VICENT CAMPS, RECITA A SONIA SAN ROMAN, ANTONIO MARTINEZ FERRER I MANEL GARCIA GRAU

OLORES DE SONIA SAN ROMÁN


XIQUET D'ARENA D'ANTONIO MARTINEZ FERRER


DO DEL DECÒRUM DE MANEL GARCÍA GRAU


TEXTOS:

OLORES de Sonia San Román

Quiero ser fabricante de olores
para que la gente
tenga algo distinto
que regalar en los cumpleaños,
en los bautizos, en las bodas
o en las fiestas de guardar.

Quiero vender un frasco que contenga
esencia de olor a tiza blanca,
mezclada con una pizca
de mina de lápiz
recién afilado
para los que añoran la infancia.

Para los atrapados tendré
eau de toilette de gasolina,
sutilmente mezclado
con un toque amargo de cerveza.

Para los tristes olor a palomitas de maíz
y a chocolate con churros.

Para los exiliados en las ciudades
esencia de puchero y sopa de ajo.

Para los ancianos un bálsamo suave
con aroma a recién nacido.

Y para quienes todo tiene el mismo olor,
el mismo sabor,
la misma forma,
les daría un frasco vacío,
como su vida.

XIQUET D'ARENA d'Antonio Martinez Ferrer

Les bombes segueixen el seu treball,
la fam camina solta
entre els veïns del carrer.

Per què no li dones
al xiquet d’arena
dels braços perduts
una pastilla per al dolor?

On estan
els bolquers del xiquet d’arena
que no pogué nàixer?

Maleïdes bombes alliberadores!

Xiquet d’arena
hauràs de somiar llibertats
encara que despertes en un Guantánamo;

encara que tot siga Guantánamo.

Roba-li espais al buit,
encara que el dissabte
estiga embolicat
en fil de ferro punxós.

Creua ràpid, més ràpid!

corre, corre
xiquet d’arena!

DO DEL DECÒRUM de Manel Garcia Grau
Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em raspallaria les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.
Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.
Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.
Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.