19.2.09

VICENT CAMPS RECITA "MI MUNDO TUYO" DE NACHO BUZÓN, "L'ARBRE VELL" DE MARC GRANELL I "CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA" DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE

MI MUNDO ES TUYO DE NACHO BUZÓN



L'ARBRE VELL DE MARC GRANELL




CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA DE SANTIAGO GÓMEZ VALVERDE




TEXTOS:


MI MUNDO TUYO de Nacho Buzón


mi mundo es poca cosa.

no poseo grandes capitales,
así que sólo te puedo ofrecer doblar
modestamente la esquina de alguna calle en Roma,
o jugar al escondite por las ruinas de la acrópolis.

aparte de esto, poco más…

tal vez un paseo por la playa,
un delgado volumen de poemas de Benedetti,
aquella canción de cierto francés,
el sabor del vino tinto.

ah,
se me olvidaba,
también poseo una gran capacidad
para amarte.

mi mundo es tan poca cosa, es tan pequeño,
que apenas quepo yo dentro.

pero desde hoy ya lo sabes,

mi mundo es tuyo.


L’ARBRE VELL de Marc Granell

I
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.

Abans n’hi havia mols altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.

Diuen que volen tallar-lo,
que molesta,
que el seu verd
trenca l’estètica pura dels edificis
que té voltant-lo,
voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…






II

En la ciutat –algú conta-
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.

Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol,
entraves en el cercle tou i fresc
del seu regne
que assetjaven
cotxes, finques, fum… diners.



Quan el tallaren plovia.
Jo no he vist ploure, mai més.


CANCIÓN DE AMOR PARA UNA DIOSA de Santiago Gómez Valverde

Apoyá en el quicio de tu tontería
te balanceabas con swing de modelo,
mientras yo te hablaba tú me sonreías
con indiferencia moldeándote el pelo.

Bebías cerveza.
Eran las tres menos diez.
Te dije: ¿tienes prisa?
Respondiste: ¿para qué?

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

Fumaste de gorra
Sentada en mi cama,
Arropé con besos
Tu cuerpo de arena.

Yo era una ventosa fundido
en tu espalda,
tú te humedecías
como una sirena.

Cerraste los ojos verdes,
Y apagaste la luz
que alumbraba en la mesilla
tus senos de seda y tul.

Mi casa está sola
si quieres venir,
en su caracola se escuchan las olas
del mar de Madrid.

No hay comentarios: