TRES AMIGUES, TRES PROFESSORES, DOS D'ONTINYENT , L'ALTRA DE NULES, DOS IMMES I UNA MARISOL.- PER A ELLES UN POEMA DE CELAYA I UN ALTRE MEU

Esta setmana passada, per diferents motius, però he estat amb tres amigues, les tres professores, que m'han fet sentir, de nou, que l'educació dels nostres fills, no està del tot perduda, mentre queden professionals, que com les dos Immes d'Ontinyent i Marisol de Nules; posen la seua sensibilitat i la seua professionalitat a parts iguals en l'ensenyament de les seues matèries, i continuen esbrinant camins, per tal d'apropar la poesia i d'altres arts fins als més joves. Per tal de sentir-me més a prop de les tres, vull compartir ara un poema de Gabriel Celaya, que si les haguera conegut, de segur els haguera dedicat. I un altre meu, que de la mateixa manera que jo complemente les seues classes pràcticament, recitant en veu alta; elles complementen la utopia del contingut del poema, apropan-lo a la realitat.

VIDEO I TEXT POEMA: EDUCAR DE GABRIEL CELAYA



EDUCAR DE GABRIEL CELAYA
Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca...
hay que medir, pesar, equilibrar...
... y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino...
un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada."

ENREGISTRAMENT I POEMA DE VICENT CAMPS(no escolteu els primers segons de l'enregistrament, GOEAR, ara ens obliga a escoltar publicitat abans del poema)



POEMA de Vicent Camps del llibre PENA CAPITAL (Editorial Baile del Sol.- Tenerife 2009)

M'absorbeix tant de temps
haver de subsistir sense robar

intentar ser conseqüent
entre el que pense
i el que faig

donar a conéixer
als que es formen
poesia que no trobarien
en els seus llibres de text...

que encara sent
dels que
fan poc soroll
i no estan
absolutament segurs
de res

per una vegada
i per si amb la meua actitud
no abaste a canviar
tot el que m'agradaria

vull manifestar
amb ple
convenciment
este urgent
desig:

que els mestres
eduquen els nostres fills
en un poema
que dure tota una vida
on la solidaritat
i la igualtat entre les gents
siga el ritme del poema

i la dignitat
la seua rima
eixe i no un altre
seria
el meu crit

Ah!
i a ser possible
que estos ulls
cansats
puguen llegir
eixe poema.