Palomero, Garí, Marisol González Felip, escriptors que admire i que són d'esta part de Castelló, que ol a mar i a taronges. A les dotze del matí teníem una cita dins l'IES Llombai de Borriana. El destí va voler que preguntàrem per la ubicació de l'institut a uns jóvens que anaven a classe, precisament al Llombai. Van pujar en el cotxe, eren de tercer d'ESO, ens van preguntar en el viatge, per a quins cursos treballaríem, i al dir-los que batxillerat, van quedar un poc decebuts, sempre compta la possibilitat d'alliberar-se de les classes habituals. Una vegada en l'IES, vam muntar en una saló d'actes en obres, que en omplir-se d'alumnes, va canviar de decoració, per a convertir-se per màgia de la poesia en un lloc on vam compartir, la paraula dels nostres poetes, davant d'un públic atent, agradable, cordial, quasi exquisit diria jo, que havia treballat prèviament amb les seues professores Carme i Loles, poemes de Marc Granell entre altres, molt especialment, eixos versos per a la xirivellera Anna, que els duguerem dedicats pel propi autor. Este ha sigut el nostre primer contacte amb l'IES de Burriana, però esperem que no siga l'últim, un plaer treballar amb esta gent.
24.12.08
I EL 18 DE DESEMBRE PEL MATÍ I.E.S LLOMBAI DE BORRIANA
Palomero, Garí, Marisol González Felip, escriptors que admire i que són d'esta part de Castelló, que ol a mar i a taronges. A les dotze del matí teníem una cita dins l'IES Llombai de Borriana. El destí va voler que preguntàrem per la ubicació de l'institut a uns jóvens que anaven a classe, precisament al Llombai. Van pujar en el cotxe, eren de tercer d'ESO, ens van preguntar en el viatge, per a quins cursos treballaríem, i al dir-los que batxillerat, van quedar un poc decebuts, sempre compta la possibilitat d'alliberar-se de les classes habituals. Una vegada en l'IES, vam muntar en una saló d'actes en obres, que en omplir-se d'alumnes, va canviar de decoració, per a convertir-se per màgia de la poesia en un lloc on vam compartir, la paraula dels nostres poetes, davant d'un públic atent, agradable, cordial, quasi exquisit diria jo, que havia treballat prèviament amb les seues professores Carme i Loles, poemes de Marc Granell entre altres, molt especialment, eixos versos per a la xirivellera Anna, que els duguerem dedicats pel propi autor. Este ha sigut el nostre primer contacte amb l'IES de Burriana, però esperem que no siga l'últim, un plaer treballar amb esta gent.
I.E.S ADEMUZ - "QUE NO NOS FALTE EL CONTACTO CON ESTOS PROFESORES Y ESTUDIANTES".-
Que no nos falte, porque en ese Rincón, todavía se palpa la poesía de la naturaleza, la seriedad de valles y barrancos, la educación de esos jóvenes de diferentes edades, que en grupo, como una sola clase, asistieron al recital. Ya es el segundo año, que vamos Cristina y yo hasta Ademuz, contratados, por su instituto, allí nos encontramos con Manuela profesora de literatura castellana, con Pau profesor de valenciano, y con el resto del profesorado. Admirable, el comportamiento de sus estudiantes, lo hablaba con el poeta Marc Granell, poco después del recital. Hicimos un recital en castellano, incluímos algún poema en valenciano, la atención por parte del alumnado exquisita. Tan sólo por eso, por ver las ojos llenos de poesía de esos jóvenes, merece la pena hacer casi cuatrocientos quilómetros, para que alguien lleve la poesía de Granell, Estellés, Hernández, Stabile, Iribarren, la prosa de J.V.Marqués y tantas otras cosas bien interesantes, que el conjunto de este centro educativo sabe valorar y paladear. !Que no nos falte Ademuz, a partir de ahora!. Dejamos la fotografía que inmortaliza ese momento del día 4 de diciembre, ese día que vimos el Calderón nevado, pero sentimos el calor de esos jóvenes, como se aprecia en la fotografía.
OLIVA, GANDIA, BIBLIOTECA VALENCIANA.- ÚLTIMA SETMANA DE NOVEMBRE
OLIVA.- BIBLIOTECA
Plovia prou aquella vesprada del 19 de novembre en Oliva, allí vaig compartir amb els xiquets de la biblioteca pública, acompanyats de la seua bibliotecària Esther, els versos de Marc Granell, Carmen Gil, Gloria Fuertes i tants altres; alguns tenien pressa per arribar a la classe d'anglés, d'altres es van quedar amb mi per a recitar, esta vegada ells, poemes i travallengües que coneixien, perquè com sempre dic, només per això valia la pena el viatge...la pluja...
Plovia prou aquella vesprada del 19 de novembre en Oliva, allí vaig compartir amb els xiquets de la biblioteca pública, acompanyats de la seua bibliotecària Esther, els versos de Marc Granell, Carmen Gil, Gloria Fuertes i tants altres; alguns tenien pressa per arribar a la classe d'anglés, d'altres es van quedar amb mi per a recitar, esta vegada ells, poemes i travallengües que coneixien, perquè com sempre dic, només per això valia la pena el viatge...la pluja...
SANT MIQUEL DELS REIS.- BIBLIOTECA VALENCIANA.- VALÈNCIA
l'endemà i en el monestir de Sant Miquel dels Reis, contractat per la Biblioteca Valenciana, vaig fer un recital per a públic adult de la Universitat Popular de València i alumnat de Magisteri; quin luxe de públic, que gratificant treballar en una cosa que notes com arriba a tot l'auditori; quantes vegades vaig sentir Miguel Hernández eixa vesprada del 20 de novembre, mentres recitava "El niño yuntero", i en el pati de Sant Miquel dels Reis, encara sonaven els passos dels presos polítics, que només setanta anys arrere penaven el seu afany de llibertat i justícia. Esta vesprada que coincidia, amb l'aniversari de la mort del dictador, eixa vesprada que vaig recordar a Celaya, a Goytisolo, a Estellés, a Ovidi, a Stabile...eixa vesprada plena de poesia. Vos incloc enllaç del millor blog, dels que conec sobre poesia, de la bibliotecària de Cocentaina, Dolors Insa, que parla sobre este mateix tema i així qui no conega esta pàgina, rebrà un bon regal de nadal.
l'endemà i en el monestir de Sant Miquel dels Reis, contractat per la Biblioteca Valenciana, vaig fer un recital per a públic adult de la Universitat Popular de València i alumnat de Magisteri; quin luxe de públic, que gratificant treballar en una cosa que notes com arriba a tot l'auditori; quantes vegades vaig sentir Miguel Hernández eixa vesprada del 20 de novembre, mentres recitava "El niño yuntero", i en el pati de Sant Miquel dels Reis, encara sonaven els passos dels presos polítics, que només setanta anys arrere penaven el seu afany de llibertat i justícia. Esta vesprada que coincidia, amb l'aniversari de la mort del dictador, eixa vesprada que vaig recordar a Celaya, a Goytisolo, a Estellés, a Ovidi, a Stabile...eixa vesprada plena de poesia. Vos incloc enllaç del millor blog, dels que conec sobre poesia, de la bibliotecària de Cocentaina, Dolors Insa, que parla sobre este mateix tema i així qui no conega esta pàgina, rebrà un bon regal de nadal.
GANDIA.- BIBLIOTECA JUVENIL.-
Migdia a Gandia, plaça de Jaume I, una plaça peatonal, bonica, junt el passeig de les Germanies, allí tenen la seu central les biblioteques públiques, jo ja havia tingut una altra experiència bonica a Gandia, recitant dins la biblioteca infantil de l'estació, el seu bibliotecari Dani, un gran professional i un enamorat de la poesia com a ferramenta de joc per als xiquets. També ací en la biblioteca juvenil, em vaig trobar amb una enamorada de la poesia, la seua bibliotecària Marisol Montaner, m'esperava il·lusionada, i esperava els xiquets d'un col·legi pròxim Abad Sola; xiquets de cinqué i sisé de primària, que venien a este recital que la Biblioteca Valenciana regala a les biblioteca valencianes que el sol·liciten, i tenen la fortuna de resultar una entre les poques que arriben a esta Campanya d'Animació Lectora. La professionalitat dels bibliotecaris de Gandia, es nota, entre altres coses, en la seua rapidesa per a canalitzar esta activitat al públic idoni. He visitat altres biblioteques on han deixat obert a públic el recital i té un resultat, menys afortunat, perquè la diferència d'edats dels xiquets, el fa de vegades poc operatiu. En canvi estos recitals per a grups d'edats homogènies són senzillament encantadors. Si a més, com és el cas, la seua bibliotecària disposava d'un panell de mostra amb llibres de poesia, en els que pràcticament estaven inclosos, la totalitat dels poemes què jo recitaria, la vesprada comptava amb moltes possibilitats de convertir-se en deliciosa. I així va ser, mestres , bibliotecària, alumnes, i recitador vam disfrutar junts durant una hora. !Quin luxe, continuar sembrant, xicotetes llavors poètiques, entre els xiquets de la meua terra! He volgut que la fotografia , il·lustrara esta entrada, així cada vegada que la veig, recorde el moment poètic creat amb els xiquets i xiquetes de Gandia. Lamentablement, la fotografia amb els alumnes Abad Sola, està danyada i no he pogut, així que he penjat el recital dins la biblioteca de l'estació de Gandia, com a reconeixement als més menuts de la Safor.
Migdia a Gandia, plaça de Jaume I, una plaça peatonal, bonica, junt el passeig de les Germanies, allí tenen la seu central les biblioteques públiques, jo ja havia tingut una altra experiència bonica a Gandia, recitant dins la biblioteca infantil de l'estació, el seu bibliotecari Dani, un gran professional i un enamorat de la poesia com a ferramenta de joc per als xiquets. També ací en la biblioteca juvenil, em vaig trobar amb una enamorada de la poesia, la seua bibliotecària Marisol Montaner, m'esperava il·lusionada, i esperava els xiquets d'un col·legi pròxim Abad Sola; xiquets de cinqué i sisé de primària, que venien a este recital que la Biblioteca Valenciana regala a les biblioteca valencianes que el sol·liciten, i tenen la fortuna de resultar una entre les poques que arriben a esta Campanya d'Animació Lectora. La professionalitat dels bibliotecaris de Gandia, es nota, entre altres coses, en la seua rapidesa per a canalitzar esta activitat al públic idoni. He visitat altres biblioteques on han deixat obert a públic el recital i té un resultat, menys afortunat, perquè la diferència d'edats dels xiquets, el fa de vegades poc operatiu. En canvi estos recitals per a grups d'edats homogènies són senzillament encantadors. Si a més, com és el cas, la seua bibliotecària disposava d'un panell de mostra amb llibres de poesia, en els que pràcticament estaven inclosos, la totalitat dels poemes què jo recitaria, la vesprada comptava amb moltes possibilitats de convertir-se en deliciosa. I així va ser, mestres , bibliotecària, alumnes, i recitador vam disfrutar junts durant una hora. !Quin luxe, continuar sembrant, xicotetes llavors poètiques, entre els xiquets de la meua terra! He volgut que la fotografia , il·lustrara esta entrada, així cada vegada que la veig, recorde el moment poètic creat amb els xiquets i xiquetes de Gandia. Lamentablement, la fotografia amb els alumnes Abad Sola, està danyada i no he pogut, així que he penjat el recital dins la biblioteca de l'estació de Gandia, com a reconeixement als més menuts de la Safor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)