28.2.09

EPA D'ALBAL.- POESIA RECITADA DONA TREBALLADORA.- ASSOCIACIÓ POÈTICA PARAULES AL VENT


EL GRUP PARAULES AL VENT DE L'ESCOLA PERMANENT D'ALUMNES D'ALBAL, QUE COORDINE, OFERIRÀ UN RECITAL DE POESIA MUSICADA, AMB MOTIU DE CELEBRAR EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA, EL PRÒXIM DIA 5 DE MARÇ DEL 2009, L'ENTRADA ÉS LLIURE, VOS ESPEREM. MES INFORMACIÓ EN www.paraulesalvent2008.blogspot.com

27.2.09

Vicent Camps, recita 2 poemas del poeta madrileño PEPE RAMOS.-





SAPIENS NIHIL AFFIRMAT QUOD NON PROBET
(el sabio no afirma nada que no pueda probar)
Pepe Ramos


Conducía como un loco
mientras charlaba acaloradamente
sobre política:

Cállate
-dijo ella.

No tienes ni puta idea
de cómo funciona el congreso.

Estás equivocada,
-dije yo-
El congreso
funciona exactamente igual
que este coche:

Se discute en los asientos delanteros
y se hacen las paces en los de atrás.

Y aparqué
en un lugar oscuro.

AUSENCIA DE TI Nº 15
Pepe Ramos

Que se te muera el perro
que te deje de hablar la peña
y que tu hermana
vuelva a la secta.

Que te despidan.

Que te escriban puta en el coche,
que tu madre se haga ludópata,
que te fallen los frenos y la píldora,
que tengas resaca siempre

y que no me olvides nunca.

dimarts que ve dia 3 de març, estaré recitant a Massanassa, per a l'Associació de Dones Progressistes


A Massanassa hi ha una Associació de Dones Progressistes, que volen celebrar el dia de la Dona Treballadora, amb poesia que reivindique, més justícia, amb poesia que parle en clau d'igualtat.

Dimarts que ve, 3 de març a les 19,30 hores, en els baixos de l'edifici que alberga la Biblioteca Pública Municipal de Massanassa, que està en la Plaça País Valencià, 5 farem un recital amb obra de: Angela Figuera, Marisol González Felip, Josep Vicent Marqués, Vicent Andrés Estellés, LLuís LLach, Miguel Hernández, Carmelina Sánchez-Cutillas, LLuís Roda, Juana Inés de la Cruz, Mario Benedetti, Sonia San Román, José Agustín Goytisolo, Maria Beneyto, Isabel Clara Simó, Ramon Solsona i Julio Pavanetti.

M'han dit les organitzadores, que l'entrada és lliure, així que si eixe dia a eixa hora, algun dels escoltadors/lectors d'este blog, li abelleix podem veure'ns i sentir-nos en persona. Jo segur, que allí estaré. !Salut i Poesia!

26.2.09

JORDI GIL, CANTA AL SEU AMIC OVIDI MONTLLOR, QUE VA A FER JA 14 ANYS QUE ENS DEIXA SENSE VEU






M'agradaria que la gent que vaja escoltant els temes que he penjat de Jordi Gil em donara la seua opinió sobre este cantautor alcoià, oblidat i relegat, pels que dirigeixen la cultureta, a veure si entre tots fem alguna cosa per recuperar el que en veritat és poesia i cultura en la nostra llengua; i així si des d'algun lloc ens llig Jordi Gil, li donem una espenta de carinyo i admiració.





CARTA A L’OVIDI de Jordi Gil

Per si de cas ens pots veure,
saps lo molt que t’estimem
els amics mai t’bolidem
i et recordem allà on sigues.

Cantem les teues cançons
a mena de referencia,
no hem pogut canviar el mon
i plorem la teua absència.

Pelegrinem a la serra
cercant romer i timó
per veure si ens dius: sóc jo!
respirem la teua cendra.

Passejant ponts i costeres
places i cantons “pinyó”
ballen els vals les “tereses”
que per tu en viuen al cor.

Per si de cas les vacances
foren per a tu un temps molt llarg
pensa que ací els teus companys
passem els jorns esperant-te.

T’escric al cel que tocaves
on és segur que tu estàs
ja he esborrat el deu de març
d’aquell absurd calendari.

Per si de cas ens pots veure
prega a Déu per tots nosaltres.

VICENT CAMPS RECITA "TARDOCAPITALISMO" DE ANTONIO ORIHUELA, UN POETA VALIENTE, UN POETA ANARQUISTA, UN COMPAÑERO.-








EL TARDOCAPITALISMO TAMBIÉN COMO PROYECTO LINGÜÍSTICO

de Antonio Orihuela


No lo llames competencia porque es monopolio.
No lo llames derecho al trabajo porque es permiso de trabajo.
No lo llames información porque es publicidad.
No lo llames aplazamiento porque es censura.
No lo llames producción porque es alienación.
No lo llames movilidad porque es precariedad.
No lo llames flexibilidad porque es contrato basura.
No lo llames fin de contrato porque es despido.
No lo llames depresión porque es impotencia.
No lo llames moobing porque es malestar laboral.
No lo llames accidente laboral porque es terrorismo empresarial.
No lo llames emprendedor porque es empresario.
No lo llames ganancias netas porque es destrucción de recursos no reproducibles.
No lo llames beneficio porque es apropiación de economías externas.
No lo llames televisión porque es masajeo ideológico.
No lo llames autonomía porque es telefonía.

No lo llames tu victoria porque es nuestra derrota.

UN POEMA DE CARLES CANO.- HOMENAJE A BÉCQUER


¿QUÉ ES POESÍA?
(pequeño homenaje a Becquer)

¿Qué es poesía?

Dices mientras clavas
mi cuerpo con un alfiler
a una cartulina.

Poesía era yo, pedazo de bestia:
una mariposa trazando
caminos de colores
por un jardín en flor.

25.2.09

HA MORT CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS


Era junt a Maria Beneyto, representant de la poesia de posguerra escrita per dones i en valencià, volem recordar-la en estos poemes, que estan en el disc de poesia recitada POETES PER A TOTS; que vaig treure fa uns anys, acompanyat a la guitarra per JOSÉ GUEROLA.

24.2.09

SETENTA AÑOS DE LA MUERTE EN COLLIURE DE ANTONIO MACHADO.- VICENT CAMPS RECITA "RETRATO".-


QUIERO SUMARME DESDE AQUÍ, A LOS ACTOS QUE SOBRE LA OBRA DEL POETA, ESTÁN REALIZÁNDOSE CON MOTIVO DEL SETENTA ANIVERSARIO DE SU MUERTE, MUCHOS DE ELLOS EN EL PUEBLO DONDE VIVIÓ MIENTRAS VALENCIA FUE CAPITAL DE LA REPÚBLICA, ROCAFORT... AQUÍ OS DEJO EL POEMA "RETRATO" QUE GRABÉ HACE AÑOS JUNTO AL GUITARRISTA CLÁSICO PEPE GUEROLA, EN NUESTRO DISCO "POETES PER A TOTS"; LAS INTRODUCCIONES SON EN VALENCIANO, EL POEMA EN SU LENGUA ORIGINAL

JORDI GIL , CANTA AL DESAPAREGUT TREN XITXARRA (ALCOI-GANDIA)


M'abelleix continuar recordant, l'oblidat cantautor alcoià. En el seu disc AL MEU PAÍS teniu aquesta cançó al Tren Xitxarra ! I Canal 9 sense programar poesia i cançó! !quina llàstima!...

23.2.09

JORDI GIL, UN EXTRAORDINARI CANTAUTOR ALCOIÀ, AMAGAT I OBLIDAT.-

Escoltar cantar a Jordi Gil, este poema del seu disc AL MEU PAÍS no te preu:




Fa més de deu anys, en el poble alacantí de Novelda, van organitzar una marató poètica en la que van participar moltíssims artistes, allí vam estar el guitarrista clàssic que llavors m'acompanyava Pepe Guerola i jo; i allí vaig escoltar cantar a un cantautor per a mi desconegut, JORDI GIL, amb una veu profunda i claríssima, este cantautor d'Alcoi, va desgranar un repertori compost de poemes propis i algun poema de Joan Valls. Vam xarrar un moment, em va comentar que era amic d'Ovidi Montllor, que havia estat molts anys a Andorra, ens vam queixar junts de l'abandó de la Cançó i vaig perdre la seua pista. El vaig buscar durant anys, perquè mai havia escoltat una veu tan clara en la nostra llengua com la de JORDI GIL, a través d'un amic alcoià, vaig poder aconseguir un disc seu en una llibreria d'Alcoi, i després de moltes gestions, parlar amb ell, perquè des de fa temps viu apartat amb la seua família en un xicotet poble pròxim a Alcoi. Fa un parell d'anys, va traure un altre disc, els dos discos que tinc seus, estan compostos principalment de cançons pròpies, que són poemes, extraordinaris poemes. Igual que Ovidi, Jordi Gil ha sigut obviat per la cultura, i relegat a l'oblit, com tants altres professionals valents, que han sigut fidels als seus principis i amb això s'han convertit en molestos. Des d'ací, vull recordar l'existència d'este professional necessari, la seua veu, la seua música. Gràcies Jordi.

VICENT CAMPS RECITA, "FÍN DE SEMANA DE PURA LÓPEZ CORTÉS" Y "DESLENGUADOS" DE DANIEL BELLÓN



FÍN DE SEMANA DE PURA LÓPEZ CORTÉS
Se salpicó la noche de vidrios y bebidas,
de motores rabiosos, de música estridente;
y fue sucio el asfalto bajo el frío neón
de las tristes farolas.
Brillaba la basura que generó su fiesta
y muchos terminaron su ritual del viernes.
Sólo albergaba la calle a unos pocos muchachos
-sin barba todavía- que rompen las botellas
con las que se embriagaron y destrozan los vasos.
Acodado al socaire de un oscuro rincón
otro ángel nocturno se pica tristemente.
Un poco más arriba copula una pareja
y cerca, a pocos pasos,
mientras hablan con chicas y con otros colegas,
dos de ellos orinan de cara a la calzada.
Un hombre (su reloj incrustado en la frente)
se asoma a la ventana. (Al cabo de unas horas
de nuevo hacia el trabajo).
Se toma un valium cinco, recuerda con nostalgia
reuniones clandestinas cuando entonces soñábamos.
Y el insomnio golpea insistente en sus sienes.





DESLENGUADOS DE DANIEL BELLÓN
La leyenda la recogió la tradición
la tradición la oyó el conquistador
y de ahí bajó al papel
en la lengua de los francos.

Gadifer de Lasalle
pretendiente al trono o dominio de las recién vistas
Islas Canarias
cuenta de su estancia en la isla Gomera

y el país está habitado por mucho pueblo
que habla el lenguaje más extraño
de todos los países de esas partes

hablan con los bezos
como si no tuviesen lengua

Y aquí cuentan
que un gran príncipe
por algún crimen
los hizo poner allí y les mandó
cortar la lengua;
y según la manera de hablar parece increíble

Más tarde otra fuente recoge
sobre el origen de esta población

algunos piensan
que los romanos que moraban
en África
la habían desterrado allí tanto
a los hombres
como a las mujeres
después de cortarles la lengua
por haber insultado a los dioses
de Roma


De ahí la lengua silbada
que aún usan los gomeros
lengua de lenguas cortadas
por ofender un poder
que sólo admite su lenguaje propietario

lengua de deslenguados
construyeron un idioma de aire
surgido de las manos y los besos
que sube las crestas de los barrancos
y extiende sus ecos sobre el mar
resistiendo conquistas
diásporas
persecuciones

construir una lengua líquida
que unifique y libere
y se haga ascua sobre el territorio
casa común de la gente del común

un idioma de pájaros

es sueño de poetas
y trabajo de poetas
que quieran trabajar

desde la extrañeza y el dolor del deslenguado

22.2.09

JESÚS MÁRQUEZ Y LUCHO ROA.- DOS CANTANTES QUE SE ARRIESGAN CON UN DISCO DE POESÍA CANTADA.- DOS AMIGOS

Seré breve:

A Jesús lo conocí en los encuentros de poesía "Voces del Extremo" que organiza el poeta Antonio Orihuela , en Moguer, el pueblo de ambos. Jesús Márquez, es uno de los mejores cantautores que tenemos en el panorama español, al menos así lo veo yo. Su disco CIUDADANO DANIEL, CIUDADANO NADIE que podéis adquirir en la FNAC y EL CORTE INGLÉS, reune poemas de autores y autoras rabiosamente actuales, como Antonio Orihuela, Eladio Orta, Inma Luna, Luis Felipe Comendador, Santiago Gómez Valverde etc. etc.
Os dejo un enlace de youtube en el que podéis escucharlo cantar el tema que da nombre al disco:



Lucho Roa , es un cantautor chileno, afincado en Valencia, es mi amigo, mi hermano, a veces mi compañero de escenario,un hombre sensible y una gran voz, que ha reunido en el disco RABDOMANTES temas de siempre de poetas como Neruda, Hernández, Goytisolo etc. etc. otro disco que los amantes de la poesía, no podemos dejar de escuchar, podéis encontrarlo en "Librería Primado"
Avd. Primado Reig Nº 102
Valencia
Tlf:96 3616040

también os dejo un vídeo donde podéis escuchar la calidad de Lucho Roa.



20.2.09

VICENT CAMPS RECITA "CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA" DE PEDRO DEL POZO Y "HOMENATGE A ESTELLÉS" DE MARISOL GONZÁLEZ FELIP




CONCEPTOS BÁSICOS PARA UNA HUIDA de Pedro del Pozo y Toscano

I
Ahí fuera llueve
los tres pájaros están dormidos
yo miro los ojos cerrados
aquí dentro
en la casa
en silencio
ella duerme
parece soñar una huida
yo no duermo
pero también
suenño en la huida
la dulce huida
cogidos de la mano.

II
Escaparemos
hacia la tenue luz de detrás de la ventana
hacia el papel en blanco
hacia la sonrisa y la palabra agradable
y el beso en la mejilla
y el poema mil veces leído
escaparemos
por una cuestión de principios.

Huiremos tan lejos como sea posible
y cuando lleguemos
fundaremos
el país donde los besos lo curan todo.



HOMENATGE A ESTELLÉS de Marisol González Felip

Hi ha la dona de la neteja
amb un queixal cucat,
la solitud de les milotxes,
l’agost d’asfalt i els edificis Prop,
les xicones de la jaqueta vermella
i la mare que plora i va a la inspecció,
el fill de vint-i-dos anys que vol escriure,
el pare malalt de càncer i amb seixanta-tres anys,
les faenes inútils de la burocràcia,
un vent que ho amera tot de neguit,
els núvols de llum perversa,
les botigues tancades i els bars en obres,
la calor imperfecta i els diaris esmorteïts,
el mandrós silenci de les palmeres,
els funcionaris que fitxen habitualment,
la gent que busca i no troba aigua en la mar,
la gent que s’ho engul tot,
les oficines d’atenció al públic,
l’anonimat dels casos i de la pena,
el jóvens que han passat l’oposició,
la paperassa que bull en les clavegueres,
la modernització i els punt com de cada dia,
la incultura que difon la televisió,
les arroves infinites i virtuals,
la finestra des d’on es veu el Micalet,
els col.legis concertats i els públics,
els qui criden per telèfon sense saber per què,
els qui demanen auxili en vacances,
la clau que obri tots els panys,
els versos d’Estellés i el campanar del seu poble,
el nord residencial de la ciutat amarga,
el donzell fanàtic de la memòria,
l’inici de segle i Sant Miquel dels Reis,
el gran foc dels garbons com una pentecosta,
les paraules més essencials,
la llengua que no té veu,
el país que no vol ser país,
la son de les set del matí,
els jardiners municipals i el Palau de Congressos,
Burjassot i Canal 9 en l’epicentre del viure,
la carretera i els cotxes
i, de sobte, el miracle d’un lloc per aparcar.

19.2.09

VICENT CAMPS RECITA "MI MUNDO TUYO" DE NACHO BUZÓN, "L'ARBRE VELL" DE MARC GRANELL I "CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA" DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE

MI MUNDO ES TUYO DE NACHO BUZÓN



L'ARBRE VELL DE MARC GRANELL




CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE




TEXTOS:


MI MUNDO TUYO de Nacho Buzón


mi mundo es poca cosa.

no poseo grandes capitales,
así que sólo te puedo ofrecer doblar
modestamente la esquina de alguna calle en Roma,
o jugar al escondite por las ruinas de la acrópolis.

aparte de esto, poco más…

tal vez un paseo por la playa,
un delgado volumen de poemas de Benedetti,
aquella canción de cierto francés,
el sabor del vino tinto.

ah,
se me olvidaba,
también poseo una gran capacidad
para amarte.

mi mundo es tan poca cosa, es tan pequeño,
que apenas quepo yo dentro.

pero desde hoy ya lo sabes,

mi mundo es tuyo.


L’ARBRE VELL de Marc Granell

I
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.

Abans n’hi havia mols altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo,
que molesta,
que el seu verd
trenca l’estètica pura dels edificis
que té voltant-lo,
voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…






II

En la ciutat –algú conta-
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol,
entraves en el cercle tou i fresc
del seu regne
que assetjaven
cotxes, finques, fum… diners.



Quan el tallaren plovia.
Jo no he vist ploure, mai més.


CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA de Santiago Gómez Valverde

Apoyá en el quicio de tu tontería
te balanceabas con swing de modelo,
mientras yo te hablaba tú me sonreías
con indiferencia moldeándote el pelo.

Bebías cerveza.
Eran las tres menos diez.
Te dije: ¿tienes prisa?
Respondiste: ¿para qué?

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

Fumaste de gorra
Sentada en mi cama,
Arropé con besos
Tu cuerpo de arena.

Yo era una ventosa fundido
en tu espalda,
tú te humedecías
como una sirena.

Cerraste los ojos verdes,
Y apagaste la luz
que alumbraba en la mesilla
tus senos de seda y tul.

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

VICENT CAMPS,RECITA UN HOMBRE SOLO DE JOSE AGUSTIN GOYTISOLO

Recital en Biribay de Logroño, con los amigos y amigas de la editorial 4 de Agosto:


17.2.09

RAIMON, EL PROFE DE TECNOLOGIA QUE S'ESTIMA LES LLETRES.-



Fa uns dies, vaig recitar dins l' I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi, ja vaig comentar algunes coses en l'entrada corresponent. També vaig dir, que allí estava el meu amic i company, Vicent Romans, i que va acudir al recital amb un professor de Tecnologia (Raimon), amb el qual he sintonitzat ràpidament. Li vaig enviar un text de María Eloy titulat "Ciencias", i per a la meua sorpresa, Raimon, em contesta amb una composició simpatiquíssima, en la que recorda el meu recitat dels travallengües i el poema que vaig dir als xiquets sobre l'amor de Frankesnstein, i en la que fa caure tòpics sobre la capacitat literària dels de ciències; m'expressa en vers àgil i irònic, les seues sensacions durant el recital i el seu agraïment per la meua bona memòria, per enviar-li el poema citat. Vull deixar en el blog, constància, de la xicoteta broma literària de Raimon , com a mostra i reconeixement a tots els de Ciències, que s'estimen les lletres:

"Jo soc aquell, un home no tan gran, de bata mostosa i mal afaitat,
profe de tecnologia que a l'institut Pare Vitòria t'ha escoltat,
amb els xiquets, sentat damunt d'una taula i mig de costat.

Soc l'espia, vingut de les set ciències.
Però sé que escoltaràs les meues raons,
perquè sé dir fetge, i també sé dir collons.

Femelles, frontises i volanderes!
Perpals, pinyons i revoltons!

Nosaltres també en sabem de “travallengues”,
de noms horrorosos i desgavellats,
fórmules, taules, gràfiques i altres entrellats.

Res més que donar-te le gràcies,
per penjar aquell poema de ciències
què, de vegades, recites als batxillerats.

I com que no sé amb què ni com t'ho agrairé,
que quelcom qui es queixa, no sap de què
ni perquè, et regale... una fórmula de quimiqué.

Ala! Ací està.

para dimetil amino...
a mi no i a tu tampoc
benzilidè... “eso! Que les den!”
rodanina. La neboda de Frankestina,
eixa, la que era novia de Frankesten.

Gràcies, amic. Salut i força!
Raimon. (el profe de Tecnologia)"

Doncs, gràcies Raimon.

VICENT CAMPS, RECITA A SONIA SAN ROMAN, ANTONIO MARTINEZ FERRER I MANEL GARCIA GRAU

OLORES DE SONIA SAN ROMÁN


XIQUET D'ARENA D'ANTONIO MARTINEZ FERRER


DO DEL DECÒRUM DE MANEL GARCÍA GRAU


TEXTOS:

OLORES de Sonia San Román

Quiero ser fabricante de olores
para que la gente
tenga algo distinto
que regalar en los cumpleaños,
en los bautizos, en las bodas
o en las fiestas de guardar.

Quiero vender un frasco que contenga
esencia de olor a tiza blanca,
mezclada con una pizca
de mina de lápiz
recién afilado
para los que añoran la infancia.

Para los atrapados tendré
eau de toilette de gasolina,
sutilmente mezclado
con un toque amargo de cerveza.

Para los tristes olor a palomitas de maíz
y a chocolate con churros.

Para los exiliados en las ciudades
esencia de puchero y sopa de ajo.

Para los ancianos un bálsamo suave
con aroma a recién nacido.

Y para quienes todo tiene el mismo olor,
el mismo sabor,
la misma forma,
les daría un frasco vacío,
como su vida.

XIQUET D'ARENA d'Antonio Martinez Ferrer

Les bombes segueixen el seu treball,
la fam camina solta
entre els veïns del carrer.

Per què no li dones
al xiquet d’arena
dels braços perduts
una pastilla per al dolor?

On estan
els bolquers del xiquet d’arena
que no pogué nàixer?

Maleïdes bombes alliberadores!

Xiquet d’arena
hauràs de somiar llibertats
encara que despertes en un Guantánamo;

encara que tot siga Guantánamo.

Roba-li espais al buit,
encara que el dissabte
estiga embolicat
en fil de ferro punxós.

Creua ràpid, més ràpid!

corre, corre
xiquet d’arena!

DO DEL DECÒRUM de Manel Garcia Grau
Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em raspallaria les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.
Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.
Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.
Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.

16.2.09

VICENT CAMPS RECITA "POÉTICA" DE GLORIA FUERTES




POÉTICA de Gloria Fuertes

Escribo:
más que cantar, cuento cosas.

Destino: la Humanidad.

Ingredientes:
mucha pena,
mucha rabia,
algo de sal.

Forma: ya nace con ella.

Fondo: que consiga emocionar.

Música: la que toca el verso
según lo que va a bailar.

Técnica: (¡qué aburrimiento!).

Color: color natural.

Hay que echarle corazón,
la verdad de la verdad,
la magia de la mentira
-no es necesario inventar-.

Y así contar lo que pasa
-nunca sílabas contar-
y nace solo el poema...

Y luego la habilidad
de poner aquello en claro
si nace sin claridad.

Yo no sé si mi poesía es social,
mística, rebelde, triste,
graciosa o qué.




Trato, quiero
-y me sale sin querer-
escribir una poesía
con destino a la Humanidad.

Que le diga algo,
que le emocione,
que le consuele o que le alegre.


Otras veces,
al señalar lo que pasa,
denuncio o simplemente aviso.

No sé la carga poética
que arrastran mis versos;
lo que sí sé
es el amor que los lleva.

Yo escribo con corazón y a lápiz,
como otros escriben
con bolígrafo o a máquina.

Yo tengo la Palabra y con ella pido elAmor;
pero yo también daría todos mis versos
por un mundo en paz.

Si esto es poesía social,
que venga Dios y lo vea.

15.2.09

ALTRE REGALET.- VICENT CAMPS RECITA "CLASES SOCIALES" DE ISABEL PÉREZ MONTALBÁN





CLASES SOCIALES de Isabel Pérez Montalbán
Con seis años, mi padre trabajaba
de primavera a primavera.
De sol a sol, cuidaba de animales.

El capataz lo ataba de una cuerda
para que no se perdiera en las zanjas,
en las ramas de olivo, en los arroyos,
en la escarcha invernal de los barrancos.

Ya cuando oscurecía, sin esfuerzo,
tiraba de él, lo regresaba
níveo, amoratado, con temblores
y ampollas en las manos,
y alguna enredadera de abandono
en las paredes quebradizas
de sus pulmones rosas
y su pequeño corazón.

En sus últimos años volvía a ser un niño:
se acordaba del frío proletario,
(porque era ya sustancia de sus huesos),
del aroma de salvia, del primer cine mudo
y del pan con aceite que le daban al ángelus,
en la hora de las falsas proteínas.

Pero su señorito, que era bueno,
con sus botas de piel y sus guantes de lluvia,
una vez lo llevó en coche de caballos,
al médico.

Le falla la memoria
del viaje:
lo sacaron del cortijo sin pulso,
tenía más de cuarenta de fiebre
y había estado a punto de morirse,
con seis años, mi padre,
de aquella pulmonía.
Con seis años, mi padre.

vicent camps recita "el mestís" d'isabel clara simó






EL MESTÍS d’Isabel Clara Simó

Set gitanes i tres negres,
quatre torques, quinze mores
i una filipina
decidiren baratar tots els bressols.

Negre, blanc,
groc i torrat,
remenat i barrejat.

Cabell rull i cabell llis,
ulls rodons, ulls inclinats,
nas en punxa, nas arromangat.

Que bonic, que bonic
que és el mestís.

12.2.09

M'APETIA MOLT RECITAR L'ESTELLÉS.- "A ISABEL"

ESTA CARTA DE SANDRA, ALUMNA DE 3 E.S.O DEL I.E.S ADEMUZ, ME HA LLENADO DE ALEGRÍA.-


Gracias Sandra, por tus palabras, como muestra de agradecimiento, dejo aquí tu escrito, estoy convencido, que muchas chicas y chicos de tu edad, también agradecen y valoran lo que algunos adultos intentamos hacer, pensando sólo en ayudaros a crecer.Gracias, amiga.

OPINIÓN SOBRE EL RECITAL DE VICENT CAMPS.- Sandra L.M. (Alumna 3 E.S.O. I.E.S. Ademuz)

En mi opinión, el recital que nos ofreció el poeta valenciano Vicent Camps, fue un evento interesante y que no imaginaba tan curioso.Mis sensaciones antes de que comenzara eran diferentes a las que sentí cuando le oí recitar.Cuando en clase nos dijeron que iba a venir un poeta a recitar poesía, no me llamó mucho la atención la verdad, pero si que sentí curiosidad.Por la tarde, una vez dispuestos a escucharlo, me pareció que iba a ser diferente a como imaginaba.Cuando nos explicó un poco de qué trataba la poesía, lo que nos iba a interpretar y su forma de hacerlo; me sentí muy cómoda por su trato con nosotros, los alumnos.Una vez empezó a recitar, puse total atención y no conseguí despistarme, sus poesías me llegaban y me transmitían bienestar, además su forma de recitarlas era emotiva y muy amena, te hacía ponerte en situación e imaginarte lo que, con sus palabras iba recitando, expresaba los sentimientos que requería cada tipo de poesía y ponía énfasis en cada una de ellas.Además, las poesías que eligió fueron muy acertadas en mi opinión y para mi gusto, fueron variadas, había tanto como divertidas y actuales, como románticas y antiguas y viceversa.En conclusión, me gustaría volver a escuchar otro recital de Vicent ya que lo considero un gran profesional que realiza estupendamente su trabajo.Le felicito y le agradezco que nos hiciera pasar aquella tarde tan amena y nos acercara un poco más y de forma diferente a la literatura.Le deseo mucha suerte en su trabajo y sin duda por mi puede volver a venir cuando quiera.

Sandra L.M.

Per al professor de ciències, que este matí ha acudit, al recital de lletres, i per a tot aquell que vullga disfrutar de la poesia i de la ciència


CIENCIAS DE MARÍA ELOY

No sé calcular el trabajo que realiza una fuerza,
me importa una mierda la ley de Lavoisier:
la energía la destruyo yo sin trabajo siquiera.
Es una idiotez ver un julio con la fuerza de un newton
en la distancia de un metro
y, además, no quiero cambiar las cosas de sitio.
La vagoneta que me jodió en 7º
de 150 Kg. de masa a 2m/s
y su energía cinética no me sirvieron de nada.
La vagoneta me importaba un pepino,
me gustaba la mina, la explotación,
el dinero en cuarzo. Aunque supiera
que energía cinética era todo lo que correría
la estúpida vagoneta hasta estrellarse,
en realidad me interesaba más
quién coño la empujaba y por qué se dedicaría
a mover vagonetas cinéticas con cierta fuerza de julios.

Així haviem quedat, a més a més t'adjunte una adreça on pots veure molta més poesia relacionada amb la ciència, records per a la gent de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. !Salut i Poesia!

http://www.madrimasd.org/CienciaySociedad/poemas/Default.asp?paginacion=503&paginaActual=0&ordenado=fecha

RECITANT EN EL POBLE D'OVIDI MONTLLOR.- IES PARE VITORIA 1ER. E.S.O.- ALCOI


Feia temps que no recitava per estes terres de l'Alcoià i el Comtat, són terres que m'estime molt. Dels primers recitals que recorde haver fet amb el guitarrista Pepe Guerola pels anys 90, van ser per estos pobles. Este matí, he arribat fins a Alcoi a això de les deu del matí, la Mariola estava tan bonica com sempre, sé que algun dia, quan la meua situació personal ho permeta, em vindré a viure a estes comarques. Venia a recitar per als alumnes d'1er d'E.S.O de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. Fa temps que Pilar Gomis, la professora d'estos alumnes, m'havia manifestat l'interés que els jóvens estaven mostrant, cap a la poesia, amb ella estaven treballant textos de Gabriela Mistral i Carlos Edmundo de Ory, entre d'altres poetes. He dit moltes vegades, que si hi ha una edat difícil en açò dels recitals, eixa edat és la dels cursos que es corresponen amb primer i segon d'E.S.O. (ni xiquets, ni jóvens) un poquet de cada cosa. M'ha rebut Toni, professor del departament de castellà, company de Pilar també del departament que organitzava l'acte. Toni, junt amb dos voluntariosos alumnes han habilitat les cadires, en l'aula que més tard utilitzaríem per al recital. Albergava la il·lusió de trobar-me, amb un bon amic meu, professor en este centre, Vicent Romans, i així ha sigut, l'he vist en un dels corredors del centre !quina alegria!
M'he quedat sol, uns minuts dins l'aula, i des d'un gran finestral que donava al pati, he observat els jóvens que havien d'acudir al recital, uns jugaven al futbol, altres xarraven animadament, davall la mirada atenta del meu admirat poeta, actor i recitador Ovidi Montllor, el qual des d'un mural pintat en el pati, mirava amb ulls de complicitat als seus paisans més jóvens. A les onze hem començat el recital, i com ja ve sent habitual també amb els xics i xiques alcoians , he compartit poesia , travallengües i endevinalles, en un ambient distés i agradable, amb una atenció i complicitat posada de manifest per eixos aproximadament cinquanta jóvens, que amb els cinc professors presents, m'han fet sentir com a casa. Allí ha sonat, la poesia de Rafael Alberti, els versos irònics d'Enrique Cordero amb el seu "troll enamorado", el "vampiro Toño" i "el enamorado Frankestein" de Carmen Gil, els travallengües en les quatre llengües de l'estat ,les endevinalles que estos intuïtius jóvens han resolt amb rapidesa; també he recitat versos de respecte i mestissatge d'una altra alcoiana: Isabel Clara Simó. "La respuesta del pétalo" de Juan Bonilla i algun que altre poema. Els aplaudiments, dels jóvens m'han calat fondo, però especialment, he valorat, la seua mirada oberta davant d'una cosa desconeguda per a ells, la poesia dita en veu alta, la poesia recitada, que este matí s'ha colat, també en l'ànim dels alumnes d'1er d'E.S.O de l'I.E.S Pare Vitoria d'Alcoi. I jo tinc el privilegi, d'haver sigut qui els ha portat fins al seu col·legi, eixa poesia. Resulta impagable, observar eixe moment de descobriment, davant d'una cosa que els sorprén i que els agrada. I que jo observe en les seues mirades, mentres els parle. Després del recital, Vicent Romans, m'ha regalat la seua conversació sempre interessant, la seua amistat, i uns exemplars de la revista que elaboren en el centre. He eixit d'Alcoi, deixant arrere un trosset de mi, com en cada un dels llocs que visite, hui eixe trosset se l'han quedat els xiquets i xiquetes d'1 E.S.O de l'I.E.S. Pare Vitoria d'Alcoi, amb els que a partir d'ara, mantinc un pacte, ells li han fet un lloc a la poesia en les seues vides, jo els ajudaré a mantindre'l. Vos espere, ací, a vosaltres i als vostres professors, per a continuar, eixe moment poètic que este matí hem iniciat. De moment a continuació us regale un dels textos recitats aquest matí.


SONETOS DEL TROLL ENAMORADO


PRIMERO

Sabed que feo soy, que apesto un poco,
que tengo las orejas de un conejo,
mastico los melones con pellejo,
y adjunto a mi nariz siempre hay un moco.

Mi cabeza, pelada como un coco.
La nariz, como un boniato viejo.
Mi cara no le gusta ni al espejo,
que huye de mí asustado como un loco.

Pero hoy quiero estar guapo y elegante,
pues he de cortejar a mi princesa
y debo parecer fino y galante.

Me he puesto la camisa azul turquesa
Y me he sonado el moco pendulante,
Que no ha de verlo allí…¡ por si me besa!



SEGUNDO


Me miro en el espejo de mi abuelo
y tengo que aguantarme de la risa,
me troncho, se me sale la camisa,
procuro no caerme por el suelo.

Reírse de uno mismo es un consuelo
que cura como el soplo de la brisa:
me tira la chaqueta de la sisa
y llevo un manchurrón en el pañuelo.

¡ qué importa! Iré raudo hacia el castillo,
¡ la tierra temblará bajo mis botas
y el bosque me abrirá un ancho pasillo!

Da igual que yo sea sucio y narizotas:
podrá más la belleza de este anillo,
que aunque es falso, de lejos ni lo notas.


TERCERO


¡ Ah del castillo! ¿Nadie me responde?
¿ Será que en los castillos no hay portero?
¿ O lo hay y está tan sordo el caballero
que oye campanas y no sabe donde?

¿Dónde está mi princesa, que se esconde?
¿Finge no estar? ¡ pues se le ve el plumero!
¿Acaso no he llegado yo el primero?
¿Podrá haber otro feo que la ronde?

Pues si es así, que tiemble el insolente:
lo voy a devorar de una sentada
y así echaré a la tripa algo caliente.

Parece que la puerta está atrancada…
Pensemos, pues, en algo inteligente…
¡Qué idea! ¡la hundiré de una patada!




CUARTO


¡ Allí, mirad, el príncipe cretino
bajando del balcón de mi princesa!
¡Con qué cara de pánfilo regresa!
No sabe que mi panza es su destino.

“¿ Te atreves a cruzarte en mi camino…?
Pues ven aquí, que tengo una sorpresa.
¡ no necesitaré mantel ni mesa!
¡ Te voy a merendar con pan y vino!”

¡Ñam! ¡Ñam! ¡Uy, qué mal sabe! ¡Qué correoso!
Tendré que masticarlo con paciencia…
Mejor le echo más sal, que está muy soso.

Y ahora, a por mi amada, con urgencia.
No hay tiempo para siestas ni reposo.
¡Veréis como le agrada mi presencia!


QUINTO


“Saludos, bella dama.¿ estás sola?
Perdón sin os parezco algo latoso
pero pensé que un dedo tan hermoso
merece este regalo…¿A que mola?”

( Me está sentando mal la merendola,
me encuentro muy pesado y gaseoso,
mis tripas dan gruñidos como un oso
y estoy más mareado que una ola).

“¿Cómo ha llegado aquí este listillo?
¿Quién es ese tipejo tan grotesco?
Tan feo y falso es como este anillo…

¡Qué ocurre, que me asfixio!¡Aire fresco!
¡Por Dios!, ¿de donde viene ese tufillo?
¡So guarro!¿No te habrás tirado un cuesco?”


SEXTO
(Final)
¡Oh, Cielos! ¡Qué terrible humillación!
Amigos, ahora si que la he hecho buena:
atufada mi amada, ¡vaya escena!,
por culpa de una mala digestión.

Pues yo me largo de esta habitación,
aquí se huele un aire que envenena,
aún noto mi barriga un poco llena
y siento algún que otro retortijón.

No puedo contener la pedorreta.
No sé lo que me ocurre, esto es magia.
¿Quién puso en mi trasero una trompeta?

Los médicos lo llaman “aerofagia”:
disparo gas como una metralleta,
¡no os acerquéis a mí!...por si contagia.


!Salut i poesia!

10.2.09

VAYA, ME HABÍA OLVIDADO DE LOS TEXTOS DE LOS TRABALENGUAS Y EL POEMA DE BELÉN REYES.-

TRABALENGUAS

Doña Chicha la chicharra
Chicharrea y se achicharra.

La chicharra chicharrera duerme bajo una chumbera.

El chinche chichirimoche chincha de día y de noche.
La chinche Chichirinada, de noche y de madrugada.

El chorlito Chirlomirlo en el chopo chilla a un mirlo.
Y el mirlo chiticallando se chufla y se va volando.

“Cartucho que no te escucho”,
Le dice la chucha al chucho.

El chucho achucha a la chucha
Y ya la chucha lo escucha

Me han dicho que has dicho un dicho
Un dicho que he dicho yo;
Ese dicho que te han dicho que dicen que he dicho yo,
Ese dicho no lo he dicho
Pero si lo hubiese dicho
Ese dicho estaría muy bien dicho
Por haberlo dicho yo.

Paco Peco chico rico
Insultaba como un loco a su tío Federico.
Y éste le dijo: poco a poco, Paco Peco,
Que pecas de mucho pico.

Pepe Pintos , con talento
Contó de cuentos un ciento
Y un chico dijo contento:
Cuántos cuentos cuenta Pintos.

Basilisa va pa misa remendando la camisa
Por la calle pisa paja por la calle paja pisa.
Arrepisa paja, arrepaja pisa,
Arrepisa paja, arrepaja pisa.

Como sabes que te quiero
Quieres que te quiera más,
Te quiero más que me quieres,
¿Qué más quieres?
¿quieres más?

Si el verte fuera la muerte
Y el no verte fuera vida,
Antes la muerte y el verte
Que no verte y tener vida

Guerra tenía una parra
Y Parra tenía una perra
Y la perra de Parra mordió a la parra de Guerra
Y Guerra pegó con la porra a la perra de Parra.

Oiga usted, compadre Guerra:
¿Por qué ha pegado con la porra a la perra?

Porque si la perra de parra
No hubiera mordido la parra de Guerra
Guerra no hubiera pegado con la porra
A la perra de Parra.

Tengo un tío cajonero
Que hace cajas y cajones
Él me tira a mi las cajas
Y yo le tiro los cajones

El arzobispo de Constantinopla
Se quiera desarzobispoconstantinopolizar
El desarzobispoconstantinopolizador
Que lo desarzobispoconstantinopolice
Buen desarzobispoconstantinopolizador será.


ME ABOFETEAN LOS ESCAPARATES de Belén Reyes

Me abofetean los escaparates
llenos de moda hueca
los viejos que en las plazas contaminadas
se consumen al sol de un espejismo.

Los niños que mueren cada día.
Las cárceles sin rejas.
Los presos de sí mismos.

Me envenena la sangre, la blasfemia.
Las verdades infectadas de cinismo.
Las centrales nucleares, los fanáticos,
la esclavitud, el odio, el terrorismo.

No puedo soportar la tauromaquia…
Los que se ponen cuernos a sí mismos.
La estocada mortal de una mirada
---que nos toree la vida es un suplicio---

Y me rompe en mil pedazos la injusticia
la violencia psicológica y ese abismo…

Qué hay entre tú y yo cuando me besas…
( quería decir algo y no lo he dicho).

VICENT CAMPS RECITA "ME ABOFETEAN LOS ESCAPARATES" DE BELÉN REYES




Los medios me están fallando, el micro que utilizo para grabar desde el ordenador se ha roto y el que lo ha sustituido, me da la impresión que capta mucho menos la voz, así me ha parecido con la grabación de los trabalenguas. Este poema de Belén Reyes, todavía está grabado con el micro antiguo y se nota. Os lo dejo como regalo, pero os ha de durar, porque mañana no habrá regalo, mañana ando muy ocupado con mis alumnas y alumnos del Taller de Poesía Recitada de Albal, estamos preparando un recital de categoría, para el Día de la Mujer Trabajadora. !Salud y poesía!

HOY LES TOCA ESCUCHAR NARRACIÓN ORAL A LOS NIÑOS DE LA CASA: VICENT CAMPS RECITA SELECCIÓN TRABALENGUAS




La narración oral, esa con la que tanto hemos disfrutado desde la infancia, nos llenó en determinadas épocas de retahilas, adivinanzas, trabalenguas, todo ello tiene un poquito de poema, yo hoy he querido grabar una selección de trabalenguas que llevo en mis recitales para niños y jóvenes y dejarlos aquí para los niños y niñas de la casa, los que tenemos y los que somos.

9.2.09

ALTRE REGALET .- VICENT CAMPS RECITA "PORCA VIDA" DE CARLES CANO




PORCA VIDA de Carles Cano

Jo sóc el porc, i negre o blanc
siga un marrà comú o ibèric,
quan em tiren dalt del banc
cride absolutament histèric.

Veig el tall brillant del ganivet
i la cua se m’entortolliga
ja s’acosta fins la meua pell.
Ai! Les cames em fan figa.

Què voleu gent remaleïda?
Perqué em tusteu les costelles?

Que hem de voler bèstia exquisida?
El teu morro, cara i orelles.

I amb els budells ben nets
farem bones botifarres
xoriços llonganissa, fuet
i ho omplirem tot de magre.

I no us tindria igual, gentola,
ficar ceba, all I safanòria,
omplir una bona cassola
i oblidar-nos de la història?

Com comparar els teus pernils,
el llom, les xulles tan tendretes,
tota la cansalada i el sagí,
amb unes tristes verduretes?

Mireu que us pegaré mal,
que sóc fatal pel colesterol,
que la tensió anirà cap a dalt
i potser tindreu un atac al cor.

Deixa’t estar de romanços!
La sort fa temps està tirada,
seguirem tots els passos
per fer una bona fritada.


I allà seguiren el pobre porc
I els sords i tossuts carnissers
Discutint de la vida I la mort
Però sembla que no els serví de res.

VICENT CAMPS RECITA "FUERTE" DE ANA PÉREZ CAÑAMARES




FUERTE de Ana Pérez Cañamares


Entonces ¿Tú también me ves así?
¿Tú también me ves fuerte?

Porque le echo cayena a la comida,
porque bebo como un hombre
( un hombre que bebe mucho)
porque me he horadado el cuerpo
---y el cerebro---

porque he parido a cuatro patas
como una hembra en su guarida
porqué okupé en Londres
porque he hablado en público
y he lavado y vestido a mi madre muerta

porque me he rapado el pelo
y lo he teñido de amarillo
porque he dormido sola en el monte
y he puesto a conversar
mi oscuridad con la oscuridad de fuera.

Así que tú también me ves fuerte.

Serás de los que te sorprendas
el día que me desplome;
insistirás en que nunca me viste
dar una señal de debilidad
o de abatimiento.

Te equivocarás como todos
y no podré culparte:
toda la vida llevo apoyándome
en esta fama de fuerte.

Sólo yo sé que la fama camina
sobre muletas podridas.

8.2.09

POESIA RECITADA POR VICENT CAMPS.- POEMA EL AMOR ES UNA DURA EMPRESA DE JUANJO BARRAL



poema:
EL AMOR ES UNA DURA EMPRESA de Juanjo Barral

Soy una fábrica de cariño
a punto de cerrar
si no te empeñas en echarme de menos.

Produzco quince mil toneladas de amor a la hora:
por eso necesito exportar mis excedentes.

De lo contrario,
corro el peligro de no tener donde meterlos.
Ya sabes.

Mi corazón trabaja a destajo
y para ser rentable
es preciso que no tardes
en encargarme que te quiera.

Considérame un expendedor de deseo.
Así que si tú me lo pides,
soy capaz de no descansar
hasta que esta empresa salga a flote
y nos ponga a vivir definitivamente juntos.

Qué mejor fusión para nuestra compañía.

7.2.09

VIDEO POEMA "SMS" DE DINO LANTI.- RECITAL IES IFACH DE CALP

PRIMER PENJARÉ UNS VIDEOS DEL RECITAL A L'I.E.S DE CALP, I A PARTIR DE DEMÀ ANIRÉ PENJANT POEMES RECITATS EN MP3.-


Sóc recitador, tinc un repertori amplíssim de poemes i pense que este lloc, pot convertir-se en un complement perfecte, als meus recitals, i anar penjant poemes recitats, que m'abellix compartir, amb qui vullga escoltar poesia dita en veu alta. La comunitat educativa de l'I.E.S Ifach de Calp, amb els seus comentaris d'ànim, han tingut molta culpa que prenguera esta decisió, que portava al cap des de fa molt, perquè eixos comentaris m'han injectat una bona dosi de força, per a enfrontar-me -amb l'ajuda de Cristina- a la informàtica -que tanta por em fa-, i donar amb la manera de penjar poesia recitada. Crec que ho he aconseguit, i estic amb l'ànim i laforça suficient per a anar penjant textos, a partir d'este moment. Tant de bo que els disfruteu i els comenteu amb mi. !Salut i poesia!

5.2.09

VIIª CAMPANYA ANIMACIÓ LECTORA POÈTICA BIBLIOTEQUES DE XIRIVELLA


El vídeo, arreplega el moment en què vaig recitar el divertit poema PAT, PET, PIT, POT, PUT de Carles Cano en la VIIª Campanya d'Animació Lectora Poètica, organitzada des de les Biblioteques Públiques de Xirivella. I ja són set campanyes consecutives, les que anem deixant als xiquets i xiquetes de Xirivella del tercer cicle de primària, la poesia dita en veu alta. Esta campanya ha sigut especial per molts motius, sempre resulta especial recitar en el poble on vaig nàixer. A això cal afegir, que en plena campanya Maria l'amiga, la bibliotecària que va creure en este projecte des del principi i que ens va ajudar a donar-li forma, ha passat a exercir el seu treball en la Biblioteca Valenciana, on estem segurs, deixarà la seua capacitat de treball i el seu entusiasme com ha deixat a Xirivella. La marxa de Maria, ha fet que en esta campanya, els bibliotecaris José Luis i Lola hagen sigut els nostres perfectes col·laboradors, junt amb la resta del personal de la biblioteca de Xirivella, dirigit ara per Empar, no cal dir que en les biblioteques de Xirivella, ens trobem com a casa. Han sigut 16 sessions, on com sempre hi ha hagut de tot, però on ha primat la imaginació, l'espontaneïtat, la capacitat de sorpresa. La campanya portava per títol "AMB LA POESIA ESTIMEM..." i amb la poesia hem conjugat el verb estimar, en tots els seus temps. Els xiquets i xiquetes en grups de cinc havien treballat en les seues aules, poemes propis, que durant la campanya hem recitat, la majoria de les vegades junt als seus autors i autores. Així els versos, d'estos alumnes de 5é i 6é de primària s'han escoltat en les biblioteques de Xirivella, junt amb textos de poetes com Marc Granell, Carles Cano, Mª Dolors Pellicer, Enrique Cordero, Gloria Fuertes, Shelf Silverstein o Carmen Gil. Enguany la biblioteca va regalar a cada participant en la campanya, un punt de lectura, en el que per una cara figurava un poema que jo havia construït a propòsit per a la campanya i en l'altra un poema que vam seleccionar dels escrits pels alumnes durant la campanya i que a continuació deixe escrit en el blog , com a mostra d'un treball col·lectiu. Esperem que nosaltres o qualsevol altre professional, continue donant vida a estes campanyes d'animació lectora poètica en els col·legis de Xirivella, durant molts anys més.

POEMA "EL DESAMOR" dels alumnes Ariadna, Regina, Maria, Esther, Salu i Raül, de 6é A del col.legi Miguel de Cervantes; coordinats pel mestre Manuel

El desamor és un ganivet

que pot fer mal al cos.

El desamor fa patir,

inclús es pot morir.

Però , l'amor és gratis

com l'aire que respirem:

NI ES COMPRA , NI ES VEN,

i mai no el trobaràs

a les rebaixes

d'El Corte Inglés.

El desamor és:

un bolígraf sense tinta,

un mòbil sense bateria...

Un ganivet que fa

mal al cor.

3.2.09

IES IFACH DE CALP.- !QUIN ALUMNAT!



Este matí Cristina i jo hem viatjat, fins a Calp per a fer dos recitals en l' I.E.S. Ifach d'eixa població. Fa molts anys, vaig estar treballant per a este mateix I.E.S, però llavors no ocupaven estes instal·lacions, i els jóvens que hui m'han escoltat recitar, encara gatejarien per la guarderia. M'agrada vindre a esta zona de la Marina, on el mar i la muntanya han fet un pacte, amb l'afany de mantindre's igual de bella, l'una que l'altra. El blanc dels ametlers que tant van inspirar Miguel Hernández, ens han acompanyat pel camí i al voltant de les nou i quart del matí, estàvem en el centre. Habitualment, a la primera persona que ens trobem quan arribem als instituts, sol ser el/la conserge, en este cas Rosa, una dona de tracte ben agradable, i això s'agraïx, que no sempre és així. Una vegada en la biblioteca del centre on havíem de recitar, hem conegut a l'equip de professors, que en tot moment han fet que ens sentírem ben a gust. El primer passe dels recitals estava previst entre les 9,50 i les 10,45; prou puntuals han arribat els alumnes de segon de batxiller. Ens agrada treballar per a qualsevol edat amb la poesia, però estos alumnes de batxillerat, són especialment bons per a rebre els nostres textos. Estem habituats a que la resposta davant del programa que oferim siga positiva, però sempre existeixen detalls que converteixen uns recitals en diferents dels altres. El de hui a Calp, eixe primer passe amb aproximadament 50 alumnes, ha sigut un recital en el que la connexió entre recitador i alumnes, s'ha aconseguit. Eixe moment, que he definit ja en alguna ocasió, com a moment poètic, en el que les paraules dels poetes parlen en cada orella, de cada alumne, l'he notat durant pràcticament tot el recital, i en pràcticament la totalitat de l'alumnat. Moltes vegades, l'arribada dels alumnes, i la meua extensa introducció al recital, fan que ens demorem en el començament del recital i en arribar el timbre que anuncia el final de l'hora, encara ens queda algun poema del programa per recitar. Hui ens ha passat, hem arribat al final de l'hora i ens quedaven per recitar, quatre poemes, i els alumnes davant la meua sorpresa, unànimement m'han demanat que els recitara tots, encara a força de perdre temps del pati. Alguna vegada, després de tants anys, pense en l'esforç tan gran de portar la paraula dels poetes per tota la nostra geografia, sobretot per als jóvens, i dic que alguna vegada, després d'algun recital diguem-ne més gris, passa pel cap l'ombra del dubte. Mereixerà la pena, este esforç? Haurà arribat el transfons del poema fins estos jóvens? Hauran captat els valors que quan vaig confeccionar el programa, buscava en recitar este poema? Tots eixos dubtes es dissipen, quan com hui un grup de cinquanta jóvens, per tal d'escoltar poesia recitada per mi, sacrifiquen part del seu pati.
El que hem experimentat en eixe passe per a segon de batxillerat, he pensat que podia haver sigut una conjunció de factors que el feren especial, però no, a això de les dotze del matí, i en incessants aportacions de jóvens han anat arribant fins a la biblioteca, els alumnes de primer de batxiller. Ells eren molts més, assentats en taules, cadires i estoretes, disposats a escoltar-me. Qui va dir que segones parts mai van ser bones? L'atenció, la sensibilitat, van tornar a aflorar en eixe espai i cada una de les paraules que anteriorment he dit que havia sentit amb l'alumnat de segon de batxiller, de nou ho he experimentat amb els de primer. Han entés cada senyal, s'han rist amb cada vers que així ho requeria, han madurat altres i recitar per a ells ha sigut gaudir. La responsable d'educació de l'Ajuntament, junt amb Xavier funcionari de l'àrea i des d'ara amics nostres, i el professorat que ha assistit a este segon recital, han disfrutat pense, tant com jo, de l'esforç de tots, perquè el que buscàvem, al programar poesia, este matí en la biblioteca de l' I.E.S. Ifach de Calp , ha donat el seu fruit.
A continuació, deixe els títols dels poemes que he recitat i els seus autors. M'he compromés a enviar per correu electrònic els textos, perquè així alumnes i professors, puguen disposar d'aquells que els agraden i a partir de demà, faré l'enviament. I espere, que a través d'este blog, m'arriben les vostres impressions, sensacions del recital, dubtes, suggeriments, etc. etc. etc. i me les feu arribar. Com vos he dit de la comunitat educativa, de cada lloc que visitem i on recitem, depén que cada vegada oferim programes de més interés, la vostra opinió si compta per a nosaltres i molt. !Salut i poesia!


L'all porro i la carxofa de Josep Vicent Marqués

Poema renunciamiento de José Angel Buesa

SMS de Dino Lanti

Poema 20 de Pablo Neruda

Grupo poemas amor de Karmelo Iribarren

Táctica y estrategia de Mario Benedetti

Ausencia de tí nº 15 de Pepe Ramos

Poemas de la cárcel de David González

Tratado de geografía de Carles Cano

Trabalenguas

Milonga del moro judío de Sánchez Ferlosio/Jorge Drexler

El niño yuntero de Miguel Hernández

Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo

Las resacas de Karmelo Iribarren

Paisa de Uberto Stabile

Los reyes son los padres de Quintín Cabrera