També he d'indicar -açò ho saben molt bé els seus mestres- que els xiquets en acabant de dinar, solen estar ja cansats després de tot el dia i que la calor que ja tenim damunt, junt amb el passeig, sol fer minvar l'atenció, en qualsevol acte on cal prestar atenció i demostrar sensibilitat. Però, no hi va ser eixe el cas.

El primer passe , el del dimarts set, va ser un passe bonic, espontani, amb uns xiquets que com el dimecres huit, pertanyien a dos classes diferents , en aquest cas de tercer de primària, però que en tot moment, es van comportar com un sol grup, una sola classe, desitjosa de participar. Van recitar amb mi, la majoria dels xiquets, els seus propis poemes, els que havien elaborat junt amb els seus mestres, en les seues aules. Van escoltar amb atenció els poemes divertits, que els vaig recitar, van riure amb ells, es van enlluernar escoltant els travallengües i en general van estar ben desperts, al temps de resoldre les endevinalles que els vaig plantejar. En resum una goig de recital.

El passe del dimecres huit, va ser ben especial, havia parlat amb Cèsar el bibliotecari, prèviament sobre això. Em preocupava, la forma de plasmar, el treball tan diferent que havien fet dins l'aula, cada un dels grups de 4at que s'havien d'ajuntar en el meu recital. D'una banda, una de les classes havia treballat, tal com jo havia recomanat, pocs textos, elaborats entre diversos alumnes, la majoria en valencià i que durant l'hora del recital, podria recitar amb els xiquets sense cap problema, perquè no eren molts. D'una altra banda, l'altra classe que havia d'assistir al recital, havia treballat individualment els poemes, amb textos fragmentats de to irònic, que aportaven frescor al recital, però que m'impedia llegir-los amb els xiquets, perquè no disposàvem de temps suficient per a poder llegir tots eixos textos.

Mentres llegia les seues fitxes , dies abans de l'acte, intentava visualitzar el recital, tenia por d'equivocar-me. A la fi, vaig decidir, que allò millor seria, recitar amb els xiquets els textos del grup que havia treballat pocs poemes. I el grup que havia fet els poemes de versos fragmentats i individuals, amb la intenció que participaren, els invitaria a recitar amb mi , textos interessants de poetes reconeguts i divertits, en grups de quatre alumnes, amb això aconseguiria que participaren tots activament en el recital poètic. Però, mentre llegia, a casa, els poemes que ells havien construït, veia que havien deixat pràcticamente preparats, poemes divertits que naixien dels que ells havien apuntat, de manera que vaig construir un poema per a cada un d'ells, poema que els vaig regalar en finalitzar el recital.

Va arribar la vesprada del recital, van arribar els xiquets i xiquetes cansats del llarg passeig des del col·legi a la biblioteca, van ocupar tota la sala, eren un grup ben nombrós, més de quaranta alumnes. Alli estaven davant meu, suats, inquiets, vius i vaig pensar -este serà un passe complicat-, els vaig parlar de quins eren els meus plans per a eixe passe, què faríem i com, i els vaig plantejar un pacte que consistiria en el fet que jo donaria el millor de mi com a recitador, si ells obrien la seua sensibilitat per a disfrutar i es comportaven rient quan devien de riure, posant-se tendres quan el poema ho requerira etc. etc.

He de dir, que eixe passe ha sigut un, dels que per a este nivell d'edat, més m'ha fet disfrutar, de quants he realitzat, i ja en són molts. Vaig treballar molt, però veure eixos ulls oberts mirant-me amb atenció, eixos xiquets de tan curta edat en la seua gran majoria, atenent amb tantíssima educació, sentir com disfrutaven, com participaven en totes i cada una de les propostes que els vaig realitzar, va fer que meresquera la pena tant de treball. En molt pocs recitals han llegit tots els xiquets i xiquetes assistents amb mi, en este sí. En molt pocs passes per a xiquets d'estes edats, els xiquets i xiquetes han romàs en les seues cadires una hora després de començar el recital, sense donar una sola mostra de cansament poètic, en este sí. Sense exagerar, gens, este recital és un dels que més satisfet em trobe, de quants he realitzat per als xiquets i xiquetes de primària. Com faig amb altres grups de xiquets, a partir d'ara prenc el compromís d'enviar a estos alumnes i mestres, algun poema divertit, amb una certa periodicitat. Ho mereixen.

UN POEMA PARA EL ALUMNADO DE TERCER CICLO DE PRIMARIA DEL COLEGIO PÚBLICO AZORÍN DE CATRAL.-


Quedé con vosotros que os enviaría un poema los jueves, para recordar el día de la semana que nos conocimos y nos escuchamos. Pues aquí lo tenéis, un poema bien ingenioso de Gloria Armendáriz, que nos habla de los numeros ordinales y que dice:

LOS ORDINALES

Orden, señores, orden.
¿Quién va primero?
Yo voy segundo
y usted, tercero.
Aquí va cuarto,
yo me aparto.
Ya viene quinto,
luego entra sexto
y en un periquete
está aquí el resto:
séptima y octavo,
la pava y el pavo.
Con ellos acabo:
noveno y décimo.

!Que lo disfrutéis! hasta la semana que viene. Espero, que me digáis, que os ha parecido el poema.
Besos.

6.5.09

RECITANDO POEMAS DE AMOR DE KARMELO IRIBARREN

En el vídeo estoy recitando poemas de amor de Karmelo Iribarren, para estudiantes de ESO y Bachiller el pasado día del libro. Más abajo están los textos.










RETRATO DEL POETA ADOLESCENTE

Un paquete de tabaco,
un libro de poemas,
cuarenta duros para tomar unas cerveza

Poca cosa, es verdad;
pero para mí era suficiente.

Y entonces aparecieron las mujeres.

ASÍ, TAL CUAL

Consciente de que muchos me van a llamar de todo,
desde blandengue hasta carca,
pasando, por supuesto,
por romántico de medio pelo;

sabedor de que corro demasiados riesgos,
de que estas cosas no se dicen así en verso,
sino que se disfrazan,
o se apuntan a lo más;

seguro, en fín,
de que me juego el tipo,
quiero decir el hueco,
la página,
figurar en la lista de no sé qué antólogo futuro,

cojo, voy y lo digo:

Amor mío, te quiero,

Así, tal cual,
consciente,
sabedor,
seguro de que a ti te va a gustar.

UN POCO JUSTO

Te quiero, corazón,
te quiero mucho.

Te quiero tanto
que si no fuese
porque ando un poco justo de pasta últimamente,

ahora mismo
encargaba un luminoso con tu nombre

y detrás un I Love You

y lo mandaba colocar ahí fuera,
para que lo viese todo el mundo.

Ahí fuera,
en la terraza,

al otro lado
de donde cagan siempre las palomas.

ASI, SI

Te digo que te quiero,
pero no te suena bien.
Vuelvo a intentarlo con más énfasis,
pero tampoco te convence.

Nos miramos un rato,
en silencio…
y rompemos a reír a carcajadas.

Pero en qué estaría pensando.
Que se vayan al carajo las palabras.

Te acaricio largamente las piernas,
y te beso en la boca,
y te muerdo la nariz,
y … tú me dices que así, sí.

3.5.09

HASTA QUE FUNCIONE LA PÁGINA DE SUBIR MP3.- IRÉ SUBIENDO ALGÚN VIDEO.- HOY POEMA 20 DE NERUDA

El jueves pasado , a las 19,30 horas, en plena operación salida del puente, el cantautor Lucho Roa y quien esto escribe, estábamos en el teatro Capri de Paterna, cantando y recitando a Neruda y Hernández, muy poca gente nos escuchaba, pero de una sensibilidad extrema. Uno de los poemas recitados, fue éste del vídeo, que hemos aprovechado del recital que ofrecí para los alumnos de bachiller de Quart de Poblet

1.5.09

3 RECITALS EN EL DÍA DE HUI: BIBL. MONTCADA, IES FTE SAN LUIS.- TEATRE CAPRI DE PATERNA



La imatge, és un poema visual d'Antonio Gómez.

És quasi l'una de la matinada, acabe d'entrar en ma casa d'Enguera, vinc rendit però ple de sensacions i vull deixar-les ací escrites, perquè d'esta manera demà quan m'alce i les torne a llegir, em faran reviure algun dels moments tan bells que hui he passat recitant.

BIBLIOTECA MONTCADA.- XIQUETS COL.LEGI PÚBLIC : JOSÉ MARÍA OLTRA
Vaig començar el dia, recitant de deu a onze del matí, per als xiquets i xiquetes del col·legi públic José María Oltra de Moncada i els seus mestres, dins de la campanya d'animació lectora poètica, que la biblioteca pública d'eixa població, està oferint als col·legis. En dies passats, vaig recitar per als xiquets de primària d'este mateix col·legi, va ser una experiència bonica, que hui s'ha repetit, amb un grup de xiquets i xiquetes, de quart de primària. Estos xiquets, de sensibilitat exquisida, havien preparat prèviament, els seus propis poemes, així com els del llibre LA LLUNA QUE RIU de Marc Granell, poema que han recitat tota la classe, conjuntament amb qui escriu estos comentaris.

IES "FUENTE DE SAN LUIS".- VALÈNCIA
A les 13,30 hores, en l'IES "Fuente de San Luis", ens esperaven, per a recitar als alumnes de batxillerat. L'experiència ha sigut senzillament deliciosa, havíem sigut contractats per la professora de llengua i literatura castellana Carmen Aparicio, ella ha disfrutat del recital amb altres professors i uns setanta alumnes de batxillerat. Hem recitat poemes de Josep Vicent Marqués, Dino Lanti, Vicent Andrés Estellés, Karmelo Iribarren, Pepe Ramos, Travallengües, Pablo Neruda, Uberto Stabile, José Agustín Goytisolo, Quintín Cabrera etc. Etc. Els jóvens han manifestat un respecte impressionant, estic convençut que han disfrutat tant com jo, escoltant el programa que Cristina i jo els havíem preparat. La sirena de canvi de classe s'ha escoltat, i a nosaltres ens quedaven tres poemes per recitar, a petició general els hem recitat tots. Aquestos alumnes m'han fet sentir molt feliç fent el que faig. Hi ha que tenir en compte que després del nostre recital la majoria d'ells finalitzava el dia i mamprenia el pont. I alli, s'han quedat a escoltar les paraules dels poetes.

TEATRE CAPRI DE PATERNA.-
A les 19,30 en el bonic Teatre Capri de Paterna, hem realitzat un recital de Pablo Neruda i Miguel Hernández. Una llàstima que potser per ser vespra de festa, el públic ha sigut escàs, però això sí, un públic valorador de la bona poesia, algunes alumnes de Lucho, algunes alumnes meues i alguna persona que ha vingut per lliure al recital (poques); pense que han disfrutat dels versos que els hem oferit.

Resumint , hui, ha sigut un dia ben poètic per a xiquets, jóvens i adults, i jo he gaudit de la gran sort, de ser la veu que ha dut eixos versos, fins els sentiments de xiquets, joves i adults, en un mateix dia. !Tot un luxe!.

I com ja estem en el dia 1er de maig , ací deixe escrit un poema de Alvaro Moreno Marquina, un jove poeta madrileny...

EL DÍA DEL TRABAJO

Hoy es primero de mayo

me sorprendo
(sin estar tan desesperado
como para alegrarme)
de que El Corte Inglés
Carrefour
o Telefónica
no hagan con él
otro Día del Padre,
de la Madre
o de los enamorados...

pero es cuestión de tiempo,
flexibilidad laboral, libertad de mercado
y nuestro silencio

en el sudeste asiático
siguen trabajando madres, padres,
y también los hijos
para que podamos regalar un móvil
al que más amamos
en el próximo día del trabajo.