VICENT CAMPS RECITA "CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA" DE PEDRO DEL POZO Y "HOMENATGE A ESTELLÉS" DE MARISOL GONZÁLEZ FELIP

CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA de Pedro del Pozo y Toscano

I
Ahí fuera llueve
los tres pájaros están dormidos
yo miro los ojos cerrados
aquí dentro
en la casa
en silencio
ella duerme
parece soñar una huida
yo no duermo
pero también
suenño en la huida
la dulce huida
cogidos de la mano.

II
Escaparemos
hacia la tenue luz de detrás de la ventana
hacia el papel en blanco
hacia la sonrisa y la palabra agradable
y el beso en la mejilla
y el poema mil veces leído
escaparemos
por una cuestión de principios.

Huiremos tan lejos como sea posible
y cuando lleguemos
fundaremos
el país donde los besos lo curan todo.



HOMENATGE A ESTELLÉS de Marisol González Felip

Hi ha la dona de la neteja
amb un queixal cucat,
la solitud de les milotxes,
l’agost d’asfalt i els edificis Prop,
les xicones de la jaqueta vermella
i la mare que plora i va a la inspecció,
el fill de vint-i-dos anys que vol escriure,
el pare malalt de càncer i amb seixanta-tres anys,
les faenes inútils de la burocràcia,
un vent que ho amera tot de neguit,
els núvols de llum perversa,
les botigues tancades i els bars en obres,
la calor imperfecta i els diaris esmorteïts,
el mandrós silenci de les palmeres,
els funcionaris que fitxen habitualment,
la gent que busca i no troba aigua en la mar,
la gent que s’ho engul tot,
les oficines d’atenció al públic,
l’anonimat dels casos i de la pena,
el jóvens que han passat l’oposició,
la paperassa que bull en les clavegueres,
la modernització i els punt com de cada dia,
la incultura que difon la televisió,
les arroves infinites i virtuals,
la finestra des d’on es veu el Micalet,
els col.legis concertats i els públics,
els qui criden per telèfon sense saber per què,
els qui demanen auxili en vacances,
la clau que obri tots els panys,
els versos d’Estellés i el campanar del seu poble,
el nord residencial de la ciutat amarga,
el donzell fanàtic de la memòria,
l’inici de segle i Sant Miquel dels Reis,
el gran foc dels garbons com una pentecosta,
les paraules més essencials,
la llengua que no té veu,
el país que no vol ser país,
la son de les set del matí,
els jardiners municipals i el Palau de Congressos,
Burjassot i Canal 9 en l’epicentre del viure,
la carretera i els cotxes
i, de sobte, el miracle d’un lloc per aparcar.

VICENT CAMPS RECITA "MI MUNDO TUYO" DE NACHO BUZÓN, "L'ARBRE VELL" DE MARC GRANELL I "CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA" DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE

MI MUNDO ES TUYO DE NACHO BUZÓN



L'ARBRE VELL DE MARC GRANELL




CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE




TEXTOS:


MI MUNDO TUYO de Nacho Buzón


mi mundo es poca cosa.

no poseo grandes capitales,
así que sólo te puedo ofrecer doblar
modestamente la esquina de alguna calle en Roma,
o jugar al escondite por las ruinas de la acrópolis.

aparte de esto, poco más…

tal vez un paseo por la playa,
un delgado volumen de poemas de Benedetti,
aquella canción de cierto francés,
el sabor del vino tinto.

ah,
se me olvidaba,
también poseo una gran capacidad
para amarte.

mi mundo es tan poca cosa, es tan pequeño,
que apenas quepo yo dentro.

pero desde hoy ya lo sabes,

mi mundo es tuyo.


L’ARBRE VELL de Marc Granell

I
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.

Abans n’hi havia mols altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo,
que molesta,
que el seu verd
trenca l’estètica pura dels edificis
que té voltant-lo,
voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…






II

En la ciutat –algú conta-
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol,
entraves en el cercle tou i fresc
del seu regne
que assetjaven
cotxes, finques, fum… diners.



Quan el tallaren plovia.
Jo no he vist ploure, mai més.


CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA de Santiago Gómez Valverde

Apoyá en el quicio de tu tontería
te balanceabas con swing de modelo,
mientras yo te hablaba tú me sonreías
con indiferencia moldeándote el pelo.

Bebías cerveza.
Eran las tres menos diez.
Te dije: ¿tienes prisa?
Respondiste: ¿para qué?

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

Fumaste de gorra
Sentada en mi cama,
Arropé con besos
Tu cuerpo de arena.

Yo era una ventosa fundido
en tu espalda,
tú te humedecías
como una sirena.

Cerraste los ojos verdes,
Y apagaste la luz
que alumbraba en la mesilla
tus senos de seda y tul.

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

VICENT CAMPS,RECITA UN HOMBRE SOLO DE JOSE AGUSTIN GOYTISOLO

Recital en Biribay de Logroño, con los amigos y amigas de la editorial 4 de Agosto:

LUCHO ROA I VICENT CAMPS CANTAN Y RECITAN "LAS NANAS DE LA CEBOLLA" DE MIGUEL HERNÁNDEZ

Recital Casa Cultura de Xirivella.-

RAIMON, EL PROFE DE TECNOLOGIA QUE S'ESTIMA LES LLETRES.-

Fa uns dies, vaig recitar dins l' I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi, ja vaig comentar algunes coses en l'entrada corresponent. També vaig dir, que allí estava el meu amic i company, Vicent Romans, i que va acudir al recital amb un professor de Tecnologia (Raimon), amb el qual he sintonitzat ràpidament. Li vaig enviar un text de María Eloy titulat "Ciencias", i per a la meua sorpresa, Raimon, em contesta amb una composició simpatiquíssima, en la que recorda el meu recitat dels travallengües i el poema que vaig dir als xiquets sobre l'amor de Frankesnstein, i en la que fa caure tòpics sobre la capacitat literària dels de ciències; m'expressa en vers àgil i irònic, les seues sensacions durant el recital i el seu agraïment per la meua bona memòria, per enviar-li el poema citat. Vull deixar en el blog, constància, de la xicoteta broma literària de Raimon , com a mostra i reconeixement a tots els de Ciències, que s'estimen les lletres:

"Jo soc aquell, un home no tan gran, de bata mostosa i mal afaitat,
profe de tecnologia que a l'institut Pare Vitòria t'ha escoltat,
amb els xiquets, sentat damunt d'una taula i mig de costat.

Soc l'espia, vingut de les set ciències.
Però sé que escoltaràs les meues raons,
perquè sé dir fetge, i també sé dir collons.

Femelles, frontises i volanderes!
Perpals, pinyons i revoltons!

Nosaltres també en sabem de “travallengues”,
de noms horrorosos i desgavellats,
fórmules, taules, gràfiques i altres entrellats.

Res més que donar-te le gràcies,
per penjar aquell poema de ciències
què, de vegades, recites als batxillerats.

I com que no sé amb què ni com t'ho agrairé,
que quelcom qui es queixa, no sap de què
ni perquè, et regale... una fórmula de quimiqué.

Ala! Ací està.

para dimetil amino...
a mi no i a tu tampoc
benzilidè... “eso! Que les den!”
rodanina. La neboda de Frankestina,
eixa, la que era novia de Frankesten.

Gràcies, amic. Salut i força!
Raimon. (el profe de Tecnologia)"

Doncs, gràcies Raimon.

VICENT CAMPS, RECITA A SONIA SAN ROMAN, ANTONIO MARTINEZ FERRER I MANEL GARCIA GRAU

OLORES DE SONIA SAN ROMÁN


XIQUET D'ARENA D'ANTONIO MARTINEZ FERRER


DO DEL DECÒRUM DE MANEL GARCÍA GRAU


TEXTOS:

OLORES de Sonia San Román

Quiero ser fabricante de olores
para que la gente
tenga algo distinto
que regalar en los cumpleaños,
en los bautizos, en las bodas
o en las fiestas de guardar.

Quiero vender un frasco que contenga
esencia de olor a tiza blanca,
mezclada con una pizca
de mina de lápiz
recién afilado
para los que añoran la infancia.

Para los atrapados tendré
eau de toilette de gasolina,
sutilmente mezclado
con un toque amargo de cerveza.

Para los tristes olor a palomitas de maíz
y a chocolate con churros.

Para los exiliados en las ciudades
esencia de puchero y sopa de ajo.

Para los ancianos un bálsamo suave
con aroma a recién nacido.

Y para quienes todo tiene el mismo olor,
el mismo sabor,
la misma forma,
les daría un frasco vacío,
como su vida.

XIQUET D'ARENA d'Antonio Martinez Ferrer

Les bombes segueixen el seu treball,
la fam camina solta
entre els veïns del carrer.

Per què no li dones
al xiquet d’arena
dels braços perduts
una pastilla per al dolor?

On estan
els bolquers del xiquet d’arena
que no pogué nàixer?

Maleïdes bombes alliberadores!

Xiquet d’arena
hauràs de somiar llibertats
encara que despertes en un Guantánamo;

encara que tot siga Guantánamo.

Roba-li espais al buit,
encara que el dissabte
estiga embolicat
en fil de ferro punxós.

Creua ràpid, més ràpid!

corre, corre
xiquet d’arena!

DO DEL DECÒRUM de Manel Garcia Grau
Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em raspallaria les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.
Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.
Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.
Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.

VICENT CAMPS RECITA "POÉTICA" DE GLORIA FUERTES

POÉTICA de Gloria Fuertes

Escribo:
más que cantar, cuento cosas.

Destino: la Humanidad.

Ingredientes:
mucha pena,
mucha rabia,
algo de sal.

Forma: ya nace con ella.

Fondo: que consiga emocionar.

Música: la que toca el verso
según lo que va a bailar.

Técnica: (¡qué aburrimiento!).

Color: color natural.

Hay que echarle corazón,
la verdad de la verdad,
la magia de la mentira
-no es necesario inventar-.

Y así contar lo que pasa
-nunca sílabas contar-
y nace solo el poema...

Y luego la habilidad
de poner aquello en claro
si nace sin claridad.

Yo no sé si mi poesía es social,
mística, rebelde, triste,
graciosa o qué.




Trato, quiero
-y me sale sin querer-
escribir una poesía
con destino a la Humanidad.

Que le diga algo,
que le emocione,
que le consuele o que le alegre.


Otras veces,
al señalar lo que pasa,
denuncio o simplemente aviso.

No sé la carga poética
que arrastran mis versos;
lo que sí sé
es el amor que los lleva.

Yo escribo con corazón y a lápiz,
como otros escriben
con bolígrafo o a máquina.

Yo tengo la Palabra y con ella pido elAmor;
pero yo también daría todos mis versos
por un mundo en paz.

Si esto es poesía social,
que venga Dios y lo vea.

ALTRE REGALET.- VICENT CAMPS RECITA "CLASES SOCIALES" DE ISABEL PÉREZ MONTALBÁN

CLASES SOCIALES de Isabel Pérez Montalbán
Con seis años, mi padre trabajaba
de primavera a primavera.
De sol a sol, cuidaba de animales.

El capataz lo ataba de una cuerda
para que no se perdiera en las zanjas,
en las ramas de olivo, en los arroyos,
en la escarcha invernal de los barrancos.

Ya cuando oscurecía, sin esfuerzo,
tiraba de él, lo regresaba
níveo, amoratado, con temblores
y ampollas en las manos,
y alguna enredadera de abandono
en las paredes quebradizas
de sus pulmones rosas
y su pequeño corazón.

En sus últimos años volvía a ser un niño:
se acordaba del frío proletario,
(porque era ya sustancia de sus huesos),
del aroma de salvia, del primer cine mudo
y del pan con aceite que le daban al ángelus,
en la hora de las falsas proteínas.

Pero su señorito, que era bueno,
con sus botas de piel y sus guantes de lluvia,
una vez lo llevó en coche de caballos,
al médico.

Le falla la memoria
del viaje:
lo sacaron del cortijo sin pulso,
tenía más de cuarenta de fiebre
y había estado a punto de morirse,
con seis años, mi padre,
de aquella pulmonía.
Con seis años, mi padre.

vicent camps recita "el mestís" d'isabel clara simó

EL MESTÍS d’Isabel Clara Simó

Set gitanes i tres negres,
quatre torques, quinze mores
i una filipina
decidiren baratar tots els bressols.

Negre, blanc,
groc i torrat,
remenat i barrejat.

Cabell rull i cabell llis,
ulls rodons, ulls inclinats,
nas en punxa, nas arromangat.

Que bonic, que bonic
que és el mestís.

M'APETIA MOLT RECITAR L'ESTELLÉS.- "A ISABEL"

ESTA CARTA DE SANDRA, ALUMNA DE 3 E.S.O DEL I.E.S ADEMUZ, ME HA LLENADO DE ALEGRÍA.-

Gracias Sandra, por tus palabras, como muestra de agradecimiento, dejo aquí tu escrito, estoy convencido, que muchas chicas y chicos de tu edad, también agradecen y valoran lo que algunos adultos intentamos hacer, pensando sólo en ayudaros a crecer.Gracias, amiga.

OPINIÓN SOBRE EL RECITAL DE VICENT CAMPS.- Sandra L.M. (Alumna 3 E.S.O. I.E.S. Ademuz)

En mi opinión, el recital que nos ofreció el poeta valenciano Vicent Camps, fue un evento interesante y que no imaginaba tan curioso.Mis sensaciones antes de que comenzara eran diferentes a las que sentí cuando le oí recitar.Cuando en clase nos dijeron que iba a venir un poeta a recitar poesía, no me llamó mucho la atención la verdad, pero si que sentí curiosidad.Por la tarde, una vez dispuestos a escucharlo, me pareció que iba a ser diferente a como imaginaba.Cuando nos explicó un poco de qué trataba la poesía, lo que nos iba a interpretar y su forma de hacerlo; me sentí muy cómoda por su trato con nosotros, los alumnos.Una vez empezó a recitar, puse total atención y no conseguí despistarme, sus poesías me llegaban y me transmitían bienestar, además su forma de recitarlas era emotiva y muy amena, te hacía ponerte en situación e imaginarte lo que, con sus palabras iba recitando, expresaba los sentimientos que requería cada tipo de poesía y ponía énfasis en cada una de ellas.Además, las poesías que eligió fueron muy acertadas en mi opinión y para mi gusto, fueron variadas, había tanto como divertidas y actuales, como románticas y antiguas y viceversa.En conclusión, me gustaría volver a escuchar otro recital de Vicent ya que lo considero un gran profesional que realiza estupendamente su trabajo.Le felicito y le agradezco que nos hiciera pasar aquella tarde tan amena y nos acercara un poco más y de forma diferente a la literatura.Le deseo mucha suerte en su trabajo y sin duda por mi puede volver a venir cuando quiera.

Sandra L.M.

Per al professor de ciències, que este matí ha acudit, al recital de lletres, i per a tot aquell que vullga disfrutar de la poesia i de la ciència

CIENCIAS DE MARÍA ELOY

No sé calcular el trabajo que realiza una fuerza,
me importa una mierda la ley de Lavoisier:
la energía la destruyo yo sin trabajo siquiera.
Es una idiotez ver un julio con la fuerza de un newton
en la distancia de un metro
y, además, no quiero cambiar las cosas de sitio.
La vagoneta que me jodió en 7º
de 150 Kg. de masa a 2m/s
y su energía cinética no me sirvieron de nada.
La vagoneta me importaba un pepino,
me gustaba la mina, la explotación,
el dinero en cuarzo. Aunque supiera
que energía cinética era todo lo que correría
la estúpida vagoneta hasta estrellarse,
en realidad me interesaba más
quién coño la empujaba y por qué se dedicaría
a mover vagonetas cinéticas con cierta fuerza de julios.

Així haviem quedat, a més a més t'adjunte una adreça on pots veure molta més poesia relacionada amb la ciència, records per a la gent de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. !Salut i Poesia!

http://www.madrimasd.org/CienciaySociedad/poemas/Default.asp?paginacion=503&paginaActual=0&ordenado=fecha

RECITANT EN EL POBLE D'OVIDI MONTLLOR.- IES PARE VITORIA 1ER. E.S.O.- ALCOI

Feia temps que no recitava per estes terres de l'Alcoià i el Comtat, són terres que m'estime molt. Dels primers recitals que recorde haver fet amb el guitarrista Pepe Guerola pels anys 90, van ser per estos pobles. Este matí, he arribat fins a Alcoi a això de les deu del matí, la Mariola estava tan bonica com sempre, sé que algun dia, quan la meua situació personal ho permeta, em vindré a viure a estes comarques. Venia a recitar per als alumnes d'1er d'E.S.O de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. Fa temps que Pilar Gomis, la professora d'estos alumnes, m'havia manifestat l'interés que els jóvens estaven mostrant, cap a la poesia, amb ella estaven treballant textos de Gabriela Mistral i Carlos Edmundo de Ory, entre d'altres poetes. He dit moltes vegades, que si hi ha una edat difícil en açò dels recitals, eixa edat és la dels cursos que es corresponen amb primer i segon d'E.S.O. (ni xiquets, ni jóvens) un poquet de cada cosa. M'ha rebut Toni, professor del departament de castellà, company de Pilar també del departament que organitzava l'acte. Toni, junt amb dos voluntariosos alumnes han habilitat les cadires, en l'aula que més tard utilitzaríem per al recital. Albergava la il·lusió de trobar-me, amb un bon amic meu, professor en este centre, Vicent Romans, i així ha sigut, l'he vist en un dels corredors del centre !quina alegria!
M'he quedat sol, uns minuts dins l'aula, i des d'un gran finestral que donava al pati, he observat els jóvens que havien d'acudir al recital, uns jugaven al futbol, altres xarraven animadament, davall la mirada atenta del meu admirat poeta, actor i recitador Ovidi Montllor, el qual des d'un mural pintat en el pati, mirava amb ulls de complicitat als seus paisans més jóvens. A les onze hem començat el recital, i com ja ve sent habitual també amb els xics i xiques alcoians , he compartit poesia , travallengües i endevinalles, en un ambient distés i agradable, amb una atenció i complicitat posada de manifest per eixos aproximadament cinquanta jóvens, que amb els cinc professors presents, m'han fet sentir com a casa. Allí ha sonat, la poesia de Rafael Alberti, els versos irònics d'Enrique Cordero amb el seu "troll enamorado", el "vampiro Toño" i "el enamorado Frankestein" de Carmen Gil, els travallengües en les quatre llengües de l'estat ,les endevinalles que estos intuïtius jóvens han resolt amb rapidesa; també he recitat versos de respecte i mestissatge d'una altra alcoiana: Isabel Clara Simó. "La respuesta del pétalo" de Juan Bonilla i algun que altre poema. Els aplaudiments, dels jóvens m'han calat fondo, però especialment, he valorat, la seua mirada oberta davant d'una cosa desconeguda per a ells, la poesia dita en veu alta, la poesia recitada, que este matí s'ha colat, també en l'ànim dels alumnes d'1er d'E.S.O de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. I jo tinc el privilegi, d'haver sigut qui els ha portat fins al seu col·legi, eixa poesia. Resulta impagable, observar eixe moment de descobriment, davant d'una cosa que els sorprén i que els agrada. I que jo observe en les seues mirades, mentres els parle. Després del recital, Vicent Romans, m'ha regalat la seua conversació sempre interessant, la seua amistat, i uns exemplars de la revista que elaboren en el centre. He eixit d'Alcoi, deixant arrere un trosset de mi, com en cada un dels llocs que visite, hui eixe trosset se l'han quedat els xiquets i xiquetes d'1 E.S.O de l'I.E.S. Pare Vitoria d'Alcoi, amb els que a partir d'ara, mantinc un pacte, ells li han fet un lloc a la poesia en les seues vides, jo els ajudaré a mantindre'l. Vos espere, ací, a vosaltres i als vostres professors, per a continuar, eixe moment poètic que este matí hem iniciat. De moment a continuació us regale un dels textos recitats aquest matí.


SONETOS DEL TROLL ENAMORADO


PRIMERO

Sabed que feo soy, que apesto un poco,
que tengo las orejas de un conejo,
mastico los melones con pellejo,
y adjunto a mi nariz siempre hay un moco.

Mi cabeza, pelada como un coco.
La nariz, como un boniato viejo.
Mi cara no le gusta ni al espejo,
que huye de mí asustado como un loco.

Pero hoy quiero estar guapo y elegante,
pues he de cortejar a mi princesa
y debo parecer fino y galante.

Me he puesto la camisa azul turquesa
Y me he sonado el moco pendulante,
Que no ha de verlo allí…¡ por si me besa!



SEGUNDO


Me miro en el espejo de mi abuelo
y tengo que aguantarme de la risa,
me troncho, se me sale la camisa,
procuro no caerme por el suelo.

Reírse de uno mismo es un consuelo
que cura como el soplo de la brisa:
me tira la chaqueta de la sisa
y llevo un manchurrón en el pañuelo.

¡ qué importa! Iré raudo hacia el castillo,
¡ la tierra temblará bajo mis botas
y el bosque me abrirá un ancho pasillo!

Da igual que yo sea sucio y narizotas:
podrá más la belleza de este anillo,
que aunque es falso, de lejos ni lo notas.


TERCERO


¡ Ah del castillo! ¿Nadie me responde?
¿ Será que en los castillos no hay portero?
¿ O lo hay y está tan sordo el caballero
que oye campanas y no sabe donde?

¿Dónde está mi princesa, que se esconde?
¿Finge no estar? ¡ pues se le ve el plumero!
¿Acaso no he llegado yo el primero?
¿Podrá haber otro feo que la ronde?

Pues si es así, que tiemble el insolente:
lo voy a devorar de una sentada
y así echaré a la tripa algo caliente.

Parece que la puerta está atrancada…
Pensemos, pues, en algo inteligente…
¡Qué idea! ¡la hundiré de una patada!




CUARTO


¡ Allí, mirad, el príncipe cretino
bajando del balcón de mi princesa!
¡Con qué cara de pánfilo regresa!
No sabe que mi panza es su destino.

“¿ Te atreves a cruzarte en mi camino…?
Pues ven aquí, que tengo una sorpresa.
¡ no necesitaré mantel ni mesa!
¡ Te voy a merendar con pan y vino!”

¡Ñam! ¡Ñam! ¡Uy, qué mal sabe! ¡Qué correoso!
Tendré que masticarlo con paciencia…
Mejor le echo más sal, que está muy soso.

Y ahora, a por mi amada, con urgencia.
No hay tiempo para siestas ni reposo.
¡Veréis como le agrada mi presencia!


QUINTO


“Saludos, bella dama.¿ estás sola?
Perdón sin os parezco algo latoso
pero pensé que un dedo tan hermoso
merece este regalo…¿A que mola?”

( Me está sentando mal la merendola,
me encuentro muy pesado y gaseoso,
mis tripas dan gruñidos como un oso
y estoy más mareado que una ola).

“¿Cómo ha llegado aquí este listillo?
¿Quién es ese tipejo tan grotesco?
Tan feo y falso es como este anillo…

¡Qué ocurre, que me asfixio!¡Aire fresco!
¡Por Dios!, ¿de donde viene ese tufillo?
¡So guarro!¿No te habrás tirado un cuesco?”


SEXTO
(Final)
¡Oh, Cielos! ¡Qué terrible humillación!
Amigos, ahora si que la he hecho buena:
atufada mi amada, ¡vaya escena!,
por culpa de una mala digestión.

Pues yo me largo de esta habitación,
aquí se huele un aire que envenena,
aún noto mi barriga un poco llena
y siento algún que otro retortijón.

No puedo contener la pedorreta.
No sé lo que me ocurre, esto es magia.
¿Quién puso en mi trasero una trompeta?

Los médicos lo llaman “aerofagia”:
disparo gas como una metralleta,
¡no os acerquéis a mí!...por si contagia.


!Salut i poesia!

VAYA, ME HABÍA OLVIDADO DE LOS TEXTOS DE LOS TRABALENGUAS Y EL POEMA DE BELÉN REYES.-

TRABALENGUAS

Doña Chicha la chicharra
Chicharrea y se achicharra.

La chicharra chicharrera duerme bajo una chumbera.

El chinche chichirimoche chincha de día y de noche.
La chinche Chichirinada, de noche y de madrugada.

El chorlito Chirlomirlo en el chopo chilla a un mirlo.
Y el mirlo chiticallando se chufla y se va volando.

“Cartucho que no te escucho”,
Le dice la chucha al chucho.

El chucho achucha a la chucha
Y ya la chucha lo escucha

Me han dicho que has dicho un dicho
Un dicho que he dicho yo;
Ese dicho que te han dicho que dicen que he dicho yo,
Ese dicho no lo he dicho
Pero si lo hubiese dicho
Ese dicho estaría muy bien dicho
Por haberlo dicho yo.

Paco Peco chico rico
Insultaba como un loco a su tío Federico.
Y éste le dijo: poco a poco, Paco Peco,
Que pecas de mucho pico.

Pepe Pintos , con talento
Contó de cuentos un ciento
Y un chico dijo contento:
Cuántos cuentos cuenta Pintos.

Basilisa va pa misa remendando la camisa
Por la calle pisa paja por la calle paja pisa.
Arrepisa paja, arrepaja pisa,
Arrepisa paja, arrepaja pisa.

Como sabes que te quiero
Quieres que te quiera más,
Te quiero más que me quieres,
¿Qué más quieres?
¿quieres más?

Si el verte fuera la muerte
Y el no verte fuera vida,
Antes la muerte y el verte
Que no verte y tener vida

Guerra tenía una parra
Y Parra tenía una perra
Y la perra de Parra mordió a la parra de Guerra
Y Guerra pegó con la porra a la perra de Parra.

Oiga usted, compadre Guerra:
¿Por qué ha pegado con la porra a la perra?

Porque si la perra de parra
No hubiera mordido la parra de Guerra
Guerra no hubiera pegado con la porra
A la perra de Parra.

Tengo un tío cajonero
Que hace cajas y cajones
Él me tira a mi las cajas
Y yo le tiro los cajones

El arzobispo de Constantinopla
Se quiera desarzobispoconstantinopolizar
El desarzobispoconstantinopolizador
Que lo desarzobispoconstantinopolice
Buen desarzobispoconstantinopolizador será.


ME ABOFETEAN LOS ESCAPARATES de Belén Reyes

Me abofetean los escaparates
llenos de moda hueca
los viejos que en las plazas contaminadas
se consumen al sol de un espejismo.

Los niños que mueren cada día.
Las cárceles sin rejas.
Los presos de sí mismos.

Me envenena la sangre, la blasfemia.
Las verdades infectadas de cinismo.
Las centrales nucleares, los fanáticos,
la esclavitud, el odio, el terrorismo.

No puedo soportar la tauromaquia…
Los que se ponen cuernos a sí mismos.
La estocada mortal de una mirada
---que nos toree la vida es un suplicio---

Y me rompe en mil pedazos la injusticia
la violencia psicológica y ese abismo…

Qué hay entre tú y yo cuando me besas…
( quería decir algo y no lo he dicho).

VICENT CAMPS RECITA "ME ABOFETEAN LOS ESCAPARATES" DE BELÉN REYES

Los medios me están fallando, el micro que utilizo para grabar desde el ordenador se ha roto y el que lo ha sustituido, me da la impresión que capta mucho menos la voz, así me ha parecido con la grabación de los trabalenguas. Este poema de Belén Reyes, todavía está grabado con el micro antiguo y se nota. Os lo dejo como regalo, pero os ha de durar, porque mañana no habrá regalo, mañana ando muy ocupado con mis alumnas y alumnos del Taller de Poesía Recitada de Albal, estamos preparando un recital de categoría, para el Día de la Mujer Trabajadora. !Salud y poesía!

HOY LES TOCA ESCUCHAR NARRACIÓN ORAL A LOS NIÑOS DE LA CASA: VICENT CAMPS RECITA SELECCIÓN TRABALENGUAS

La narración oral, esa con la que tanto hemos disfrutado desde la infancia, nos llenó en determinadas épocas de retahilas, adivinanzas, trabalenguas, todo ello tiene un poquito de poema, yo hoy he querido grabar una selección de trabalenguas que llevo en mis recitales para niños y jóvenes y dejarlos aquí para los niños y niñas de la casa, los que tenemos y los que somos.

ALTRE REGALET .- VICENT CAMPS RECITA "PORCA VIDA" DE CARLES CANO

PORCA VIDA de Carles Cano

Jo sóc el porc, i negre o blanc
siga un marrà comú o ibèric,
quan em tiren dalt del banc
cride absolutament histèric.

Veig el tall brillant del ganivet
i la cua se m’entortolliga
ja s’acosta fins la meua pell.
Ai! Les cames em fan figa.

Què voleu gent remaleïda?
Perqué em tusteu les costelles?

Que hem de voler bèstia exquisida?
El teu morro, cara i orelles.

I amb els budells ben nets
farem bones botifarres
xoriços llonganissa, fuet
i ho omplirem tot de magre.

I no us tindria igual, gentola,
ficar ceba, all I safanòria,
omplir una bona cassola
i oblidar-nos de la història?

Com comparar els teus pernils,
el llom, les xulles tan tendretes,
tota la cansalada i el sagí,
amb unes tristes verduretes?

Mireu que us pegaré mal,
que sóc fatal pel colesterol,
que la tensió anirà cap a dalt
i potser tindreu un atac al cor.

Deixa’t estar de romanços!
La sort fa temps està tirada,
seguirem tots els passos
per fer una bona fritada.


I allà seguiren el pobre porc
I els sords i tossuts carnissers
Discutint de la vida I la mort
Però sembla que no els serví de res.

VICENT CAMPS RECITA "FUERTE" DE ANA PÉREZ CAÑAMARES

FUERTE de Ana Pérez Cañamares


Entonces ¿Tú también me ves así?
¿Tú también me ves fuerte?

Porque le echo cayena a la comida,
porque bebo como un hombre
( un hombre que bebe mucho)
porque me he horadado el cuerpo
---y el cerebro---

porque he parido a cuatro patas
como una hembra en su guarida
porqué okupé en Londres
porque he hablado en público
y he lavado y vestido a mi madre muerta

porque me he rapado el pelo
y lo he teñido de amarillo
porque he dormido sola en el monte
y he puesto a conversar
mi oscuridad con la oscuridad de fuera.

Así que tú también me ves fuerte.

Serás de los que te sorprendas
el día que me desplome;
insistirás en que nunca me viste
dar una señal de debilidad
o de abatimiento.

Te equivocarás como todos
y no podré culparte:
toda la vida llevo apoyándome
en esta fama de fuerte.

Sólo yo sé que la fama camina
sobre muletas podridas.

POESIA RECITADA POR VICENT CAMPS.- POEMA EL AMOR ES UNA DURA EMPRESA DE JUANJO BARRAL

poema:
EL AMOR ES UNA DURA EMPRESA de Juanjo Barral

Soy una fábrica de cariño
a punto de cerrar
si no te empeñas en echarme de menos.

Produzco quince mil toneladas de amor a la hora:
por eso necesito exportar mis excedentes.

De lo contrario,
corro el peligro de no tener donde meterlos.
Ya sabes.

Mi corazón trabaja a destajo
y para ser rentable
es preciso que no tardes
en encargarme que te quiera.

Considérame un expendedor de deseo.
Así que si tú me lo pides,
soy capaz de no descansar
hasta que esta empresa salga a flote
y nos ponga a vivir definitivamente juntos.

Qué mejor fusión para nuestra compañía.

VIDEO POEMA "SMS" DE DINO LANTI.- RECITAL IES IFACH DE CALP

PRIMER PENJARÉ UNS VIDEOS DEL RECITAL A L'I.E.S DE CALP, I A PARTIR DE DEMÀ ANIRÉ PENJANT POEMES RECITATS EN MP3.-

Sóc recitador, tinc un repertori amplíssim de poemes i pense que este lloc, pot convertir-se en un complement perfecte, als meus recitals, i anar penjant poemes recitats, que m'abellix compartir, amb qui vullga escoltar poesia dita en veu alta. La comunitat educativa de l'I.E.S Ifach de Calp, amb els seus comentaris d'ànim, han tingut molta culpa que prenguera esta decisió, que portava al cap des de fa molt, perquè eixos comentaris m'han injectat una bona dosi de força, per a enfrontar-me -amb l'ajuda de Cristina- a la informàtica -que tanta por em fa-, i donar amb la manera de penjar poesia recitada. Crec que ho he aconseguit, i estic amb l'ànim i laforça suficient per a anar penjant textos, a partir d'este moment. Tant de bo que els disfruteu i els comenteu amb mi. !Salut i poesia!

VIIª CAMPANYA ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA BIBLIOTEQUES DE XIRIVELLA

El vídeo, arreplega el moment en què vaig recitar el divertit poema PAT, PET, PIT, POT, PUT de Carles Cano en la VIIª Campanya d'Animació Lectora Poètica, organitzada des de les Biblioteques Públiques de Xirivella. I ja són set campanyes consecutives, les que anem deixant als xiquets i xiquetes de Xirivella del tercer cicle de primària, la poesia dita en veu alta. Esta campanya ha sigut especial per molts motius, sempre resulta especial recitar en el poble on vaig nàixer. A això cal afegir, que en plena campanya Maria l'amiga, la bibliotecària que va creure en este projecte des del principi i que ens va ajudar a donar-li forma, ha passat a exercir el seu treball en la Biblioteca Valenciana, on estem segurs, deixarà la seua capacitat de treball i el seu entusiasme com ha deixat a Xirivella. La marxa de Maria, ha fet que en esta campanya, els bibliotecaris José Luis i Lola hagen sigut els nostres perfectes col·laboradors, junt amb la resta del personal de la biblioteca de Xirivella, dirigit ara per Empar, no cal dir que en les biblioteques de Xirivella, ens trobem com a casa. Han sigut 16 sessions, on com sempre hi ha hagut de tot, però on ha primat la imaginació, l'espontaneïtat, la capacitat de sorpresa. La campanya portava per títol "AMB LA POESIA ESTIMEM..." i amb la poesia hem conjugat el verb estimar, en tots els seus temps. Els xiquets i xiquetes en grups de cinc havien treballat en les seues aules, poemes propis, que durant la campanya hem recitat, la majoria de les vegades junt als seus autors i autores. Així els versos, d'estos alumnes de 5é i 6é de primària s'han escoltat en les biblioteques de Xirivella, junt amb textos de poetes com Marc Granell, Carles Cano, Mª Dolors Pellicer, Enrique Cordero, Gloria Fuertes, Shelf Silverstein o Carmen Gil. Enguany la biblioteca va regalar a cada participant en la campanya, un punt de lectura, en el que per una cara figurava un poema que jo havia construït a propòsit per a la campanya i en l'altra un poema que vam seleccionar dels escrits pels alumnes durant la campanya i que a continuació deixe escrit en el blog , com a mostra d'un treball col·lectiu. Esperem que nosaltres o qualsevol altre professional, continue donant vida a estes campanyes d'animació lectora poètica en els col·legis de Xirivella, durant molts anys més.

POEMA "EL DESAMOR" dels alumnes Ariadna, Regina, Maria, Esther, Salu i Raül, de 6é A del col.legi Miguel de Cervantes; coordinats pel mestre Manuel

El desamor és un ganivet

que pot fer mal al cos.

El desamor fa patir,

inclús es pot morir.

Però , l'amor és gratis

com l'aire que respirem:

NI ES COMPRA , NI ES VEN,

i mai no el trobaràs

a les rebaixes

d'El Corte Inglés.

El desamor és:

un bolígraf sense tinta,

un mòbil sense bateria...

Un ganivet que fa

mal al cor.

IES IFACH DE CALP.- !QUIN ALUMNAT!

Este matí Cristina i jo hem viatjat, fins a Calp per a fer dos recitals en l' I.E.S. Ifach d'eixa població. Fa molts anys, vaig estar treballant per a este mateix I.E.S, però llavors no ocupaven estes instal·lacions, i els jóvens que hui m'han escoltat recitar, encara gatejarien per la guarderia. M'agrada vindre a esta zona de la Marina, on el mar i la muntanya han fet un pacte, amb l'afany de mantindre's igual de bella, l'una que l'altra. El blanc dels ametlers que tant van inspirar Miguel Hernández, ens han acompanyat pel camí i al voltant de les nou i quart del matí, estàvem en el centre. Habitualment, a la primera persona que ens trobem quan arribem als instituts, sol ser el/la conserge, en este cas Rosa, una dona de tracte ben agradable, i això s'agraïx, que no sempre és així. Una vegada en la biblioteca del centre on havíem de recitar, hem conegut a l'equip de professors, que en tot moment han fet que ens sentírem ben a gust. El primer passe dels recitals estava previst entre les 9,50 i les 10,45; prou puntuals han arribat els alumnes de segon de batxiller. Ens agrada treballar per a qualsevol edat amb la poesia, però estos alumnes de batxillerat, són especialment bons per a rebre els nostres textos. Estem habituats a que la resposta davant del programa que oferim siga positiva, però sempre existeixen detalls que converteixen uns recitals en diferents dels altres. El de hui a Calp, eixe primer passe amb aproximadament 50 alumnes, ha sigut un recital en el que la connexió entre recitador i alumnes, s'ha aconseguit. Eixe moment, que he definit ja en alguna ocasió, com a moment poètic, en el que les paraules dels poetes parlen en cada orella, de cada alumne, l'he notat durant pràcticament tot el recital, i en pràcticament la totalitat de l'alumnat. Moltes vegades, l'arribada dels alumnes, i la meua extensa introducció al recital, fan que ens demorem en el començament del recital i en arribar el timbre que anuncia el final de l'hora, encara ens queda algun poema del programa per recitar. Hui ens ha passat, hem arribat al final de l'hora i ens quedaven per recitar, quatre poemes, i els alumnes davant la meua sorpresa, unànimement m'han demanat que els recitara tots, encara a força de perdre temps del pati. Alguna vegada, després de tants anys, pense en l'esforç tan gran de portar la paraula dels poetes per tota la nostra geografia, sobretot per als jóvens, i dic que alguna vegada, després d'algun recital diguem-ne més gris, passa pel cap l'ombra del dubte. Mereixerà la pena, este esforç? Haurà arribat el transfons del poema fins estos jóvens? Hauran captat els valors que quan vaig confeccionar el programa, buscava en recitar este poema? Tots eixos dubtes es dissipen, quan com hui un grup de cinquanta jóvens, per tal d'escoltar poesia recitada per mi, sacrifiquen part del seu pati.
El que hem experimentat en eixe passe per a segon de batxillerat, he pensat que podia haver sigut una conjunció de factors que el feren especial, però no, a això de les dotze del matí, i en incessants aportacions de jóvens han anat arribant fins a la biblioteca, els alumnes de primer de batxiller. Ells eren molts més, assentats en taules, cadires i estoretes, disposats a escoltar-me. Qui va dir que segones parts mai van ser bones? L'atenció, la sensibilitat, van tornar a aflorar en eixe espai i cada una de les paraules que anteriorment he dit que havia sentit amb l'alumnat de segon de batxiller, de nou ho he experimentat amb els de primer. Han entés cada senyal, s'han rist amb cada vers que així ho requeria, han madurat altres i recitar per a ells ha sigut gaudir. La responsable d'educació de l'Ajuntament, junt amb Xavier funcionari de l'àrea i des d'ara amics nostres, i el professorat que ha assistit a este segon recital, han disfrutat pense, tant com jo, de l'esforç de tots, perquè el que buscàvem, al programar poesia, este matí en la biblioteca de l' I.E.S. Ifach de Calp , ha donat el seu fruit.
A continuació, deixe els títols dels poemes que he recitat i els seus autors. M'he compromés a enviar per correu electrònic els textos, perquè així alumnes i professors, puguen disposar d'aquells que els agraden i a partir de demà, faré l'enviament. I espere, que a través d'este blog, m'arriben les vostres impressions, sensacions del recital, dubtes, suggeriments, etc. etc. etc. i me les feu arribar. Com vos he dit de la comunitat educativa, de cada lloc que visitem i on recitem, depén que cada vegada oferim programes de més interés, la vostra opinió si compta per a nosaltres i molt. !Salut i poesia!

L'all porro i la carxofa de Josep Vicent Marqués

Poema renunciamiento de José Angel Buesa

SMS de Dino Lanti

Poema 20 de Pablo Neruda

Grupo poemas amor de Karmelo Iribarren

Táctica y estrategia de Mario Benedetti

Ausencia de tí nº 15 de Pepe Ramos

Poemas de la cárcel de David González

Tratado de geografía de Carles Cano

Trabalenguas

Milonga del moro judío de Sánchez Ferlosio/Jorge Drexler

El niño yuntero de Miguel Hernández

Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo

Las resacas de Karmelo Iribarren

Paisa de Uberto Stabile

Los reyes son los padres de Quintín Cabrera

ANTONIO MARTÍNEZ FERRER.- POESIA I MEDICINA DE LA MÀ.-

ACÍ DEIXE LA PORTADA I RESSENYA DEL NOU LLIBRE DEL POETA ANTONIO MARTINEZ FERRER, TESTIMONI FET POESIA, SOBRE EL SEU CALVARI-VICTÒRIA SOBRE L'HEPATITIS C; AMB EL TRACTAMENT DE INMUNOFERON:

"Efeitos Secundários", do valenciano Antonio Martínez i Ferrer, é o primeiro canto escuro em idioma estrangeiro. A edição é bilingue e foi traduzida aqui pelo VV. Começa com um prólogo do poeta espanhol Antonio Crespo Massieu. Na capa pode ver-se a gravura, "Velho sentado num baloiço", do génio gráfico do Goya. Este poemário é um relato da experiência do autor, no tratamento da Hepatite C. Parte das receitas revertem a favor da associação Sos Hepatites.

Canto escuro


Efectos secundarios, del poeta Valenciano Antonio Martínez i Ferrer es el primer libro editado por la editorial portuguesa Canto Escuro en idioma extranjero.

La edición en bilingüe traducida por V.V., comienza con un prólogo del poeta español Antonio Crespo Massieu. En la portada puede verse el grabado “Viejo sentado en un columpio” del genial pintor Francisco de Goya.

Este poemario es un relato de la experiencia del autor, en el tratamiento del Interferón contra la Hepatitis C.

Parte de los ingresos revertirán en la Asociación Sos Hepatites de Portugal.

Canto Escuro

I EL 18 DE DESEMBRE PEL MATÍ I.E.S LLOMBAI DE BORRIANA

Palomero, Garí, Marisol González Felip, escriptors que admire i que són d'esta part de Castelló, que ol a mar i a taronges. A les dotze del matí teníem una cita dins l'IES Llombai de Borriana. El destí va voler que preguntàrem per la ubicació de l'institut a uns jóvens que anaven a classe, precisament al Llombai. Van pujar en el cotxe, eren de tercer d'ESO, ens van preguntar en el viatge, per a quins cursos treballaríem, i al dir-los que batxillerat, van quedar un poc decebuts, sempre compta la possibilitat d'alliberar-se de les classes habituals. Una vegada en l'IES, vam muntar en una saló d'actes en obres, que en omplir-se d'alumnes, va canviar de decoració, per a convertir-se per màgia de la poesia en un lloc on vam compartir, la paraula dels nostres poetes, davant d'un públic atent, agradable, cordial, quasi exquisit diria jo, que havia treballat prèviament amb les seues professores Carme i Loles, poemes de Marc Granell entre altres, molt especialment, eixos versos per a la xirivellera Anna, que els duguerem dedicats pel propi autor. Este ha sigut el nostre primer contacte amb l'IES de Burriana, però esperem que no siga l'últim, un plaer treballar amb esta gent.

I.E.S ADEMUZ - "QUE NO NOS FALTE EL CONTACTO CON ESTOS PROFESORES Y ESTUDIANTES".-

Que no nos falte, porque en ese Rincón, todavía se palpa la poesía de la naturaleza, la seriedad de valles y barrancos, la educación de esos jóvenes de diferentes edades, que en grupo, como una sola clase, asistieron al recital. Ya es el segundo año, que vamos Cristina y yo hasta Ademuz, contratados, por su instituto, allí nos encontramos con Manuela profesora de literatura castellana, con Pau profesor de valenciano, y con el resto del profesorado. Admirable, el comportamiento de sus estudiantes, lo hablaba con el poeta Marc Granell, poco después del recital. Hicimos un recital en castellano, incluímos algún poema en valenciano, la atención por parte del alumnado exquisita. Tan sólo por eso, por ver las ojos llenos de poesía de esos jóvenes, merece la pena hacer casi cuatrocientos quilómetros, para que alguien lleve la poesía de Granell, Estellés, Hernández, Stabile, Iribarren, la prosa de J.V.Marqués y tantas otras cosas bien interesantes, que el conjunto de este centro educativo sabe valorar y paladear. !Que no nos falte Ademuz, a partir de ahora!. Dejamos la fotografía que inmortaliza ese momento del día 4 de diciembre, ese día que vimos el Calderón nevado, pero sentimos el calor de esos jóvenes, como se aprecia en la fotografía.

OLIVA, GANDIA, BIBLIOTECA VALENCIANA.- ÚLTIMA SETMANA DE NOVEMBRE

OLIVA.- BIBLIOTECA
Plovia prou aquella vesprada del 19 de novembre en Oliva, allí vaig compartir amb els xiquets de la biblioteca pública, acompanyats de la seua bibliotecària Esther, els versos de Marc Granell, Carmen Gil, Gloria Fuertes i tants altres; alguns tenien pressa per arribar a la classe d'anglés, d'altres es van quedar amb mi per a recitar, esta vegada ells, poemes i travallengües que coneixien, perquè com sempre dic, només per això valia la pena el viatge...la pluja...

SANT MIQUEL DELS REIS.- BIBLIOTECA VALENCIANA.- VALÈNCIA
l'endemà i en el monestir de Sant Miquel dels Reis, contractat per la Biblioteca Valenciana, vaig fer un recital per a públic adult de la Universitat Popular de València i alumnat de Magisteri; quin luxe de públic, que gratificant treballar en una cosa que notes com arriba a tot l'auditori; quantes vegades vaig sentir Miguel Hernández eixa vesprada del 20 de novembre, mentres recitava "El niño yuntero", i en el pati de Sant Miquel dels Reis, encara sonaven els passos dels presos polítics, que només setanta anys arrere penaven el seu afany de llibertat i justícia. Esta vesprada que coincidia, amb l'aniversari de la mort del dictador, eixa vesprada que vaig recordar a Celaya, a Goytisolo, a Estellés, a Ovidi, a Stabile...eixa vesprada plena de poesia. Vos incloc enllaç del millor blog, dels que conec sobre poesia, de la bibliotecària de Cocentaina, Dolors Insa, que parla sobre este mateix tema i així qui no conega esta pàgina, rebrà un bon regal de nadal.

http://bibliopoemes.blogspot.com/search/label/Vicent%20Camps

GANDIA.- BIBLIOTECA JUVENIL.-
Migdia a Gandia, plaça de Jaume I, una plaça peatonal, bonica, junt el passeig de les Germanies, allí tenen la seu central les biblioteques públiques, jo ja havia tingut una altra experiència bonica a Gandia, recitant dins la biblioteca infantil de l'estació, el seu bibliotecari Dani, un gran professional i un enamorat de la poesia com a ferramenta de joc per als xiquets. També ací en la biblioteca juvenil, em vaig trobar amb una enamorada de la poesia, la seua bibliotecària Marisol Montaner, m'esperava il·lusionada, i esperava els xiquets d'un col·legi pròxim Abad Sola; xiquets de cinqué i sisé de primària, que venien a este recital que la Biblioteca Valenciana regala a les biblioteca valencianes que el sol·liciten, i tenen la fortuna de resultar una entre les poques que arriben a esta Campanya d'Animació Lectora. La professionalitat dels bibliotecaris de Gandia, es nota, entre altres coses, en la seua rapidesa per a canalitzar esta activitat al públic idoni. He visitat altres biblioteques on han deixat obert a públic el recital i té un resultat, menys afortunat, perquè la diferència d'edats dels xiquets, el fa de vegades poc operatiu. En canvi estos recitals per a grups d'edats homogènies són senzillament encantadors. Si a més, com és el cas, la seua bibliotecària disposava d'un panell de mostra amb llibres de poesia, en els que pràcticament estaven inclosos, la totalitat dels poemes què jo recitaria, la vesprada comptava amb moltes possibilitats de convertir-se en deliciosa. I així va ser, mestres , bibliotecària, alumnes, i recitador vam disfrutar junts durant una hora. !Quin luxe, continuar sembrant, xicotetes llavors poètiques, entre els xiquets de la meua terra! He volgut que la fotografia , il·lustrara esta entrada, així cada vegada que la veig, recorde el moment poètic creat amb els xiquets i xiquetes de Gandia. Lamentablement, la fotografia amb els alumnes Abad Sola, està danyada i no he pogut, així que he penjat el recital dins la biblioteca de l'estació de Gandia, com a reconeixement als més menuts de la Safor.

Abans que acabe l'any em dispose a situar en este blog, tantes coses pendents, allà vaig

http://charlatanes.tv

La gent d'esta nova finestra, que és "charlatanes" una vesprada de fa alguns mesos, em va realitzar una entrevista, sobre la poesia que escric i vaig llegir algunes coses, que van gravar. Si vos abellix escoltar-ho, en esta pàgina, teniu l'entrevista/lectura de 13 minuts. De pas, podeu escoltar altres poetes/narradors . La pàgina està encara en construcció, i resulta complicat arribar on vols, però doneu-li a -poesia- i aniran passant les entrevistes a autors. La gent que em va invitar a participar, em va paréixer seriosa i molt interessada amb la poesia, de manera que vos invite a seguir les coses que vagen penjant per ací http://charlatanes.tv/

20 DE NOVEMBRE RECITAREM DINS DEL MONESTIR DE SANT MIQUEL DELS REIS.- AMB MOTIU DEL LLIBRE VALENCIÀ

Eixa vesprada recolzarem amb el recitat de poemes d'autors en valencià, la difusió d'obres literàries en la nostra llengua, un repàs per la poesia i la prosa de Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Carmelina Sánchez Cutillas, Ovidi Montllor, Maria Beneyto, LLuís Roda, Josep-Vicent Marqués i molts altres autors, que compartirem amb públic adult. Precisament el dia que recorda que fa 33 anys moria en el llit el vell dictador, eixe que va omplir de presos, republicans, l'espai on recitarem; cada vegada que vaig a Sant Miquel dels Reis, no puc deixar de tancar els ulls i veure pel pati passejant la seua tristesa, aquells republicans, que van patir presó per defendre unes idees . El pròxim 20 de novembre també recitaré per a ells.

6 DE NOVEMBRE A LES 22, EN "ATENEO DEPORTIVO FAVARA" DE BENETÚSSER.- ELS COMPONENTS DE L'ASSOCIACIÓ POÈTICA "PARAULES AL VENT" D'ALBAL,RECITARAN LORCA

Recitar, ja és de per si, un art bell; recitar a Lorca és doblement bell. Lorca, recitat per un grup d'amics que han fet de la poesia una de les seues passions, guanya en força i guanya en il·lusió . Este grup Taller d'Albal "Paraules al Vent", sorgit de l'Escola d'Adults d'Albal, i als que conec molt bé, i per això vos recomane el seu treball; van descobrir que la poesia podia formar part de les seues vides i es van constituir en una Associació Poètica Cultural; i este és un dels seus primers treballs. Jo, estaré amb ells, si a algun dels que llegiu este blog, vos queda prop esta lectura de Lorca, no ho dubteu acudiu.

EL SECRETO NOCTURNO DE LAS PIZARRAS

Pilar Verdú y Elena Agúndez , dan vida a las palabras de poetas que nos hablan sobre la poesía y la escuela. Si véis en algún sitio anunciado este recital poético, no dudéis en acudir. Estas dos profesoras, han elaborado un espectáculo, sencillo, cálido que llega directamente al público; y eso se agradece, en un tiempo, en que la poesía dicha en voz alta, se ha convertido en sinónimo de rollo. Os lo dice alguien que las vió trabajar en Moncada, hace unos dias, dentro del ciclo POESIA A CAU D'ORELLA y que si tiene ocasión volverá a escucharlas.

19 DE NOVEMBRE RECITARÉ DINS LA BIBLIOTECA D'OLIVA

Dins la Campanya d'Animació Lectora de la Direcció General del Llibre, recitaré en la biblioteca d'Oliva per a xiquets de 5é i 6é de primària, que segur disfrutaran amb el poema que els recitaré a la seua "placeta" de l'escriptora Angels Gregori, un dels valors més emergents del panorama poètic en la nostra llengua, nascuda en Oliva, i de la que ja vos vaig deixar escrit algun poema en el blog. Això serà , el dia 19 de novembre a les 17,30 hores, en la biblioteca pública.

15 ANYS ESCOLA MÚSICA DE XIRIVELLA.- ESTRENA DE L'OBRA "SERENATA AL CLOT DE LA LLUNA" AMB MÚSICA DE DIEGO ALAMAR I TEXTOS MEUS.- GRÀCIES

Vaig nàixer a Xirivella, i encara que no visc allí, però em sent volgut per la gent que treballa en la cultura del meu poble; María i Empar les bibliotecaries, Sanfran el gestor cultural, Irene la responsable del gabinet lingüístic, Diego el director de la Coral , Miquel el Cronista de la població, Soriano l'alcalde i molta altra gent que faria massa llarga esta citació; però em sent especialment volgut pels xiquets i jóvens de Xirivella. Enguany realitzarem la setena campanya d'animació lectora poètica consecutiva per als xiquets i xiquetes de Xirivella, i això es nota, quan vaig pel carrer xiquets i adolescents, em recorden que un dia van estar amb mi compartint poesia. Doncs bé, este divendres em van invitar a participar en el teatre, a la celebració del 15 aniversari de l'escola de música, allí vaig escoltar atentament xiquets i jóvens de l'orquestra i la coral, que estan llaurant-se un camí musical, i sobretot estan disfrutant amb la música i la possibilitat de compartir-la amb professorat i amics. Va ser especialment bonic l'acte, perquè Diego el director de la coral, havia creat la música per a alguns textos del meu poemari infantil EL CLOT DE LA LLUNA, i vaig assistir a l'estrena d'eixa obra musical per a orquestra i coral que porta per títol SERENATA AL CLOT DE LA LLUNA. Un verdader luxe, poder escoltar els meus textos de les veus de la coral, i acompanyats per la música de l'orquestra, gràcies a tots.

EL DÍA 4 DE DICIEMBRE RECITAREMOS DE NUEVO PARA LOS ALUMNOS DEL I.E.S DE ADEMUZ

Cristina y yo, vamos dejando palabras de poetas y narradores, por muchos pueblos y ciudades, siempre con ilusión; pero cuando esos poemas, esas músicas van dirigidas a nuestros niños y jóvenes, todo toma una dimensión más especial si cabe. El año pasado, dentro de la campaña que hacemos para I.E.S, visitamos el de Ademuz, un día frío del mes de diciembre, con nieve incluída en el viaje de ida, compartimos con aquellos jóvenes poesía que habitualmente no tienen en sus libros de texto. Este año, Manuela, su profesora de literatura ha querido que viajemos de nuevo hasta ese Rincón entre Teruel y Valencia, pues hasta allí viajaremos de nuevo el 4 de diciembre.

11 NOVEMBRE CAMPANYA ANIMACIÓ LECTORA SANT MIQUEL DELS REIS

Nosaltres intervindrem el dia 11 de novembre, però l'amic Victor Latorre i el seu equip han enllestit, el següent programa per a la campanya d'animació lectora

TALLERS DE TEXTOS
OCTUBRE
14 d’octubre
Taller de microrrelatos
Imparteix el taller: Vicente Valls
(2n cicle d’ESO)

15 d’octubre
Taller de poesía
Imparteix el taller: Entralart
(2n cicle d’ESO)

21 d’octubre
Taller de poesía
Imparteix el taller: Entralart
(Batxillerat)

22 d’octubre
Teatre de la llum (taller de teatre d’ombres)
Imparteixen el taller: Vicent Ortolà i Mariola Ponce
(1r i 2n cicle de Primària)

28 d’octubre
Taller de poesía
Imparteix el taller: Entralart
(2n cicle d’ESO)

RECITALS POÈTICS
NOVEMBRE
5 de novembre
Poemas solidarios
Recita: Argila de l’Aire
(3r cicle de Primària)

11 de novembre
Poesia divertida
Recita: Vicent Camps
(2n cicle de Primària)

18 de novembre
Entre poemas (poesía del siglo XX)
Recita: POETARIUM
(2n cicle d’ESO i de Batxillerat)

19 de novembre
Poesía: página XXI
Recita: El Sujeto Omitido
(Batxillerat)

26 de novembre
Poesia contemporània valenciana
Recita: Marisol González Felip
(2n cicle d’ESO i de Batxillerat)

LECTURES
DESEMBRE
2 de desembre
Espill, de Jaume Roig
Adaptació dramàtica d’Anna Marí i Josep Daniel Tormo a partir de la versió d’Antònia Carré
(2n cicle d’ESO i de Batxillerat)

3 de desembre
Jaume I, la història i la llegenda, de Rafa Miragall
Lectura dramatitzada i música en directe a càrrec de Gòrmic Espectacles
(ESO)

16 de desembre
Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura
Lectura a càrrec de GTI Grup de Teatre
(ESO i Batxillerat)

17 de desembre
Tres entremeses del Siglo de Oro (Cervantes, Lope y Quevedo)
Direcció: Mario Máñez i Pilar Martínez
Lectura a càrrec de Cucurucú Teatre
(2n cicle d’ESO i de Batxillerat)

I COM HEM PASSAT L'ESTIU, PASSAREM TAMBÉ L'HIVERN...

Imatge: recitant amb alumnes del col.legi Vicente Tosca de Xirivella, dins la VIª Campanya d'Animació Lectora Poètica coordinada des de la Biblioteca Pública Municipal


Valguen les paraules del cantautor alcoià Jordi Gil, per encetar aquesta entrada, i si el nostre hivern és com l'estiu, ja estarem ben contents, que este estiu ha sigut bonic, poèticament parlant, lluny de València però bonic: Encuentros de Poetas en Moguer, Agosto Clandestino en Logronyo (publicació del poemari Miscelánea) i en breu ha d'eixir un altre poemari meu -Pena Capital- , dins l'editorial canaria Baile del Sol; en Xirivella , el meu poble, on tantes vegades m'han demostrat el seu carinyo; el director de la Coral , el músic i amic Diego Alamar (amb el que vaig construir "un himne que no és himne, que és poema", ha musicat algun text meu del poemari infantil "El clot de la lluna" http://www.joescric.com/ per tal de celebrar els 15 anys de l'escola de música .... i a hores d'ara Cristina i jo estem treballant en projectes tan volguts com els que compartim amb el cantautor Lucho Roa, el Taller de Poesia Recitada de l'Escola d'Adults d'Albal, les campanyes d'animació lectora poètica, de les biblioteques públiques de Xirivella i Moncada, per als alumnes de primària i secundària; la campanya d'animació lectora poètica per a la Biblioteca Valenciana etc . etc. i en breu encetarem la campanya de recitals per als alumnes d'escoles i I.E.S de les nostres comarques... "que com hem passat l'estiu, passarem també l'hivern...", a la canal de Navarrés, on visc, ja han arribat les desbocades pluges, i els primers freds, ja s'albira la boira que tot ho cobreix en caure la vesprada, i la poesia camina amb mi pels camins solitaris...però com tots els anys tinc moltes ganes de portar-la, fins l'últim racó, i dir-la en veu alta, per tal de compartir-la amb vosaltres... de moment vos deixe l'opció de veure i escoltar aquestos videos amb els nostres amics més joves...





http://es.youtube.com/watch?v=YFQsS8SJc_0
http://es.youtube.com/watch?v=kHPgI-7IuDk

VICENT CAMPS RECITA "POEMA DEL RENUNCIAMIENTO" DE JOSÉ ANGEL BUESA

RECITAL "POETAS PARA TODOS" EN EL BIRIBAY JAZZ CLUB DE LOGROÑO, DENTRO DE LOS ACTOS DEL AGOSTO CLANDESTINO 2008

VÍDEO EN EL QUE RECITO "NADIE ESTÁ SÓLO" DE JOSÉ AGUSTÍN GOYTISOLO

RECITAL "POETAS PARA TODOS" EN EL BIRIBAY JAZZ CLUB DE LOGROÑO, DENTRO DE LOS ACTOS DEL AGOSTO CLANDESTINO 2008 DE ESA CIUDAD.

UN POEMA D'ÀNGELS GREGORI

AQUESTA POETA TAN JOVE D'OLIVA M'AGRADA I M'AGRADA MOLT...COMPARTIM UN POEMA DEL SEU LLIBRE DE BRANDÀLIES, PENSANT L'ESTELLÉS, OLIVA, BARCELONA...

Al poble es va quedar la meua adolescència
guardada en una caixa de llumins.

També es va quedar l’ànsia
de totes les meues primeres coses:

el primer porro
el primer amor
el primer dolor
el primer poema
la primera moto
el primer cinema
el primer viatge
l’últim any a l’institut.

Al poble es va quedar la llengua de la meua infantesa,
la del color de les cama-roges i l’aspror dels llicsons,
la que encara ara, quan la parle a Barcelona,no m’entenen.

Al poble es va quedar la casa amb la piscina i les palmeres
on passàvem els estius la familia,
que també es quedà,
i amb qui ara, cada cop que hi torne,
dinem junts els dissabtes.

Al poble es va quedar la placeta,
que ha estat desde petita, el meu ideal de felicitat,
i que, per a mi, dir placeta
és com si per exemple Brines
digués l’Elca,
o Josep parlés de la Drova.

Al poble es va quedar la meua col-lecció de fòsils
trobats a les muntanyes de la Font de l’Om.


I es van quedar els horts on anàvem
en eixir de classe en el temps de l’institut
que ara el tombaran
perquè l’esclerosi dels anys
ja no l’aguanta.

I es van quedar els avis
i es va quedar ma mare
es va quedar mon pare
i es va quedar ma tía
i també les meues cosines.

I van reparcel-lar els camins d’El Tou,
els que de petita em duien
directament al blau del mar,
com l’entrada amb vaixell, a la matinada,
al Port de Palma de Mallorca.

Al poble es va quedar la il-lusió,
la meua, la d’anar-m’en a Barcelona
i tornar encara ara,
per veure el poble amb la distància
justa que em pertoca,
la d’estar allà sense poder deixar d’estar ací.

I ara que tot això em passa,
ara que vaig, i vinc, i torne entre les meues coses,
pense que Barcelona, per a mi,
és una cosa molt important;
és saver que sempre puc tornar a Oliva.

UN POEMA DE ANA PEREZ CAÑAMARES

ME GUSTA LA POESÍA ACTUAL HECHA POR MUJERES, NO TODA EVIDENTEMENTE, PERO SÍ, EN PROPORCIÓN, BASTANTE MÁS QUE LA HECHA POR MUCHOS HOMBRES.

AHÍ TENÉIS ESTE POEMA COMO MUESTRA DE LA POESÍA QUE ME GUSTA LEER, LO PODÉIS ENCONTRAR EN EL LIBRO QUE LA AUTORA HA SACADO ÚLTIMAMENTE EN LA EDITORIAL CANARIA BAILE DEL SOL:

Entonces ¿Tú también me ves así?
¿Tú también me ves fuerte?

Porque le echo cayena a la comida,
porque bebo como un hombre
( un hombre que bebe mucho)
porque me he horadado el cuerpo
---y el cerebro---

porque he parido a cuatro patas
como una hembra en su guarida
porqué okupé en Londres
porque he hablado en público
y he lavado y vestido a mi madre muerta

porque me he rapado el pelo
y lo he teñido de amarillo
porque he dormido sola en el monte
y he puesto a conversar
mi oscuridad con la oscuridad de fuera.

Así que tú también me ves fuerte.

Serás de los que te sorprendas
el día que me desplome;
insistirás en que nunca me viste
dar una señal de debilidad
o de abatimiento.

Te equivocarás como todos
y no podré culparte:
toda la vida llevo apoyándome
en esta fama de fuerte.

Sólo yo sé que la fama camina
sobre muletas podridas.

VÍDEO EN EL QUE RECITO "POÉTICA" DE GLORIA FUERTES

RECITAL EN EL BIRIBAY JAZZ CLUB DE LOGROÑO, EL 8.8.2008 DENTRO DE LOS ACTOS ORGANIZADOS POR LA EDITORIAL 4 DE AGOSTO.

UN DIEZ PARA LA GENTE DEL 4 DE AGOSTO DE LOGROÑO

Los días 7 y 8 estuve en Logroño con Cristina; allí invitados por la gente de la editorial 4 de Agosto, presenté mi cuadernillo MISCELÁNEA , junto al poeta onubense Manuel Moya, que presentó el suyo EXPLOSIONES CONTROLADAS S.L. El acto de presentación en el edificio de La Gota de Leche el jueves, como el recital en el Biribay Jazz Club, fueron una experiencia muy agradable. Nuestros anfitriones Sonia San Román y Héctor, Enrique Cabezón, Carmen Beltrán, Iñigo San Sebastián y Jorge Salmerón, han hecho que conocer Logroño a través de la poesía, haya resultado una experiencia apasionante. En el enlace va un vídeo del poema OLORES DE SONIA SAN ROMÁN, que recité en el Biribay Jazz Club.

IV ENCUENTRO POÉTICO : AGOSTO CLANDESTINO.- LOGROÑO

Enguany coneixeré La Rioja, els dies 7 i 8 d'agost estaré llegint poemes del meu poemari "Miscelánea", que ha de traure l'editorial 4 de agosto. Em fa il.lusió sobretot per tornar a saludar a eixa gran poeta i amiga que és Sonia San Román, a continuació va el programa:

IV Agosto Clandestino Poetas en Logroño

Jueves 31 Julio:11.00 h.

Rueda de prensa presentación (Ayuntamiento de Logroño)20.00 h.

Biribay Jazz Club: Presentación del poemario "Tankas de pájaros" con la presencia de su autor, el poeta chileno Benjamín León.

Sábado 2 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. La Gota de Leche: Presentación del festival, a cargo de la poeta Carmen Beltrán Falces, seguidamente, presentación del poemario "Ciudad de mármol" de Octavio Gómez Milián. Presenta la poeta logroñesa Nerea Ferrez.

Vino de inauguración.22.30 h. Biribay Jazz Club: Concierto del grupo zaragozano Experimentos in da notte. http://www.myspace.com/experimentosindanotte

Jueves 7 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. La Gota de Leche: Presentación de los poemarios "Explosiones controladas S.L." de Manuel Moya y "Miscelánea" de Vicent Camps. Presenta la poeta Sonia San Román Olmos.

Viernes 8 de agosto:20.00 h. Biribay Jazz Club: "Poetas para todos" de Vicent Camps.

Jueves 14 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. La Gota de Leche: Presentación de los poemarios "Los huidos" de David Eloy Rodríguez y "Comprensión de la penumbra" de Iván Mariscal. Presenta el poeta Íñigo San Sebastián Barja.

Jueves 21 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. La Gota de Leche: Presentación de los poemarios "Vida de Mario" de Antonio Lombillo y "Del miedo y las estrellas" de María Inmaculada Fernández Barjola.Presenta el poeta Enrique Cabezón García.

Jueves 28 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. La Gota de Leche: Presentación de los poemarios "Ritual de la luz" de Carlos Alcorta y "Una ruta de junio" de Rafael-José Díaz.Presenta el poeta Odón Serón Zabala.

Sábado 30 de agosto:17.00 h. Hotel Husa Gran Vía: Encuentro de los poetas con la prensa.

20.00 h. Biribay Jazz Club: Presentación del poemario "Ecos de lomo. Echos de Buchrücken" de César Velasco Broca. Visionado de sus cortometrajes. Presenta el poeta José Luis Pérez Pastor.

Vino de inauguración.22.30 h. Biribay Jazz Club: Presentación de disco "Ciudad del gallo" del grupo logroñés Tarangallo. http://www.myspace.com/tarangallo

Despedida y cierre hasta el año que viene.

X i XI ENCUENTRO POETAS EN MOGUER.- VOCES DEL EXTREMO.- POESÍA Y CAPITALISMO

He participat en aquestos encontres de poetes en varies ocasions, i mereix la pena viatjar fins el poble de Juan Ramon i gaudir encara que siga unes hores, com ha sigut la meua experiència enguany, de la companya dels poetes que alli es reuneixen i per damunt de tot ser testic de la validesa d'eixa gran persona que és el poeta ANTONIO ORIHUELA. La revista 16 de la gent de MLRS ofereix una mostra de l'obra dels poetes antologats en el llibre dels encontres que va a continuació, també el programa :

28-05-2008
(núm 16 de la revista del MLRS)
"Voces del Extremo: poesía y capitalismo"

Queridos amigos: acabamos de subir a http://www.nodo50.org/mlrs (sección revista) el número 16 de la Revista del MLRS (Manual de Lecturas Rápidas para la Supervivencia), bajo el título: "Voces del Extremo: poesía y capitalismo" La podéis abrir pinchando directamente aquí: http://www.nodo50.org/mlrs/Numer/16.htm
Recopila este núm. 16 del MLRS algunos de los poemas de la nueva edición del Encuentro "Voces del Extremo" (Moguer, julio de 2008), anunciando además la publicación del volumen colectivo Poesía y capitalismo (Fundación Juan Ramón Jiménez, Huelva, 2008).
Contando con la coordinación de Antonio Orihuela, se publican aquí poemas de los 69 autores/as participantes en el encuentro que se celebrará dentro de un mes: Eladio Orta, David Eloy Rodríguez, Begoña Abad, José Manuel Alfaro, Santiago Aguaded, Mada Alderete, Juan Manuel Barrado, Juan Antonio Bermúdez, Manuel Blanco, Isabel Bono, Javier Callejo, Carmen Camacho, José Manuel Camacho, Vicent Camps, Luis Felipe Comendador, Carmen Cordero, Antonio Crespo Massieu, Margarito Cuéllar, Juan Francisco Delgado, Carlos Durá, Matías Escalera, Enrique Falcón, Pablo J. Fernández, Ferran Fernández, David Franco Monthiel, Miguel Ángel García Argüez, Alberto García-Teresa, Blas Garzón, Antonio Gómez, José Mª Gómez Valero, Santiago Gómez, Abel Hernández, Idoia Ikardo, Juan Carlos de Lara, Elisa Llorca, Pura López, Elvira Lozano, Daniel Macías, Manuel Fernando Macías, José Miguel Mangas, Iván Mariscal, Antonio Martínez Ferrer, José Luis Mata, Eladio Méndez, Marta Merino, Juan Antonio Mora, Ausiàs Navarro, Francisco José Nocete, Jocelyn Pantoja, Verónica Pedemonte, Carmen Peralto, Francisco Peralto, Rafael Peralto, Omar Pimenta, Désirée Piñero, Balbina Prior, Antonio Ramírez Almanza, Patricio Rascón, Francisco Manuel Reyes, Antonio Rodríguez, Diego Ropero-Regidor, María Ruiz Faro, Ramón Ruiz, Juan Sánchez, Ana Patricia Santaella, Bernardo Santos, Fidel Villar y Uberto Stabile.

XI-Xº ENCUENTRO DE POETAS
EN MOGUER:
poesía y capitalismo


9, 10, 11 y 12 Julio
de 2008


Fundación Juan Ramón Jiménez
Moguer












Programa

MIERCOLES 9

19’30. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Salutación de las autoridades y presentación del IX-Xº ENCUENTRO DE POETAS EN MOGUER: poesía y capitalismo

20’00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Francisco José Nocete Peramo - Carmen Cordero Márquez – Francisco Manuel Reyes García - Javier Callejo – Pablo J. Fernández- Santiago Aguaded.

23’30. Poesía en la Peña: Antonio R. Caballero- Ramón Ruiz – Francis Vaz - José Manuel Alfaro Márquez– Juan Carlos de Lara - Diego Ropero Regidor.


JUEVES 10



19’00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Juan Antonio Mora - Rafael Peralto – Carmen Peralto - Antonio Gómez - Juan Pardo Vidal – Francisco Peralto.

20’30. Noche en la Peña: Laura Garrido & Antonio R. Caballero.

23’30. Poesía en la Peña: Antonio Ram írez Almanza - Ausiàs Navarro Millet- Jocelyn Pantoja - Begoña Abad de la Parte - Matías Escalera – José Manuel Camacho – Elvira Lozano.


VIERNES 11


13'00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Margarito Cuéllar – Désirée Piñero - Abel Hernández- Juan Delgado Lepe - Alberto García Teresa - Ferrán Fernández

18’00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Carmen Camacho - Miguel Ángel García Argüez – David Franco Monthiel – Bernardo Santos Ramos - José Mª. Gómez Valero – David Eloy Rodríguez

19’30. En la Peña del Cante Jondo: Iván Mariscal – Manuel Fernando Macías – Juan Antonio Bermúdez -Verónica Pedemonte - Antonio Martínez Ferrer – Santiago Gómez Valverde

22’30. Noche en la Peña: Manolo Batista por fandangos de Huelva acompañando por Manuel Batista, jr. a la guitarra.

23’30. Noche en la Peña: Ana Patricia Santaella Paleen – Mauricio Vidales - Daniel Fernández Daniel Fernández - Manuel Blanco - Vicent Camps - Omar Pimienta - Eladio Orta

24’30. Noche en la Peña: Poliposeídas




SÁBADO 12


13’00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: María Ruíz Faro – Patricio Rascón Fernández – Balbina Prior - Eladio Méndez - Isabel Bono -Günther Anders (en la voz de César de Vicentey Julia

18’00. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Enrique Falcón – Carlos Durá – Antonio Crespo Massieu - Juan Manuel Barrado - Pura López Cortés – Elisa Llorca

19’30. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Una poesía para combatir el capitalismo. Conferencia de José Antonio Fortes.

20’30. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón: Mada Alderete Vicent- Luis Felipe Comendador - Blas Garzón - José Miguel Mangas – Daniel Macías Díaz - Uberto Stabile

23’30. En la Fundación Zenobia y Juan Ramón:'La palabra y el tiempo':
Espectáculo músico-poético. Poemas musicados y dirigidos por Santiago Gómez Valverde. Antonio Higuero, voz y guitarra. Roberto Castellano 'Keny', arreglos y guitarra. Daniel Rodríguez, violín. Escenografía y diseño, Jana Milenkovic

IES HORT DE FELIU D'ALGINET: SEGONES PARTS: BONES I DIFERENTS

L'última actuació que he realitzat enguany per a estudiants, ha sigut en este institut d'Alginet, en el que em sent còmode i ben rebut. El professorat ha apostat fort per la poesia; i després del recital que vaig oferir en solitari; ahir a la vesprada vam estar deixant poesia i cançó, Lucho Roa -cantautor xilé- i jo en dos passes per a l'alumnat del centre; en esta ocasió, tot va estar molt més controlat en quant a la incorporació dels grups d'estudiants i la col·laboració de l'equip del centre va ser boníssima; encara així continue pensant que l'aprofitament màxim dels recitals de poesia és com sempre he dit per nivells d'edat, la conveniència de passes diferenciats per a (1-2 E.S.O) (3-4 E.S.O) (1-2Batxillerat) estic plenament convençut que és la millor i amb un màxim de 75 alumnes aproximadament. Actes com els que hem realitzat a Alginet, són molt arriscats i de molta complicació perquè el resultat siga òptim. El primer recital va ser un èxit rotund a nivell personal, i el d'ahir també , encara que totalment diferent. Crec que es va complir l'objectiu buscat pel professorat, d'acostar també la poesia cantada fins als alumnes. L'experiència de Lucho Roa amb els autors sud-americans que va oferir , així com els textos poètics que jo vaig aportar, pense que van arribar a l'alumnat, però això sí l'activitat va ser totalment diferent perquè el format de cançó exigeix, més rigidesa en el desenvolupament del recital. El primer passe va ser bo i crec que el segon va ser encara millor; si alguna cosa poguera canviar seria l'últim tema que vam interpretar amb textos de Mario Benedetti; ja sobre el so del timbre de final de l'hora de classe; no devíem d'haver-lo interpretat. La diferència d'edats abans descrita, va fer que alguns xiquets -de primer- no controlaren el pensament: timbre-eixida-final i havent-hi ja començat a cantar Lucho el tema de Benedetti, estàvem obligats a acabar-lo davant del nerviosisme manifest dels més xicotets per l'eixida. Deixant de banda este detall, l'experiència de portar també la poesia cantada fins a l'alumnat molt positiva. I per tant una despedida de temporada poètica per a estudiants excel·lent, en un centre on el professorat està ben motivat per la poesia i el teatre; i això dóna ànims per a pensar en noves propostes per al curs que vindrà. !salut i poesia!

HA MORT JOSEP-VICENT MARQUÉS

Als meus recitals des de sempre he utilitzat relats de J.V.Marqués, EL CONTE BONIC, L'ALL PORRO I LA CARXOFA, LA TEULADA, POÈTICA, ETC. ETC. ; i continuaré recitan-los, pense que és el millor homenatge que podem fer-li; deixe a continuació un dels relats del seu llibre "Amors Impossibles" :

NINGÚ NO CONEIXERÀ LA SEUA MORT-

¿Que no em podria morir en dues tongades? -va preguntar un xicot al Gnom Sense Cognom.
- Com en dues tongades?
- Sí. Primer morir-me un poc i després del tot. O ressuscitar i l'endemà o un any després morir-me ja de veres, definitivament. És per veure que fan els amics i la xicota i la família.
-Home!
Quedà pensarós el gnom i va contestar:
-No fóra igual. Potser quan et moriràs del tot ja no faran el mateix. Pensaran que pots tornar o corregiran allò que els haja eixit malament la primera vegada o se sentiran ridículs sabent que tu saps el que feren la primera vegada. No. Et moriries sense cap seguretat de com viurien ells la teua mort i amb certa fama d'informalitat.
-Tens raó -va dir el xicot.
-Ara, la idea era bona, paraula.