18.6.08

IES HORT DE FELIU D'ALGINET: SEGONES PARTS: BONES I DIFERENTS



L'última actuació que he realitzat enguany per a estudiants, ha sigut en este institut d'Alginet, en el que em sent còmode i ben rebut. El professorat ha apostat fort per la poesia; i després del recital que vaig oferir en solitari; ahir a la vesprada vam estar deixant poesia i cançó, Lucho Roa -cantautor xilé- i jo en dos passes per a l'alumnat del centre; en esta ocasió, tot va estar molt més controlat en quant a la incorporació dels grups d'estudiants i la col·laboració de l'equip del centre va ser boníssima; encara així continue pensant que l'aprofitament màxim dels recitals de poesia és com sempre he dit per nivells d'edat, la conveniència de passes diferenciats per a (1-2 E.S.O) (3-4 E.S.O) (1-2Batxillerat) estic plenament convençut que és la millor i amb un màxim de 75 alumnes aproximadament. Actes com els que hem realitzat a Alginet, són molt arriscats i de molta complicació perquè el resultat siga òptim. El primer recital va ser un èxit rotund a nivell personal, i el d'ahir també , encara que totalment diferent. Crec que es va complir l'objectiu buscat pel professorat, d'acostar també la poesia cantada fins als alumnes. L'experiència de Lucho Roa amb els autors sud-americans que va oferir , així com els textos poètics que jo vaig aportar, pense que van arribar a l'alumnat, però això sí l'activitat va ser totalment diferent perquè el format de cançó exigeix, més rigidesa en el desenvolupament del recital. El primer passe va ser bo i crec que el segon va ser encara millor; si alguna cosa poguera canviar seria l'últim tema que vam interpretar amb textos de Mario Benedetti; ja sobre el so del timbre de final de l'hora de classe; no devíem d'haver-lo interpretat. La diferència d'edats abans descrita, va fer que alguns xiquets -de primer- no controlaren el pensament: timbre-eixida-final i havent-hi ja començat a cantar Lucho el tema de Benedetti, estàvem obligats a acabar-lo davant del nerviosisme manifest dels més xicotets per l'eixida. Deixant de banda este detall, l'experiència de portar també la poesia cantada fins a l'alumnat molt positiva. I per tant una despedida de temporada poètica per a estudiants excel·lent, en un centre on el professorat està ben motivat per la poesia i el teatre; i això dóna ànims per a pensar en noves propostes per al curs que vindrà. !salut i poesia!

6.6.08

HA MORT JOSEP-VICENT MARQUÉS

Als meus recitals des de sempre he utilitzat relats de J.V.Marqués, EL CONTE BONIC, L'ALL PORRO I LA CARXOFA, LA TEULADA, POÈTICA, ETC. ETC. ; i continuaré recitan-los, pense que és el millor homenatge que podem fer-li; deixe a continuació un dels relats del seu llibre "Amors Impossibles" :

NINGÚ NO CONEIXERÀ LA SEUA MORT-

¿Que no em podria morir en dues tongades? -va preguntar un xicot al Gnom Sense Cognom.
- Com en dues tongades?
- Sí. Primer morir-me un poc i després del tot. O ressuscitar i l'endemà o un any després morir-me ja de veres, definitivament. És per veure que fan els amics i la xicota i la família.
-Home!
Quedà pensarós el gnom i va contestar:
-No fóra igual. Potser quan et moriràs del tot ja no faran el mateix. Pensaran que pots tornar o corregiran allò que els haja eixit malament la primera vegada o se sentiran ridículs sabent que tu saps el que feren la primera vegada. No. Et moriries sense cap seguretat de com viurien ells la teua mort i amb certa fama d'informalitat.
-Tens raó -va dir el xicot.
-Ara, la idea era bona, paraula.