8.5.09

HUI HEM FINALITZAT LA CAMPANYA D'ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA A PAIPORTA.-


Este matí, hem acabat els tres recitals que ens faltava per fer, en la biblioteca pública de Paiporta, per als jóvens de quart d'ESO de l'IES La Sénia. Hui han arribat acompanyats pels seus professors Empar, Vicent i Jordi. La majoria d'estos alumnes, en el dia d'ahir havien realitzat una ruta literària per la ciutat de València i venien molt motivats, després de recordar els versos de Vicent Andrés Estellés, que tants llocs de València ciutat, va deixar per al record, plasmats en els seus poemes.
Havien escrit textos propis, que he llegit amb un fons musical que Cristina havia triat i la veritat és, que recitar els seus versos, m'ha resultat una experiència ben agradable. Han sigut els alumnes de cada un d'estos tres últims passes, amb el seu comportament exquisit i el gaudi que he llegit en les seues mirades, durant els recitals, el colofó perfecte per a una campanya, que definitivament considere consolidada amb el professorat i alumnes assistents de l'IES La Sénia. Quan eixíem Cristina i jo de la biblioteca, una parella d'alumnes que havien assistit al nostre recital, ens esperaven en el carrer per a preguntar-nos on podien aconseguir un dels textos, dels poemes que havia recitat. He correspost al regal que ha sigut comprovar, el seu interés per la poesia, regalant-los el text del poema. Per si algun d'estos jóvens, visita este lloc. Deixe a continuació el text del poema de Dino Lanti, quE tant els ha agradat.

SMS de Dino Lanti
ÉraSMS una vez
una consola Game Boy
que se colgó de un playmóvil
que se creía un playboy.

Nuestro playmóbil quería
solamente teclear
en una pradera Amena,
bajo un cielo Movistar.

-pero ella quería dormir
con las teclas de almohada
y traerle el desayuno
en su bandeja de entrada.

Cada día a cualquier hora
él le hacía una llamada
y de tanto descolgar
fue ella quien quedó colgada.

Cada día a cualquier hora
él le hacía una perdidas
y al final fue ella quien no
pudo dar con la salida.

Otras veces le enviaba
canciones de politono
y por las noches un beso
con lengua de emoticono.

le mandaba mensajes
con vídeo a su corazón,
ya veis que su amor era
de última generación.

Pero cuando se cansó
le puso a esta historia fin
deshaciéndose del móvil
y olvidándose del PIN.


Desde entonces se alejó
hasta marcarse un prefijo
y después de tanto amor
no la llamaba ni al fijo.

Como no le respondía
ni el botón de rellamada,
la consola se quedó
- digamos-
- desconsolada.

Ella dejó de llamarlo,
ya no habría Vodafone,
poco a poco fue quedando
sin saldo en el corazón.

Hasta que un día tiró
el móvil a la basura
y entonces el suyo fue
un amor sin cobertura.

MORALEJA

Aunque nunca tenga saldo
el amor nunca está inmóvil.
Cambia, pues, siempre de número
porque la vida es playmóvil.

Apaga a ratos el móvil,
que conste que te he advertido,
pues cuando llama el amor
lo hace a cobro revertido.

5 comentarios:

Abelardo Martínez dijo...

Querido amigo Vicente, hoy he estado ultimando con Cesar de la biblioteca de Moncada, algunos detalles; y me ha invitado el Lunes a la lectura que tienes ante alumnos; vaya que sorpresa, no sabía que estabas por mi pueblo, pues nada alli estaré para oirte; un fuerte abrazo

albaEstellés dijo...

oLa vicent!=)
soc aLba una de les alumnes de I.E.S La Sénia de paiporta.
La meua germana i jo et demanarem eL poema del "RENUNCIAMIENTO" i t'ho voliem agraiir enormement perQue estem fent un proyecte amb aquest poema Qe consisteix en donarli ritme i convertirlo en una cançó.La verita tinc ganes d'acabarla per vore els resultats de la "nostra faena" i exposarLa a tothom Qe vuLga!

una atra vegada..GRACIES!

MEU VAIG PASAR D'ALLO MES BE EN El RECITAl,i sobretot (i crec qe parle en nom de tots els meus compañs de clase)estiguerem lo mes agust que es podria estar escoltante.

avore si ne fas un altre recitaL prompte, t'asperem i benvolgut seras sempre!

******* dijo...

la poesia parece un cuento,el principio

******* dijo...

el comentario de antes soy yo: miriam de catral

vicent camps dijo...

tienes razón Miriam, empieza como si de un cuento se tratara, pero como ese poema, está pensado para estudiantes de últimos cursos de secundaria y bachiller, te dejo éste para tí y tus compañeros y compañeras de Catral, más acorde con vuestra edad:

REPARTIR ES COMPARTIR:
Repartir es compartir,
uno para tí y otro para mí.

Tengo seis caramelos:
tres para mí y
tres para mi abuelo.

También tengo diez gallinas:
cinco para mí y
cinco para mi vecina.

Reparto abrazos
en un capazo.

Reparto besos
de pan con queso.

Repartir es compartir,
uno para tí y otro para mí.