15.3.09

VICENT CAMPS, RECITA -LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC- DE JOSEP VICENT MARQUÉS






LA BALENA I EL TRANSATLÀNTIC de J.V. Marqués

Una balena femella es va enamorar d'un transatlàntic
i sovint l'acompanyava unes dotzenes de milles.

El transatlàntic es deixava voler.

Tu què ets - va preguntar un dia la balena -, xic o xica?

- Xic, mascle. Em sembla evident. (va dir el transatlàntic)

- No tan evident. Per exemple, no és evident que jo siga un mamífer.
A més, tu ets una cosa, un artefacte,
i no tinc clar que els artefactes tinguen sexe. (digué la balena).

Oh! és ridícul - va dir el transatlàntic-.
No tens més que mirar-me.
Sóc gran, ràpid, poderós, important.
Sóc mascle.

-Jo podria dir el mateix i sóc femella. (digué la balena)

-Oh! quin fàstic!
tan bonica com em semblaves
i has de dir aquestes coses...!

1 comentario:

AHMED MGARA dijo...

Estimado hermano en la poesía, hagamos del verso un medio de abrazar al mundo y a los terrícolas.
Está muy bien el blog. Es genial.
Sigue así.
Saludos
ahmed mgara
escritor de Tetuán.