![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFe7T0CyHukhPJzebozPvLZIUSoKGqjw_jpWCS20asSc7D7xJPJ0d7JfZdz-gNhigkRwPa-PQv-vWpW4kP8UkOYQhRPwlKAYt_xK9bcRRqvJT-dM6frjHO_h7-hiWStp8um5KA/s320/images%5B1%5D.jpg)
Escoltem ara la descripció feta poesia, de la palmera companya de la infantesa del poeta...
LA PALMERA de Marc Granell
Hi ha una palmera
prop de ma casa,
antiga i esvelta,
grossa i tan alta
com ho és la pena
que se m’instal.la
en la carena
de l’enyorança
quan la veig i ella,
sola i callada,
gran fetillera,
d’un vol em llança
per l’ampla senda
que ara em trasllada,
suaument, de pressa,
a l’edat clara
de la infantesa
feliç, llunyana,
quan la palmera
era més alta
i a l’ombra d’ella
reia i jugava
pensant que eterna
seria, i blanca,
la joia aquella
que sols trobe ara
quan la veig i ella
em mira i calla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario