RAIMON, EL PROFE DE TECNOLOGIA QUE S'ESTIMA LES LLETRES.-

Fa uns dies, vaig recitar dins l' I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi, ja vaig comentar algunes coses en l'entrada corresponent. També vaig dir, que allí estava el meu amic i company, Vicent Romans, i que va acudir al recital amb un professor de Tecnologia (Raimon), amb el qual he sintonitzat ràpidament. Li vaig enviar un text de María Eloy titulat "Ciencias", i per a la meua sorpresa, Raimon, em contesta amb una composició simpatiquíssima, en la que recorda el meu recitat dels travallengües i el poema que vaig dir als xiquets sobre l'amor de Frankesnstein, i en la que fa caure tòpics sobre la capacitat literària dels de ciències; m'expressa en vers àgil i irònic, les seues sensacions durant el recital i el seu agraïment per la meua bona memòria, per enviar-li el poema citat. Vull deixar en el blog, constància, de la xicoteta broma literària de Raimon , com a mostra i reconeixement a tots els de Ciències, que s'estimen les lletres:

"Jo soc aquell, un home no tan gran, de bata mostosa i mal afaitat,
profe de tecnologia que a l'institut Pare Vitòria t'ha escoltat,
amb els xiquets, sentat damunt d'una taula i mig de costat.

Soc l'espia, vingut de les set ciències.
Però sé que escoltaràs les meues raons,
perquè sé dir fetge, i també sé dir collons.

Femelles, frontises i volanderes!
Perpals, pinyons i revoltons!

Nosaltres també en sabem de “travallengues”,
de noms horrorosos i desgavellats,
fórmules, taules, gràfiques i altres entrellats.

Res més que donar-te le gràcies,
per penjar aquell poema de ciències
què, de vegades, recites als batxillerats.

I com que no sé amb què ni com t'ho agrairé,
que quelcom qui es queixa, no sap de què
ni perquè, et regale... una fórmula de quimiqué.

Ala! Ací està.

para dimetil amino...
a mi no i a tu tampoc
benzilidè... “eso! Que les den!”
rodanina. La neboda de Frankestina,
eixa, la que era novia de Frankesten.

Gràcies, amic. Salut i força!
Raimon. (el profe de Tecnologia)"

Doncs, gràcies Raimon.