3.2.09

IES IFACH DE CALP.- !QUIN ALUMNAT!



Este matí Cristina i jo hem viatjat, fins a Calp per a fer dos recitals en l' I.E.S. Ifach d'eixa població. Fa molts anys, vaig estar treballant per a este mateix I.E.S, però llavors no ocupaven estes instal·lacions, i els jóvens que hui m'han escoltat recitar, encara gatejarien per la guarderia. M'agrada vindre a esta zona de la Marina, on el mar i la muntanya han fet un pacte, amb l'afany de mantindre's igual de bella, l'una que l'altra. El blanc dels ametlers que tant van inspirar Miguel Hernández, ens han acompanyat pel camí i al voltant de les nou i quart del matí, estàvem en el centre. Habitualment, a la primera persona que ens trobem quan arribem als instituts, sol ser el/la conserge, en este cas Rosa, una dona de tracte ben agradable, i això s'agraïx, que no sempre és així. Una vegada en la biblioteca del centre on havíem de recitar, hem conegut a l'equip de professors, que en tot moment han fet que ens sentírem ben a gust. El primer passe dels recitals estava previst entre les 9,50 i les 10,45; prou puntuals han arribat els alumnes de segon de batxiller. Ens agrada treballar per a qualsevol edat amb la poesia, però estos alumnes de batxillerat, són especialment bons per a rebre els nostres textos. Estem habituats a que la resposta davant del programa que oferim siga positiva, però sempre existeixen detalls que converteixen uns recitals en diferents dels altres. El de hui a Calp, eixe primer passe amb aproximadament 50 alumnes, ha sigut un recital en el que la connexió entre recitador i alumnes, s'ha aconseguit. Eixe moment, que he definit ja en alguna ocasió, com a moment poètic, en el que les paraules dels poetes parlen en cada orella, de cada alumne, l'he notat durant pràcticament tot el recital, i en pràcticament la totalitat de l'alumnat. Moltes vegades, l'arribada dels alumnes, i la meua extensa introducció al recital, fan que ens demorem en el començament del recital i en arribar el timbre que anuncia el final de l'hora, encara ens queda algun poema del programa per recitar. Hui ens ha passat, hem arribat al final de l'hora i ens quedaven per recitar, quatre poemes, i els alumnes davant la meua sorpresa, unànimement m'han demanat que els recitara tots, encara a força de perdre temps del pati. Alguna vegada, després de tants anys, pense en l'esforç tan gran de portar la paraula dels poetes per tota la nostra geografia, sobretot per als jóvens, i dic que alguna vegada, després d'algun recital diguem-ne més gris, passa pel cap l'ombra del dubte. Mereixerà la pena, este esforç? Haurà arribat el transfons del poema fins estos jóvens? Hauran captat els valors que quan vaig confeccionar el programa, buscava en recitar este poema? Tots eixos dubtes es dissipen, quan com hui un grup de cinquanta jóvens, per tal d'escoltar poesia recitada per mi, sacrifiquen part del seu pati.
El que hem experimentat en eixe passe per a segon de batxillerat, he pensat que podia haver sigut una conjunció de factors que el feren especial, però no, a això de les dotze del matí, i en incessants aportacions de jóvens han anat arribant fins a la biblioteca, els alumnes de primer de batxiller. Ells eren molts més, assentats en taules, cadires i estoretes, disposats a escoltar-me. Qui va dir que segones parts mai van ser bones? L'atenció, la sensibilitat, van tornar a aflorar en eixe espai i cada una de les paraules que anteriorment he dit que havia sentit amb l'alumnat de segon de batxiller, de nou ho he experimentat amb els de primer. Han entés cada senyal, s'han rist amb cada vers que així ho requeria, han madurat altres i recitar per a ells ha sigut gaudir. La responsable d'educació de l'Ajuntament, junt amb Xavier funcionari de l'àrea i des d'ara amics nostres, i el professorat que ha assistit a este segon recital, han disfrutat pense, tant com jo, de l'esforç de tots, perquè el que buscàvem, al programar poesia, este matí en la biblioteca de l' I.E.S. Ifach de Calp , ha donat el seu fruit.
A continuació, deixe els títols dels poemes que he recitat i els seus autors. M'he compromés a enviar per correu electrònic els textos, perquè així alumnes i professors, puguen disposar d'aquells que els agraden i a partir de demà, faré l'enviament. I espere, que a través d'este blog, m'arriben les vostres impressions, sensacions del recital, dubtes, suggeriments, etc. etc. etc. i me les feu arribar. Com vos he dit de la comunitat educativa, de cada lloc que visitem i on recitem, depén que cada vegada oferim programes de més interés, la vostra opinió si compta per a nosaltres i molt. !Salut i poesia!


L'all porro i la carxofa de Josep Vicent Marqués

Poema renunciamiento de José Angel Buesa

SMS de Dino Lanti

Poema 20 de Pablo Neruda

Grupo poemas amor de Karmelo Iribarren

Táctica y estrategia de Mario Benedetti

Ausencia de tí nº 15 de Pepe Ramos

Poemas de la cárcel de David González

Tratado de geografía de Carles Cano

Trabalenguas

Milonga del moro judío de Sánchez Ferlosio/Jorge Drexler

El niño yuntero de Miguel Hernández

Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo

Las resacas de Karmelo Iribarren

Paisa de Uberto Stabile

Los reyes son los padres de Quintín Cabrera

16 comentarios:

Anónimo dijo...

Sóc Neus, una de les alumnes de 1r. de Bat. del I.E.S. Ifach de Calp. La veritat és que la poesia mai m'ha agradat massa, fins a aquest matí. Ha sigut increible aquest recital, supose que al no haver estat mai en cap d'aquests l'he disfrutat molt més, i puc assegurar que comence a tindre-li un interés especial a la poesia, als poetes i a la vida d'aquests. Estic molt contenta, al igual que molts dels meus companys, d'haver assistit a aquest recital i d'haver disfrutat tant de 50 minuts escoltant la veu de diversos poetes. Espere que la poesia arribe sempre a tot el públic que teniu tan bé com ens ha arribat hui a mi i als meus companys. Molta sort i una abraçada molt forta!

Anónimo dijo...

Jo soc de 2n de batxiller, i he de dir que tampoc he sigut mai un gran fanàtic de la poesia, supose que per la idea general que es té d'ella, és a dir, un conjunt de paraules cursis, desordenades, i difícils d'entendre de vegades, que expressen un sentiment o un pensament. En canvi, actes com el de hui ens serveixen, especialment als que comencem a tenir coneixement i maduresa, per a descobrir la poesia, i en totes les seues variants. Crec que ha sigut un acte molt amé, del que tots hem gaudit, i que ha conseguit que, escoltant una veu que recitava les paraules dels poetes, ens divertirem, ens posarem tristos, o ens enamorarem durant uns instants. Enhorabona i a seguir endavant!

Anónimo dijo...

hola soy jessica,alumana de 1 batx.del I.E.S y queria darle las gracias por enseñarme en tan poco tiempo que muchas veces las cosas no son lo que parecen,nunca me había imaginado que algo como la poesia fuera tan interesarme y que fuera divertirme,la verdad es que nunca me he interesado por ella,quizas es por los medios en que habia llegado a mi antes,me gustaria tener el texto del poema de SMS de Dino Lanti,y el ultimo que le pidio Francisco,al acabar el recital no recuerdo el nombre y tampoco aparece en la lista, mi correo es jessi_06_05@hotmail.com.
Muchas gracias por esta experiencia y mucha suerte...

Anónimo dijo...

Jo no sóc alumna de l'I.E.S. Ifach de Calp.
Si vaig tenir el grandíssim plaer d'escoltar-te recitar ahir a l'institut, ja pots imaginar que pertany a l'altre col·lectiu, el del professorat. A mi, al contrari del que veig que han manifestat algun dels nostres alumnes, m'apasiona la poesia. Des de sempre he sentit una atracció especial per eixe gènere literari que emociona, que llibera, que denuncia, que mostra la bellesa i la crueltat humanes.
Avui m'ha impressionat la quantitat de gent que escriu poemes potents i que jo, que m'interesse sovint per els llibres de poesia a les llibreries i, últimament, també a internet (oh !!) no conec. Amb la teua recitació d'ahir ja tinc corda per a "rato".
MIL GRÀCIES PER LA TEUA PASSIÓ PER LA POESIA QUE TAN BÉ HAS SABUT TRANSMETRE A TOTS ELS QUE COMPARTIREM TEMPS I ESPAI.

Anónimo dijo...

Moltes gràcies a totes i tots per les vostres paraules.Igual estaria bé, contemplar la possibilitat d'incorporar a la biblioteca del Centre, algun llibre nou, que continga poemes dels recitats. Per si és així, vos done la referència de CUENTOS CRUENTOS de Dino Lanti, Editorial Thule, 2008; crec que és un llibre que no deixa a ningú indiferent, en moments divertit, en moments àcid. M'alegra molt, rebre les vostres opinions amb elles anirem construint recitals cada vegada més interessants. A la professora, dir-te que en moltes de les pàgines enllaçades en el meu blog, pots fer un seguiment dels títols que van eixint, diguem-ne de poesia que habitualment no veiem en les llibreries. I per descomptat que estic a la teua disposició, davant de qualsevol dubte. !Salut i poesia! VICENT

Anónimo dijo...

Un regalo inédito para tu blog,
Con afecto y admiración,
Dino Lanti

FILOSOFÍA
(DINO LANTI)

El primer día de clase
ya me dio mala impresión
porque había mucha “polis”
y muy poca diversión.

Luego hablaban de un tal Tales,
que debía ir en piragua,
porque pensaba que el mundo
estaba formado de agua.

Hay algo que aún me intriga
en el pensamiento griego
y es que sea “oscuro” Heráclito
siendo el mundo todo fuego.

Sólo dejándome un día
logró hacerme ver Rocío
eso de que no iba a entrar
dos veces al mismo río.

Pero cuando entraba a casa
y mi padre me gritaba
coincidía con Parménides
porque allí nada cambiaba.

Después de pasar un mes
aguantando aquel peñazo
lo que tuve con Zenón
fue un auténtico flechazo.

Luego con los pitagóricos
me sentí identificado
porque también para mí
los cincos eran sagrados.

Y al ir a la discoteca,
por mucho ruido que hubiera,
miraba al techo y oía
la música de las esferas.

Sócrates (¡oh, varón óptimo!)
siempre fue uno más en clase,
porque aunque nada sabía
no había quien lo callase.

Pero para mí era injusto
que todo el mundo afirmase
que Sócrates era un sabio
y a mí se me catease.

De Platón sólo recuerdo
que fue el primero en pensar
(menudo descubrimiento)
que aprender es recordar.

Yo creo que en aquel curso
sólo una cosa aprendí
pues por mucho que me esfuerzo
sólo me acuerdo de ti.

Aristóteles creó
el primer motor en pausa
y al volante puso un dios
que era un rebelde sin causa.

Mientras me daban Descartes
empecé a salir con Mar
¿cómo comprender el cógito
cuando existes sin pensar?

Lo de la causa de Hume
me lo explicó la Cristina
y luego lo repasé
en el billar de la esquina.

Con Kant me sentí obligado
a exprimir mi razón pura
por la simple razón práctica
de aprobar la asignatura.

Yo siempre me preguntaba
qué es lo que debía hacer
para poder esperar
aprobarla sin saber.

Y aún no sé por qué razón
dijeron que estaba mal
lo de que ver el noúmeno
sería fenomenal.

Tampoco sé por qué Kant,
que hoy debe ser una momia,
sigue siendo tan actual...
quizá sea una antinomia.

Para mí Nietzsche era un friki,
uno de esos tipos listos
que un día acaban creyéndose
superhéroes o anticristos.

MORALEJA

Una noche me ligué
con el piquito a María,
fijaté al final de qué
sirvió la filosofía.

R.C. dijo...

¡Claro que el esfuerzo merece la pena!
Soy Raquel, una de las profesoras de 1º de Bachillerato del IES Ifach y quiero que con estas palabras te llegue mi total agradecimiento: ¡Mil gracias por ese rato tan intenso que pudimos compartir todos!
Por la palabra, por la poesía y por los jóvenes que tienen tanto que descubrir espero que podamos disfutar de tu arte en nuevas ocasiones.
¡Salud y poesía también para ti!

Anónimo dijo...

Muchas gracias Raquel, por tus palabras, la verdad que con mañanas como la que pasamos juntos en vuestros instituto, con profesores como los que acudieron y con un alumnado como el que asistió, me jubilaría llevando palabra poética, para descubrirla junto a la comunidad educativa, no me canso de decir que fue una mañana muy especial, y la prueba está en las respuestas que estoy recibiedo. Además, menuda sorpresa, que Dino Lanti, el autor de uno de los poemas (SMS), que más éxito tuvo entre el alumnado, como puedes ver, en las entradas un poquito más hacia arriba, nos ha enviado un poema inédito, y desde aquí le agradezco el detallazo que ha tenido, no se quien se esconde trás ese seudónimo, pero lo que sí tengo muy claro que es alguien que conoce muy bien que poesía y cursilería no tienen motivo de rima. Por todo lo dicho, muchos motivos para seguir adelante. Gracias a todos. VICENT CAMPS

Anónimo dijo...

Bona vesprada Vicent. Sóc Francisco, i volia agrair-te sincerament el que has fet per l'art més injustament maltractat,la poesia, i pels nostres alumnes.He viscut amb plena satisfacció com has creat al nostre centre allò que anomenes moment poètic, el moment en que els poetes parlen en cada orella de cada alumne (permitix-me la cita). Era un autèntic plaer veure les seues cares, el seu interés mentre recitaves. Sé que els nostres alumnes avui han comprés que la primera finalitat de la poesia i de l'obra literaria es fer disfrutar, fer sentir. I el fet de que els alumnes es posen en contacte amb tu, demanen els textos recitats i l'adreça del teu blog no té preu. Això demostra una vegada més que no ens equivoquem quan treballem i confiem amb els joves, tantes vegades injusta i banalment criticats. Només em queda donar-te una vegada més les gràcies i dir-te que faré sempre tot el possible per què any darrere any els joves calpins tinguen el privilegi d'escoltar-te. Una abraçada.

Rosa dijo...

Vicent, soc Rosa, la conserge del IES de Calp. Agraix el teu comentari i el qu´em pesa es no haver assistit al teu recital, sobre tot desprès de sentir i llegir els comentaris perque a mi si m'agrada la poesia.A la pròxima em demane assunts propis per poder anar.

Sàlvia dijo...

Això si que és fomentar la poesia, enlairar els versos i crear lectors. Pots estar ben devanit, Vicent. Felicitacions!

Besadetes ensucrades amb poemes

VICENT CAMPS dijo...

Francisco , Rosa , Dolors (Sàlvia) gràcies per les vostres paraules, el recital com vaig dir l'altre dia, solament és un punt més en el camí encetat per la poesia, ara ens queda mantindre en eixos joves, la il.lusió pel que han descobert de la nostra mà. Dins el vostre I.E.S Francisco he tornat a veure un professorat amb ganes de fer feina i un alumnat obert a les sensacions, i m'haveu motivat molt en el que faig, en aquesta tasca silenciosa, i que de tant en tant també, necessita sentir-se acompanyada en el camí. Arran d'ara podeu comptar amb mi; de moment pense col.laborar en el blog de la teua companya Raquel?
www.secundlenlit.blogspot.com
pense que serà un bon lloc per continuar aportant poesia al vostre alumnat. !Salut i poesia per a totes i tots"

Anónimo dijo...

Hola, soy Victoria una chica del I.E.S ifach de Calpe! Ante todo felicitarte por tu comparecencia ya que ha sido todo un éxito. Yo, la verdad, nunca he estado leyendo un libro de poesia por mero placer ni me llamaba mucho la atención, pero ese dia, el dia de tu intervención en el instituto me cambio toda, absolutamente toda mi opinión hacia la poesia. La supiste enfocar de un modo que deslumbró. Tengo que reconocer q me emocioné, y que ojalá tengamos el grandísimo placer de volverte a tener entre nosotros. Muchos saludos y espero que sigas emocionando y que hagas llegar de esa forma tan especial como lo haces la poesía.Gracias.

VICENT CAMPS dijo...

Cada vez que recibo un comentario vuestro, en el que constato esas emociones, lográis emocionarme también a mí, puede Victoria, que nunca hubieras tenido entre tus manos un libro de poesía, voluntariamente, pero lo que sí tenias, y igual no habías caido en la cuenta, era una predisposición, una sensibilidad innata, que solamente hacía falta pulsar, y llegué yo ese día a vuestro instituto y pulsé esa sensibilidad vuestra, y no sabes cuánto me alegro, vuelvo a repetir y no me canso de ello, que vosotros el alumnado de Calp, los estudiantes de bachiller de Calp, habéis sido un público especial y me habéis motivado mucho para continuar en el camino. Gracias, por tus/vuestras palabras.

Anónimo dijo...

Hola,sóc MªVictoria,una de les alumnes de 1r de Batxillerat del I.E.S Ifach de Calp. Encara que t'he enviat el comentari prou tard, no podia esperar que passara més temps per a dir-te que mai he disfrutat tant escoltant poesia.
Van ser uns 50 minuts inolbidables en els que no hauria estat malament tindre una càmera oculta gravant totes les nostres cares de estar gaudint tot allò que tu recitaves.
Enhorabona per la manera en la que treballes i fas possible que en el nostre cas, més de 30 alumnes hagen disfrutat tant.
Espere que el pròxim curs, tornes al nostre centre, i tinga l'oportunitat d'escoltar-te. Moltes gràcies i sort !!!

vicent camps dijo...

Gràcies Mª Victoria, que encara recordes el recital i les sensacions que vas sentir, després de tant de temps, ja em diu que eres una jove ben sensible, tant de bo, que t'acompanye ja per sempre eixa sensibilitat a tu i als teus companys i companyes. També jo vaig disfrutar molt, amb la vostra atenció i comportament. Disfruta la vida tot el que pugues i que els estudis vagen la mar de bé. I ja saps on em tens i ací en este raconet sempre hi haurà poesia recitada, esperan-te. !Salut i poesia!

vicent camps