Dimarts que amenaçava pluja, nou i mitja del matí, tres-cents xiquets i xiquetes que arriben a l'auditori, amb els seus professors i professores, alguns familiars; allí ja estan la bibliotecària Maria i Irene, que és qui més sap sobre la nostra llengua en l'ajuntament; el tècnic de so dóna els últims retocs amb Cristina; i jo mentres veig entrar a eixos col·legials pense, que la poesia va entrant d'un en un a l'auditori, perquè ells són la poesia i cap altra cosa. Crec haver-ho comentat altres vegades, però ho tornaré a fer, en cap altre lloc faig un recital per a tants estudiants, només a Xirivella i el secret que els meus recitals resulten per a tants xiquets, no és un altre que eixos xiquets han passat majoritàriament per les campanyes d'animació lectora poètica, que des de les biblioteques municipals es vénen celebrant des de fa set anys; estic molt content que això siga possible, precisament en el poble on vaig nàixer.
Els xiquets i xiquetes, que pugen a pels seus premis, els companys i companyes que aplaudixen a rabiar, el silenci que regna mentres els recite, un goig.
Descansem mitja hora i sobre les onze torna a omplir-se l'auditori, esta vegada amb alumnes de secundària. Enguany són menys els que acudixen amb els seus professors, la participació també ha sigut menor, encara que els participants, disfruten amb els textos que els recite, i eixe moment màgic que he viscut amb els més xicotets, torna a repetir-se amb els adolescents . Michel Montaner i Pepe Soriano, amics, regidor i alcalde, entreguen els premis; també Soriano té molta culpa que la poesia vaja prenent lloc a Xirivella, sobretot entre els nostres xiquets, creu en ella, m'ho ha demostrat moltes vegades, els parla sobre la importància de la lectura i escriptura, i els anima a la participació, se li veu preocupat per la disminució d'originals d'esta edició.
Un matí bonic amb els estudiants del meu poble, i amb els professionals de l'ajuntament, entre els que conte molt bons amics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario