EN EL COR DE BENIMACLET HI HA UN LLOC ON ES POT PRENDRE UNA INFUSIÓ DIFERENT, UN CAFÉ ESPECIAL , ENTRE AMICS, SENSE PRESA, ÉS UN LLOC MENUT, DIRIGIT PER CONCHITA I EL SEU FILL, UN LLOC ON LA POESIA , LA CANÇÓ, LA CONVERSA ENCARA TENEN CABUDA... ÉS PER AIXÒ QUE LUCHO ROA I JO HEM DECIDIT REGALAR LES NOSTRES PROPOSTES ARTÍSTIQUES EN PRINCIPI EL DIVENDRES 5 DE JUNY A LES 23 HORES I EL DISSABTE 6 DE JUNY A LES 19,00 HORES. RECITARÉ POEMES D'ALTRES I MEUS, CANTARÀ TEMES PROPIS I D'ALTRES, US OFERIREM TEMES EN CONJUNT, VOLGUEREM QUE L'ESPAI DE LA CASONA, ES QUEDARA MENUT PER A REBRE AMICS I DESCONEGUTS, US ESPEREM
PERQUÈ LA VIDA ÉS UN PIS de Vicent Camps
(a Jorge de Xirivella)
Perquè la vida és un pis tio!
deia un amic al meu fill
amb la rotunditat que habitualment
concedeix la senzillesa
la vida és un pis
on caldrà posar
aire condicionat
perquè no se'ns òmpliga
el xiquet de borradures
i puguem tirar-nos
sense pensar
davant el televisor
per a molts de nosaltres
la vida és un préstec hipotecari
per a comprar eixe pis
i l'assegurança d'eixe pis...
o un préstec personal
que invertirem
a pagar el cotxe
i l'assegurança d'eixe cotxe...
en la majoria dels casos
la vida queda reduïda
a la venda humiliantment necessària
del nostre temps
amb la intenció de
plantar cara
a eixos préstecs
a eixes assegurances...
i anem morint a terminis
mentre qualsevol entitat bancària
dicta el ritme als nostres instants d'oci
programant els nostres desitjos
en funció dels préstecs
que ens van concedir
la vida és un pis per a l'obrer
i ho continuarà sent
mentre per a viure-la
continuem necessitant
donar al comandament del televisor
des del sofà
i oblidem que a Espanya
constructors
polítics
financers
i notaris
són els que gaudeixen dels nostres pisos
o el que és el mateix
de les nostres vides.
PORQUE LA VIDA ES UN PISO
(a Jorge de Xirivella)
¡Porque la vida es un piso tío!
le decía un amigo a mi hijo
con la rotundidad que habitualmente
concede la sencillez.
la vida es un piso
al que habrá que ponerle
aire acondicionado
para que no se nos llene
el niño de sarpullidos
y podamos despanzurrarnos
sin pensar
ante el televisor.
para muchos de nosotros
la vida es un préstamo hipotecario
para comprar ese piso
y el seguro de ese piso...
o un préstamo personal
que invertiremos
en pagar el coche
y el seguro de ese coche...
en la mayoría de los casos
la vida queda reducida
a la venta humillantemente necesaria
de nuestro tiempo
con la intención de
hacer frente
a esos préstamos
a esos seguros...
y vamos muriendo a plazos
mientras cualquier entidad bancaria
le dicta el ritmo a nuestros instantes de ocio
programando nuestros deseos
en función de los préstamos
que nos concedieron
la vida es un piso para el obrero
y lo seguirá siendo
mientras para vivirla
continuemos necesitando
darle al mando del televisor
desde el sofá
y olvidemos que en España
constructores
políticos
financieros
y notarios
son quienes disfrutan de nuestros pisos
o lo que es lo mismo
de nuestras vidas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario