VICENT CAMPS RECITA "CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA" DE PEDRO DEL POZO Y "HOMENATGE A ESTELLÉS" DE MARISOL GONZÁLEZ FELIP

CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA de Pedro del Pozo y Toscano

I
Ahí fuera llueve
los tres pájaros están dormidos
yo miro los ojos cerrados
aquí dentro
en la casa
en silencio
ella duerme
parece soñar una huida
yo no duermo
pero también
suenño en la huida
la dulce huida
cogidos de la mano.

II
Escaparemos
hacia la tenue luz de detrás de la ventana
hacia el papel en blanco
hacia la sonrisa y la palabra agradable
y el beso en la mejilla
y el poema mil veces leído
escaparemos
por una cuestión de principios.

Huiremos tan lejos como sea posible
y cuando lleguemos
fundaremos
el país donde los besos lo curan todo.



HOMENATGE A ESTELLÉS de Marisol González Felip

Hi ha la dona de la neteja
amb un queixal cucat,
la solitud de les milotxes,
l’agost d’asfalt i els edificis Prop,
les xicones de la jaqueta vermella
i la mare que plora i va a la inspecció,
el fill de vint-i-dos anys que vol escriure,
el pare malalt de càncer i amb seixanta-tres anys,
les faenes inútils de la burocràcia,
un vent que ho amera tot de neguit,
els núvols de llum perversa,
les botigues tancades i els bars en obres,
la calor imperfecta i els diaris esmorteïts,
el mandrós silenci de les palmeres,
els funcionaris que fitxen habitualment,
la gent que busca i no troba aigua en la mar,
la gent que s’ho engul tot,
les oficines d’atenció al públic,
l’anonimat dels casos i de la pena,
el jóvens que han passat l’oposició,
la paperassa que bull en les clavegueres,
la modernització i els punt com de cada dia,
la incultura que difon la televisió,
les arroves infinites i virtuals,
la finestra des d’on es veu el Micalet,
els col.legis concertats i els públics,
els qui criden per telèfon sense saber per què,
els qui demanen auxili en vacances,
la clau que obri tots els panys,
els versos d’Estellés i el campanar del seu poble,
el nord residencial de la ciutat amarga,
el donzell fanàtic de la memòria,
l’inici de segle i Sant Miquel dels Reis,
el gran foc dels garbons com una pentecosta,
les paraules més essencials,
la llengua que no té veu,
el país que no vol ser país,
la son de les set del matí,
els jardiners municipals i el Palau de Congressos,
Burjassot i Canal 9 en l’epicentre del viure,
la carretera i els cotxes
i, de sobte, el miracle d’un lloc per aparcar.