31.3.10

IES BOCAIRENT (LA VALL D'ALBAIDA).- HERNÁNDEZ S'APROPA FINS ELS MÉS MENUTS I TANQUEM GIRA PER VACANCES.-


Ja havia treballat ací, no ho oblidaré el dia 17.3.2008 el dia que vaig fer 50 anys, i recorde que mentre recitava els ho vaig comentar als alumnes, i em felicitaren amb un fort aplaudiment, i a banda anècdotes, vaig disfrutar amb un programa antològic. Enguany, Rosa amiga i professora de literatura castellana, volia que els duguera la paraula de Miguel Hernández i l'últim dia lectiu, abans d'anar els alumnes a fer les paelles per dinar, un centenar de joves des de quart d'ESO , fins 2on Batxillerat, amb una educació, un silenci i un aprofitament notable, s'han emocionat junt els seus professors i la meua veu, amb l'obra de Miguel Hernández. Una vegada finalitzat el recital, una alumna de segon, ha vingut per felicitar-me en nom propi i dels companys, pel recital i jo que sóc ben sensible davant d'aquestes coses, haguera volgut que el temps no passara, per escoltar de quina manera aquesta alumna i els seus companys amb Rosa, la professora, havien espigolat l'obra i la biografia del poeta oriolà, alli hem estat parlant de coses relatives a Miguel Hernández una estona, la notava emocionada, igual que a la seua professora i professor que parlaven amb mi. Estic ben content , d'aquest final abans de mamprendre les vacances. De segur que aquestos joves avui li han llevat a Miguel el segell de poeta obligatori en els seus estudis, per tal de veure'l com un poeta i un home extraordinari, que paga la pena llegir-lo, pel pur plaer d'estimar-se la literatura i la vida.

30.3.10

IES JAUME I / IES POU CLAR .- ONTINYENT (LA VALL D'ALBAIDA) ¿QUIÉN DIJO QUE LA JUVENTUD NO TIENE SENSIBILIDAD?



LA EMOCIÓN SE LLAMABA POESÍA, DURANTE ESTE MAGNÍFICO RECITAL.-



Lo he oído más de una vez, no tienen sensibilidad, han perdido la capacidad de sentir. Pues yo digo , rotundamente falso. Una vez más, hoy así lo he sentido, por dos veces, diciendo en voz alta la palabra del poeta de Orihuela. Primero para los alumnos de Jaume I, en el Salón Multiusos de la población, un lugar de sonido y puesta en escena impecable, allí hemos disfrutado un grupo de alumnos de segundo de bachiller y sus profesoras, con los trabajadores del Salón Multiusos, cómo le hubiera gustado ver a Miguel Hernández, aquellos jóvenes sorprendidos al descubrir su palabra poética, y ver que también el personal del auditorio, incluído las trabajadoras que estaban limpiando, se quedaron a escuchar y disfrutar su poesía. Después, nos trasladamos hasta el IES Pou Clar, allí nos esperaba Alfred , magnífico anfitrión, y sus compañeros y compañeras, con ellos hemos iniciado un recital fantástico, para los alumnos de primero y segundo de bachiller, a los que se han sumado, unas niñas de cuarto de secundaria, que me han hecho feliz en la primera fila al ver sus ojos brillar escuchando mi recitado. También el resto de asistentes, me han hecho pensar mientras recitaba, que estaba muy cerca de ellos todo lo que les contaba con palabras de Hernández, han sentido, han llorado, han reído y hemos disfrutado todos y mucho. Desde aquí, quiero manifestar mi agradecimiento a los profesores por su interés, al complementar sus clases con estos recitales "in situ", al alumnado, por abrir sus corazones a las palabras de este poeta y por dejar anidar mi voz, en sus sentimientos. !Gracias!.

29.3.10

SES BENASSAL(ALT MAESTRAT).- UN RITME ENCISADOR



Ja tenia ganes que arribara el moment, m'agrada força aquesta comarca de l'Alt Maestrat, no debades ma mare nasqué ací i jo quan era jove la visitava sovint. La primavera ens ha esclatat amb tots els seus colors, l'ametller de la fotografia ho confirma, les oliveres estaven boniques com mai i els senyals de la carretera i les muntanyes ens indicaven ja Benassal, Vilafranca i Ares. Nosaltres havíem de recitar a Benassal, el poble on treballà de mestre Carles Salvador. Allí ens esperava Eugenio, i els seus companys i companyes, que han fet tot el que han pogut per dur la paraula dels poetes, fins els seus alumnes de secundària. Benassal és un poble bonic, un dilluns a les onze del matí tranquil, hem passat a peu per davant d'un forn, dels que fan olor a pa de veres i després hem tingut l'ocasió de comprovar que la sabor que ja quasi ens queda en el record, en aquestos pobles encara està viva, el ritme és un altre i això s'ha de valorar, personalment m'encisa aquest ritme. Ha finalitzat el llarg hivern i es nota en la gent , en les cases, en el camp, en el cel, tot està bonic, com bonic ha sigut el recital que hem oferit per als 57 alumnes del centre i el seu professorat. Em sembla que hem gaudit molt tots i no podia ser d'una altra manera, l'educació, el respecte, la capacitat d'escoltar d'aquestos joves es palpava durant el recital i el ritme una altra vegada de la vida en l'Alt Maestrat, feia que les paraules dels poetes també es detingueren un poquet en l'aire, abans d'arribar als oïts i els cors dels joves. Un recital per a alumnes de 1er a 4at de secundària tots junts, seria impossible de dur a terme, en qualsevol escola d'una ciutat, en canvi ací a Benassal, a l'Alt Maestrat, hi un altre ritme de vida; i això ho ha fet possible i ha sigut encisador, compartir poesia amb alumnes i professorat del SES Benassal, gràcies Eugenio per la perfecta organització de l'acte, com he dit al recital han merescut la pena els 500 quilòmetres que hem fet per estar amb vosaltres i ja sabeu on estic. !salut i poesia!

28.3.10

IES SERRA D'IRTA.- ALCALÀ DE XIVERT.- UN DIA INOBLIDABLE

POEMA DE RAÜL GÁLVEZ

Raül Gálvez poeta visual i professor de l'IES Serra d'Irta d'Alcalà de Xivert, coordina amb l'alumnat i professors de l'institut, un projecte mediambiental i des de classificar les deixalles, fins visionar pelis que ens parlen del que mengem, forma part d'aquest projecte. Però no sols es queda ahí la cosa, també la poesia forma d'aquest projecte multidisciplinar, i és per això que Raül intenta apropar als seus alumnes, poetes que estiguen preocupats pel món que ens envolta, fins ara han passat per l'IES el poeta de Moguer, Antonio Orihuela i el madrileny Jorge Riechmann. Enguany i per parlar amb poesia de l'explotació, aprofitaren que el meu llibre TALLER, parla sobre l'experiència de vint anys treballant en un taller del metall i em van convidar a parlar amb els estudiants. Els vaig fer un recital de poesia i pense que vam quedar tots ben contents, ells i jo. Però el que no vull deixar de manifestar en aquesta entrada, és la meua satisfacció per comprovar, que dins l'educació pública, hi ha , projectes com aquest, i persones com Raül Gálvez i els seus companys i companyes, que treballen de valent amb il.lusió, per dónar als nostres joves una educació respectuosa amb el medi ambient. Va ser un dia esplèndid, amb un sol tebi i una mar més blava del que estic acostumat a veure, en un lloc que encara manté natura quasi verge. Vaig passar un dia inoblidable, gràcies a cadascuna de les persones que vaig conéixer. Molt d'ànim amb les vostres il.lusions i el vostre treball. A mi ja sabeu on em teniu. !Salut i poesia!

25.3.10

UN POEMA DE LOS QUE NO HE RECITADO ESTA MAÑANA , PARA MIS AMIGOS DEL IES IFACH DE CALP.-


ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS de Dino Lanti.-


25 DE MARZO .- IES IFACH DE CALP.- SEGUNDAS PARTES FUERON BUENAS


Hemos estado esta mañana, recitando en el IES Ifach de Calp, ya lo hicimos el año pasado y dejé constancia en este blog, de la impresión tan magnífica que nos causaron los estudiantes y profesores. Lo mejor que podía haber pasado, sucedió. Nos volvieron a llamar y allí hemos estado hoy de nuevo, compartiendo poesía con los alumnos de primero y segundo de bachiller, el alumnado de segundo de bachiller, en general, pero muy especialmente algunos alumnos que ya considero amigos, han decidido volver al segundo recital que hemos realizado para sus compañeros de primero y lo han disfrutado junto a ellos. Que nos ocurran cosas así, nos motiva para seguir en el camino, con más fuerza diciendo en todos los foros posibles que la poesía no es un rollo, que la poesía puede llegar a nuestros jóvenes, que tienen capacidad, conocimiento y sensibilidad suficientes para llegar a paladearla, solo hace falta llevarles buenos poemas que hablen de cosas que les interesan.
Como hemos tenido problemas con el sonido en el pase que ofrecimos a los alumnos de segundo. Y además tuvimos que esperar, a que llegara la totalidad de los estudiantes, el recital se retrasó y del programa me quedaron por recitar algunos poemas.

Quiero que mi regalo para estos amigos y amigas, ya los llamó así, mi mejor regalo como despedida de su etapa en el IES, puede ser grabar para ellos los textos que no me han dado tiempo a recitar . Y voy a hacerlo ahora mismo y colgarlo en el blog. Por supuesto quedo a su disposición, para enviarles o orientarles, sobre cualquier tema relacionado con la poesía.

Por último, y dado que cuando nos marchamos, ella ya estaba inmersa en su actividad y no pudimos hablar mucho, no quiero dejar de reseñar en esta entrada, que nuestra vuelta al IES de Calp, se debe a toda su Comidad Escolar, interesada desde el año pasado en que su Ayuntamiento , les facilitara nuestra actividad, pero muy especialmente a su Vicedirectora Cristina de Nova, profesora a la que conocí hace ahora quince años, recitando en diversas ocasiones, contratado por ella para hacer llegar la poesía de Miguel Hernández y otros muchos autores y autoras, a los que entonces eran sus alumnos. Gracias , Cristina, por seguir confiando en la palabra de los poetas dicha por mí. Dale muchos recuerdos, a Francisco Ulldemolins y mis deseos de una pronta recuperación. !Salud y poesía!

21.3.10

UN REGALO EN EL DÍA MUNDIAL DE LA POESÍA.- DE UN CONCIERTO DE LUCHO ROA Y MÍO.- TRISTES GUERRAS DE MIGUEL HERNÁNDEZ

DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA.- UN POEMA DE MARC GRANELL I EL DESIG QUE TOTS ELS DIES ESTIGUEN PLENS DE BONA POESIA.-


Els poetes son els éssers més inútils
que hi ha sobre la terra.

No fan res de profit.

No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.

Per no fer no fan
ni tan sols diners amb allò que fan.

Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.

Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.

(Marc Granell)

Los poetas son los seres más inútiles
que hay sobre la tierra.

No hacen nada de provecho.

No hacen fábricas.
No hacen guerras.
No hacen negocios.

Por no hacer no hacen
ni dinero con lo que hacen.

Que son alas.
Que son fiebres.
Que son sueños.

Los poetas son los seres
más imprescindiblemente inútiles
que hay sobre la tierra.

(Marc Granell)

12.3.10

PETRER, CATARROJA, ALBAL Y ARA MONTCADA i l'art de recitar


El ritme està siguen fort, però recitar per a mi és un art i em sent un artista afortunat, fent el que faig. Per damunt de totes les coses, enguany estic sentint la responsabilitat de recitar més que mai al meu poeta, a MIGUEL HERNÁNDEZ. Tinc molt present, les paraules de l'escriptor Matías Escalera, i jo no vull matar a Miguel per segona vegada. I és per això que intentaré ser respectuós amb el poeta oriolà, estic convençut que vaig a conseguir-ho, el dissabte passat a Petrer, dins de la presentació del "libro de Miguel" del poeta Paco Mollà, vaig trobar l'ànima del poeta, dels poetes, d'un home Miguel Hernández i del seu amic Paco Mollà, els dos havien estat junts en la càrcel reformatori d'Alacant, fins la mort de Miguel. Cada vegada que recitava els versos de Paco Mollà, en que el poeta de Petrer parlava del dia del soterrar, de cóm el tragueren en una caixa de pi sense polimentar, dels homes plantats com arbres al mig del patí de la càrcel, de la marxa que sonà, veia a Josefina i el fill dels dos i l'emoció em feia recitar des de la veritat. Està siguent molt forta l'experiència de recitar tan intensament a Miguel.

I l'art de recitar, del que parle, aquesta setmana l'he tornat a experimentar a Catarroja, amb tota la força que em donà, recitar poemes de l'època en que estudiava declamació al Micalet de València. I com no, a Albal, on eixe grup d'amics que són PARAULES AL VENT, han recitat i molt bé a Gloria Fuertes, Sonia San Román, Begoña Abad, Isabel-Clara Simó i Dino Lanti. I tinc la sort de ser el coordinador d'aquestos recitadors i recitadores, i tinc la sort d'empeltar el seu recitat de l'estil que a mi m'agrada, l'estil apasionat però senzill, sense afectacions, amb la veritat en la veu. Qualsevol d'aquestos recitadors i recitadores amateurs, en el sentit literal del terme francés, em faria apropar-me a la poesia de Miguel Hernández, molt més fàcilment que els recitadors que TVE1 ens va oferir, en el programa monogràfic de M.Hernández, que van emetre dins el programa INFORME SEMANAL. Ells , els meues amics i amigues de PARAULES AL VENT, també són art fet paraula dita en veu alta.

I esta vesprada he iniciat la III campanya d'animació lectora poètica , dins la biblioteca pública de Montcada. M'espera una setmana sencera amb xiquets i xiquetes de 5é i 6é de primària i amb l'art de recitar per a ells. Li dec tantes coses a la poesia, que esta nit he volgut, dir-les en veu alta, també li dec, estar en contacte amb gent que comparteix camí, amistat i art amb mi, són tants que no els citaré, no vull deixar sense citar ningú.

Han de vindre en estos mesos de març i abril, els recitals als IES de Benassal, Ontinyent, Bocairent, Alcalà de Xivert, Torreblanca etc. etc. aniré a Alacant per dur la paraula de Miguel, a les biblioteques públiques d'Alacant, ben a prop del lloc on a Miguel el mataren a foc lent i d'on està soterrat. Parlaré amb la veu d'Hernández a la Fira del LLibre de València, amb el meu amic l'artista Lucho Roa. Sóc feliç recitant a Miguel i es nota. M'agrada el que faig i el que faig torne a dir és un ART.

4.3.10

ALLÍ ESTARÉ.- CLUB DIARIO LEVANTE.- LUCHO ROA.- VIERNES 5.3.2010.- 20 HORAS


Viernes, 05 de marzo de 2010, 20:00 horas




Viento en Monteolivé

LUCHO ROA canta a CÉSAR SIMÓN
Intervendrán:

Eduardo Gómez, alcalde de Villar del Arzobispo;
José Luis Valero, Ayuntamiento de Villar;
Lucho Roa, músico y cantor;
Begoña Pozo, filóloga y escritora;
Miguel Deltoro, diseño y maquetación del disco

Concierto-presentación del CD

Organizan: Ayuntamiento de Villar del Arzobispo