JORDI GIL, UN EXTRAORDINARI CANTAUTOR ALCOIÀ, AMAGAT I OBLIDAT.-

Escoltar cantar a Jordi Gil, este poema del seu disc AL MEU PAÍS no te preu:




Fa més de deu anys, en el poble alacantí de Novelda, van organitzar una marató poètica en la que van participar moltíssims artistes, allí vam estar el guitarrista clàssic que llavors m'acompanyava Pepe Guerola i jo; i allí vaig escoltar cantar a un cantautor per a mi desconegut, JORDI GIL, amb una veu profunda i claríssima, este cantautor d'Alcoi, va desgranar un repertori compost de poemes propis i algun poema de Joan Valls. Vam xarrar un moment, em va comentar que era amic d'Ovidi Montllor, que havia estat molts anys a Andorra, ens vam queixar junts de l'abandó de la Cançó i vaig perdre la seua pista. El vaig buscar durant anys, perquè mai havia escoltat una veu tan clara en la nostra llengua com la de JORDI GIL, a través d'un amic alcoià, vaig poder aconseguir un disc seu en una llibreria d'Alcoi, i després de moltes gestions, parlar amb ell, perquè des de fa temps viu apartat amb la seua família en un xicotet poble pròxim a Alcoi. Fa un parell d'anys, va traure un altre disc, els dos discos que tinc seus, estan compostos principalment de cançons pròpies, que són poemes, extraordinaris poemes. Igual que Ovidi, Jordi Gil ha sigut obviat per la cultura, i relegat a l'oblit, com tants altres professionals valents, que han sigut fidels als seus principis i amb això s'han convertit en molestos. Des d'ací, vull recordar l'existència d'este professional necessari, la seua veu, la seua música. Gràcies Jordi.