LA NIT de Marc Granell
La lluna és un ull
altíssim i blanc
d’un àngel panxut
que va relliscar,
un dia de juny
de fa vint mil anys,
quan jugava al truc
amb Zeus i amb Al.là
a l’ungla assegut
d’un dit de Satan.
Va caure i, perdut,
en el sol trobà
refugi i caliu
i allí es va quedar.
No juga ja al truc,
ni té amb qui parlar.
Quan s’alça , la llum
oculta a l’instant,
grandíssim panxut,
amb el cos alat
i ens mira amb un ull
desert i nevat.
Quan prou s’ha rigut
de nosaltres ja,
les ales recull
i es torna a gitar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario