41 FIRA LLIBRE VALÈNCIA.-2010.- MIGUEL HERNÁNDEZ, LUCHO I JO.- UN ÈXIT

"Gran èxit del recital homenatge homenatge que el poeta Vicent Camps i el músic cantor xilè Lucho Roa han dedicat a Miguel Hernàndez amb motiu del centenari del seu naixement: el públic no cabia en la carpa de l’Espai d’Activitats 1, on ha tingut lloc l’acte aquesta vesprada"

Eixa nota de premsa, està en la pàgina de l'organització de la Fira. Però com a part creadora del recital d'ahir homenatge a Miguel Hernández, amb el meu company Lucho Roa, per a la gent que hi havia a la Fira, jo he d'afegir algunes coses. Desconec si alguna de les persones que estaven al recital entrarà al blog, però vull que sapiguen, si és el cas que entren, que l'èxit de la paraula d'Hernánez cantada i recitada d'ahir per la vesprada, el tenim tant Lucho i jo, com la depenenta de FNAC que estava dreta al final de la carpa, emocionada, i la bibliotecaria de Guadassuar que no sé si gaudiria del seu poema el HERIDO, quan la vaig veure ja l'havia recitat pense, i Pilar la professora d'IES sentada a terra i la professora que coneguí a l'IES de Calp i que també ens escoltava dreta des de les últimes files, i els components de Paraules al Vent d'Albal i la dona rubia que declamava en silencia cada vers d'Hernández amb mi desde el seu seïent de les primeres files de la meua esquerra, i la jove que al final de la sala em mirava amb ulls de complicitat i l'altra que en acabar vingué en llàgrimes als ulls i Cristina i l'home que tira dos visques a l'aire, l'un per Hernàndez, l'altre per la República i un muira el fascisme...i tots i cadascún dels qui ahir ens feren cantar i recitar com mai la paraula d'Hernández, gràcies. Si entreu per ací no dubteu a comunicar amb nosaltres i així podrem dir-vos on ens podem tornar a veure i escoltar, per desgràcia aquestes coses no disfruten de molta publicitat. De segur que el recital serà un dels actes amb més públic i més interés de la Fira, i en canvi, ni una entrevista al diari, ni una fotografia, de moment, ni una felicitació per part de l'organització, poca cosa és la veritat, però ja estem acostumats a caminar en silenci, a anar fent. Una vegada més gràcies per fer-nos volar, ahir per la vesprada, a tots i cadascún dels que ens escoltareu, la gent que és poble, com el nostre poeta. Gràcies.











.