Porte vint anys recitant. I cada dia descobrisc noves sensacions. Eixes sensacions són tan diferents entre uns i altres dels meus recitals, que estic convençut que la seua disparitat, fa que recitar, dramatitzar textos, per a mi siga cada vegada més apassionant. El dimarts i dimecres d'esta setmana per la vesprada, vaig compartir poesia amb el professorat i alumnes del Col·legi Públic Dr. Vicente Trenco de Montcada, dins de la II Campanya d'Animació Lectora Poètica, que impulsada per Cèsar , el seu bibliotecari, està realitzant l'Ajuntament d'eixa població, per als alumnes de segon cicle de primària i primer cicle d'ESO, en l'espai de la biblioteca municipal.
Solc, penjar en este bloc, les impressions que la majoria dels recitals em causen. Els recitals que he fet per a estos xiquets i xiquetes del Vte. Trenco, m'han fet descobrir, recursos que feia temps no utilitzava, recursos i sensacions que m'han omplit de satisfacció. I vull deixar constància d'ells en el bloc.
He de dir, que estos xiquets i xiquetes, amb els seus mestres, es donen un bon passeig fins que arriben a la biblioteca. També he d'indicar -açò ho saben molt bé els seus mestres- que els xiquets en acabant de dinar, solen estar ja cansats després de tot el dia i que la calor que ja tenim damunt, junt amb el passeig, sol fer minvar l'atenció, en qualsevol acte on cal prestar atenció i demostrar sensibilitat. Però, no hi va ser eixe el cas.
El primer passe , el del dimarts set, va ser un passe bonic, espontani, amb uns xiquets que com el dimecres huit, pertanyien a dos classes diferents , en aquest cas de tercer de primària, però que en tot moment, es van comportar com un sol grup, una sola classe, desitjosa de participar. Van recitar amb mi, la majoria dels xiquets, els seus propis poemes, els que havien elaborat junt amb els seus mestres, en les seues aules. Van escoltar amb atenció els poemes divertits, que els vaig recitar, van riure amb ells, es van enlluernar escoltant els travallengües i en general van estar ben desperts, al temps de resoldre les endevinalles que els vaig plantejar. En resum una goig de recital.
El passe del dimecres huit, va ser ben especial, havia parlat amb Cèsar el bibliotecari, prèviament sobre això. Em preocupava, la forma de plasmar, el treball tan diferent que havien fet dins l'aula, cada un dels grups de 4at que s'havien d'ajuntar en el meu recital. D'una banda, una de les classes havia treballat, tal com jo havia recomanat, pocs textos, elaborats entre diversos alumnes, la majoria en valencià i que durant l'hora del recital, podria recitar amb els xiquets sense cap problema, perquè no eren molts. D'una altra banda, l'altra classe que havia d'assistir al recital, havia treballat individualment els poemes, amb textos fragmentats de to irònic, que aportaven frescor al recital, però que m'impedia llegir-los amb els xiquets, perquè no disposàvem de temps suficient per a poder llegir tots eixos textos.
Mentres llegia les seues fitxes , dies abans de l'acte, intentava visualitzar el recital, tenia por d'equivocar-me. A la fi, vaig decidir, que allò millor seria, recitar amb els xiquets els textos del grup que havia treballat pocs poemes. I el grup que havia fet els poemes de versos fragmentats i individuals, amb la intenció que participaren, els invitaria a recitar amb mi , textos interessants de poetes reconeguts i divertits, en grups de quatre alumnes, amb això aconseguiria que participaren tots activament en el recital poètic. Però, mentre llegia, a casa, els poemes que ells havien construït, veia que havien deixat pràcticamente preparats, poemes divertits que naixien dels que ells havien apuntat, de manera que vaig construir un poema per a cada un d'ells, poema que els vaig regalar en finalitzar el recital.
Va arribar la vesprada del recital, van arribar els xiquets i xiquetes cansats del llarg passeig des del col·legi a la biblioteca, van ocupar tota la sala, eren un grup ben nombrós, més de quaranta alumnes. Alli estaven davant meu, suats, inquiets, vius i vaig pensar -este serà un passe complicat-, els vaig parlar de quins eren els meus plans per a eixe passe, què faríem i com, i els vaig plantejar un pacte que consistiria en el fet que jo donaria el millor de mi com a recitador, si ells obrien la seua sensibilitat per a disfrutar i es comportaven rient quan devien de riure, posant-se tendres quan el poema ho requerira etc. etc.
He de dir, que eixe passe ha sigut un, dels que per a este nivell d'edat, més m'ha fet disfrutar, de quants he realitzat, i ja en són molts. Vaig treballar molt, però veure eixos ulls oberts mirant-me amb atenció, eixos xiquets de tan curta edat en la seua gran majoria, atenent amb tantíssima educació, sentir com disfrutaven, com participaven en totes i cada una de les propostes que els vaig realitzar, va fer que meresquera la pena tant de treball. En molt pocs recitals han llegit tots els xiquets i xiquetes assistents amb mi, en este sí. En molt pocs passes per a xiquets d'estes edats, els xiquets i xiquetes han romàs en les seues cadires una hora després de començar el recital, sense donar una sola mostra de cansament poètic, en este sí. Sense exagerar, gens, este recital és un dels que més satisfet em trobe, de quants he realitzat per als xiquets i xiquetes de primària. Com faig amb altres grups de xiquets, a partir d'ara prenc el compromís d'enviar a estos alumnes i mestres, algun poema divertit, amb una certa periodicitat. Ho mereixen.
1 comentario:
salen niños leyendo
Publicar un comentario