Será a las 19,30 horas, RECITAL COLECTIVO DE POESÍA "REFUGIADOS DEL MUNDO", que se realizará el 19 de junio, a las 19:30 hs., en LA GALLERA (frente a la Casa de la Cultura), de Alzira. Intervendrán además de quien escribe estas notas, los compañeros y compañeras poetas Antonio Martínez Ferrer, Lucía Boscá, Alícia Martínez, Víktor Gómez, Pedro Montealegre, Arturo Borra y Laura Giordiani. ORGANIZA: ACCEM (ACOGIDA A REFUGIADOS Y EMIGRANTES).
Este grup poètic de l'Escola d'Adults d'Albal, oferirà un recital poètic dels poemes que hem treballat aquest últim trimestre en el Club de Lectura Poètica, sobre els llibres: L'illa amb llunes de Marc Granell i Planeta de Poliuretano de Sonia San Romàn. El seu treball va molt més enllà, del que és comú en un grup amateur de poesia. !Us esperem a l'escola!
DIMECRES 10 DE JUNY DE 2009 A LES 20,00 HORES DINS EL COMPLEX DEPORTIU I CULTURAL DE LA PETXINA DE VALÈNCIA.- OFERIRÉ UN RECITAL DE POESIA TITOLAT "POETES PER A TOTS" AMB TEXTOS D'ENTRE ALTRES: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, MIGUEL HERNÁNDEZ, ANGELA FIGUERA, MARIO BENEDETTI, MARC GRANELL, LLUÍS RODA, JOSEP VICENT MARQUÉS ETC. L'ENTRADA ÉS LLIURE.
Aconseguireu que Lucho i jo, ens sentírem rodejats d'amics i amigues sensibles, gràcies. A continuació deixem un vídeo, un poquet fosc per cert, amb els versos de Pablo Neruda
El cantautor chileno Lucho Roa y quien os escribe, hemos escogido este espacio singular que es LA CASONA de Benimaclet, para ofrecer temas de nuestros últimos discos y libros, así como del programa conjunto sobre la obra de Miguel Hernández y Pablo Neruda, de una manera informal y entre amigos. A estos dos encuentros con la poesía, mientras tomamos una copa en un lugar escogido, estáis invitados todos nuestros amigos y todos los amigos de la poesía y la canción, hasta llenar LA CASONA. Os esperamos.
" La Casona "
Carrer Greses, 4 Benimaclet
viernes 5 de junio a las 23,00 horas
sábado 6 de junio a las 19,00 horas
POESÍA EN LA CASONA
el cantautor Lucho Roa y el recitador Vicent Camps cantan y recitan los poetas.
EN EL COR DE BENIMACLET HI HA UN LLOC ON ES POT PRENDRE UNA INFUSIÓ DIFERENT, UN CAFÉ ESPECIAL , ENTRE AMICS, SENSE PRESA, ÉS UN LLOC MENUT, DIRIGIT PER CONCHITA I EL SEU FILL, UN LLOC ON LA POESIA , LA CANÇÓ, LA CONVERSA ENCARA TENEN CABUDA... ÉS PER AIXÒ QUE LUCHO ROA I JO HEM DECIDIT REGALAR LES NOSTRES PROPOSTES ARTÍSTIQUES EN PRINCIPI EL DIVENDRES 5 DE JUNY A LES 23 HORES I EL DISSABTE 6 DE JUNY A LES 19,00 HORES. RECITARÉ POEMES D'ALTRES I MEUS, CANTARÀ TEMES PROPIS I D'ALTRES, US OFERIREM TEMES EN CONJUNT, VOLGUEREM QUE L'ESPAI DE LA CASONA, ES QUEDARA MENUT PER A REBRE AMICS I DESCONEGUTS, US ESPEREM
PERQUÈ LA VIDA ÉS UN PIS de Vicent Camps (a Jorge de Xirivella)
Perquè la vida és un pis tio!
deia un amic al meu fill amb la rotunditat que habitualment concedeix la senzillesa
la vida és un pis on caldrà posar aire condicionat perquè no se'ns òmpliga el xiquet de borradures i puguem tirar-nos sense pensar davant el televisor
per a molts de nosaltres la vida és un préstec hipotecari per a comprar eixe pis i l'assegurança d'eixe pis...
o un préstec personal que invertirem a pagar el cotxe i l'assegurança d'eixe cotxe...
en la majoria dels casos la vida queda reduïda a la venda humiliantment necessària del nostre temps amb la intenció de plantar cara a eixos préstecs a eixes assegurances...
i anem morint a terminis mentre qualsevol entitat bancària dicta el ritme als nostres instants d'oci programant els nostres desitjos en funció dels préstecs que ens van concedir
la vida és un pis per a l'obrer i ho continuarà sent mentre per a viure-la continuem necessitant donar al comandament del televisor des del sofà i oblidem que a Espanya constructors polítics financers i notaris són els que gaudeixen dels nostres pisos
o el que és el mateix de les nostres vides.
PORQUE LA VIDA ES UN PISO (a Jorge de Xirivella)
¡Porque la vida es un piso tío!
le decía un amigo a mi hijo con la rotundidad que habitualmente concede la sencillez.
la vida es un piso al que habrá que ponerle aire acondicionado para que no se nos llene el niño de sarpullidos y podamos despanzurrarnos sin pensar ante el televisor.
para muchos de nosotros la vida es un préstamo hipotecario para comprar ese piso y el seguro de ese piso...
o un préstamo personal que invertiremos en pagar el coche y el seguro de ese coche...
en la mayoría de los casos la vida queda reducida a la venta humillantemente necesaria de nuestro tiempo con la intención de hacer frente a esos préstamos a esos seguros...
y vamos muriendo a plazos mientras cualquier entidad bancaria le dicta el ritmo a nuestros instantes de ocio programando nuestros deseos en función de los préstamos que nos concedieron
la vida es un piso para el obrero y lo seguirá siendo mientras para vivirla continuemos necesitando darle al mando del televisor desde el sofá y olvidemos que en España constructores políticos financieros y notarios son quienes disfrutan de nuestros pisos
La fotografia mostra l'interés i la sorpresa d'eixos xiquets i xiquetes, mentre recitava. Però jo he sentit moltes altres coses este matí, que no es poden apreciar en la fotografia. Entre elles el treball d'unes mestres, que han aconseguit fer una gran labor poètica amb els seus alumnes. L'interés d'una professional bibliotecària, per reunir en la biblioteca de la Casa de la Reina , el treball poètic dels col·legis de la zona. I allí, entre xiquets i xiquetes, mestres, bibliotecària i molts cal·ligrames, acròstics, poemes visuals, poemes objecte i molta molta imaginació, este matí, hem compartit poesia i il·lusions, els alumnes de cinqué i sisé de primària del col·legi Vicente Blasco Ibáñez del Cabanyal de València i qui vos escriu; mentres fora la gent passejava i feia compres pel mercadet del dijous i el mar estava com una bassa d'oli, a escassos metres de la biblioteca.
L'editorial canaria Baile del Sol, ha publicat, bilingüe, el meu poemari PENA CAPITAL, aniré penjant alguns poemes...la portada és un poema visual d'Antonio Gómez ...
UTOPIA de Vicent Camps He estat escrivent entre soldadors
recitador entre poetes
humil entre “pijos”
casat entre fadrins
porter entre jugadors de camp
divorciat entre casats
pare entre fills
grenyut entre pèl-curts
jove entre vells
agnòstic entre creients
major entre jòvens
solitari entre multituds...
i el cos i el sentit comú -malgrat els anys- em demanen continuar així
encara que els quilos es vagen atrinxerant al voltant del meu abdomen i els jòvens al carrer quan em pregunten l'hora em donen les gràcies al temps que m'anomenen senyor...
encara que els amics de més de quaranta em recorden que hauria de tallar-me el cabell per tal d'anar com Déu mana
i
la utopia es continua venent en la secció d'electrodomèstics de tantes superfícies comercials.
UTOPÍA de Vicent Camps He sido escribiente entre soldadores
recitador entre poetas
humilde entre pijos
casado entre solteros
portero entre jugadores de campo
divorciado entre casados
padre entre hijos
melenudo entre pelicortos
joven entre viejos
agnóstico entre creyentes
mayor entre jóvenes
solitario entre multitudes...
Y el cuerpo y el sentido común -a pesar de los años- me piden continuar así
aunque los kilos se vayan atrincherando alrededor de mi abdomen
y los jóvenes en la calle al preguntarme la hora me den las gracias al tiempo que me llaman señor...
aunque los cuarentones amigos me recuerden que habría de cortarme el pelo para ir como Dios manda
y
la utopía se siga vendiendo en la sección de electrodomésticos de tantas superficies comerciales.
Ahir dijous vaig acabar la IIª Campanya d'Animació Lectora Poètica, per als xiquets i xiquetes dels col·legis de Montcada, organitzada des de la seua Biblioteca Municipal. Ja he realitzat algunes entrades en el bloc, vull fer esta curta però intesa ressenya, de les sensacions que els xiquets i xiquetes dels col·legis Blasco Ibáñez i Sant Josep m'han regalat, en les sessions que he realitzat esta setmana. Vaig començar la setmana amb els xiquets de tercer i quart de primària del col·legi Blasco Ibáñez, un públic despert, participatiu que a pesar de la seua curta edat, motivats sens dubte pels seus mestres, havien construït poemes sobre la naturalesa, l'amistat, els planetes i molts altres temes. Xiquets i xiquetes que em van sorprendre, recitant algun poema del meu poemari EL CLOT DE LA LLUNA. I que van contribuir, amb el seu gaudi, que esta campanya haja sigut molt rica en sensibilitat compartida. Servix com a mostra de la seua / nostra il·lusió , les fotografies preses per una de les mestres del col·legi Blasco Ibáñez, en el moment en què alguns dels xiquets recitaven amb mi.
El dimecres i dijous, les sessions van ser dirigides als alumnes de tercer i quart de primària i primer i segon de secundària, del col·legi Sant Josep. El seu comportament, la seua atenció i la seua participació, no va desentonar de la resta, tant en primària com en secundària, estos alumnes havien treballat els poemes propis, atenent a les meues recomanacions, en grups d'uns cinc alumnes, aconseguint amb això que el recital fóra àgil, llegint els seus textos i els del meu repertori. Els alumnes del segon cicle de primària, van romandre fins al final del recital, amb una actitud participativa, i no volien abandonar la biblioteca. !Quin gust per al recitador! Els alumnes de secundària, van disfrutar amb els poemes d'amor que des de diferents punts de vista, segons autors i èpoques, els vaig recitar. Els seus textos, ben elaborats, es feien agradables al recitat. S'apreciava en eixos textos, un treball previ, ben dirigit pel seu professorat, que vaig poder comprovar, s'estimava la poesia.
En resum , un final de campanya, com el seu inici, fantàstic. M'agrada recitar a Montcada, Cèsar el bibliotecari, es desfà en atencions i m'oferix el millor regal, la seua amistat. La comunitat educativa, que assistix als recitals , em regala el seu interés , la seua atenció, la seua participació. Jo m'acomiade d'ells enguany, regalant-los, algun poema...així ho continuaré fent de tant en tant des d'este bloc...
TRABALENGUAS
Doña Chicha la chicharra Chicharrea y se achicharra.
La chicharra chicharrera duerme bajo una chumbera.
El chinche chichirimoche chincha de día y de noche. La chinche Chichirinada, de noche y de madrugada.
El chorlito Chirlomirlo en el chopo chilla a un mirlo. Y el mirlo chiticallando se chufla y se va volando.
“Cartucho que no te escucho”, Le dice la chucha al chucho.
El chucho achucha a la chucha Y ya la chucha lo escucha
Me han dicho que has dicho un dicho Un dicho que he dicho yo; Ese dicho que te han dicho que dicen que he dicho yo, Ese dicho no lo he dicho Pero si lo hubiese dicho Ese dicho estaría muy bien dicho Por haberlo dicho yo.
Paco Peco chico rico Insultaba como un loco a su tío Federico. Y éste le dijo: poco a poco, Paco Peco, Que pecas de mucho pico.
Pepe Pintos , con talento Contó de cuentos un ciento Y un chico dijo contento: Cuántos cuentos cuenta Pintos.
Basilisa va pa misa remendando la camisa Por la calle pisa paja por la calle paja pisa. Arrepisa paja, arrepaja pisa, Arrepisa paja, arrepaja pisa.
Como sabes que te quiero Quieres que te quiera más, Te quiero más que me quieres, ¿Qué más quieres? ¿quieres más?
Si el verte fuera la muerte Y el no verte fuera vida, Antes la muerte y el verte Que no verte y tener vida
Guerra tenía una parra Y Parra tenía una perra Y la perra de Parra mordió a la parra de Guerra Y Guerra pegó con la porra a la perra de Parra.
Oiga usted, compadre Guerra: ¿Por qué ha pegado con la porra a la perra?
Porque si la perra de parra No hubiera mordido la parra de Guerra Guerra no hubiera pegado con la porra A la perra de Parra.
Tengo un tío cajonero Que hace cajas y cajones Él me tira a mi las cajas Y yo le tiro los cajones
El arzobispo de Constantinopla Se quiera desarzobispoconstantinopolizar El desarzobispoconstantinopolizador Que lo desarzobispoconstantinopolice Buen desarzobispoconstantinopolizador será.
De segur que em deixe xiquets i xiquetes, de pobles que han compartit poesia amb mi aquest curs, però el poema que us regale és per a tots els que em conegueu, i els que entren en aquest blog, també per als seus mestres...els alumnes de Catral, parleu en el vostre mestre de valencià si no enteneu alguna cosa....
LAS DESIERTAS ABARCAS DE MIGUEL HERNÁNDEZ Por el cinco de enero, cada enero ponia mi calzado cabrero a la ventana fria. - Y encontraba los dias que derriban las puertas, mis abarcas vacias, mis abarcas desiertas. - Nunca tuve zapatos, ni trajes, ni palabras: siempre tuve regatos, siempre penas y cabras. - Me vistio la pobreza, me lamio el cuerpo el rio y del pie a la cabeza pasto fui del rocio. - Por el cinco de enero, para el seis, yo queria que fuera el mundo entero una juguetería. - Y al andar la alborada removiendo las huertas, mis abarcas sin nada, mis abarcas desiertas. - Ningun rey coronado tuvo pie, tuvo gana para ver el calzado de mi pobre ventana. - Toda gente de trono, toda gente de botas se rio con encono de mis abarcas rotas. - Rabie de llanto, hasta cubrir de sal mi piel, por un mundo de pasta y unos hombres de miel. - Por el cinco de enero de la majada mia mi calzado cabrero a la escarcha salia. - Y hacia el seis, mis miradas hallaban en sus puertas mis abarcas heladas, mis abarcas desiertas.
Este matí, hem acabat els tres recitals que ens faltava per fer, en la biblioteca pública de Paiporta, per als jóvens de quart d'ESO de l'IES La Sénia. Hui han arribat acompanyats pels seus professors Empar, Vicent i Jordi. La majoria d'estos alumnes, en el dia d'ahir havien realitzat una ruta literària per la ciutat de València i venien molt motivats, després de recordar els versos de Vicent Andrés Estellés, que tants llocs de València ciutat, va deixar per al record, plasmats en els seus poemes. Havien escrit textos propis, que he llegit amb un fons musical que Cristina havia triat i la veritat és, que recitar els seus versos, m'ha resultat una experiència ben agradable. Han sigut els alumnes de cada un d'estos tres últims passes, amb el seu comportament exquisit i el gaudi que he llegit en les seues mirades, durant els recitals, el colofó perfecte per a una campanya, que definitivament considere consolidada amb el professorat i alumnes assistents de l'IES La Sénia. Quan eixíem Cristina i jo de la biblioteca, una parella d'alumnes que havien assistit al nostre recital, ens esperaven en el carrer per a preguntar-nos on podien aconseguir un dels textos, dels poemes que havia recitat. He correspost al regal que ha sigut comprovar, el seu interés per la poesia, regalant-los el text del poema. Per si algun d'estos jóvens, visita este lloc. Deixe a continuació el text del poema de Dino Lanti, quE tant els ha agradat.
SMS de Dino Lanti ÉraSMS una vez una consola Game Boy que se colgó de un playmóvil que se creía un playboy.
Nuestro playmóbil quería solamente teclear en una pradera Amena, bajo un cielo Movistar.
-pero ella quería dormir con las teclas de almohada y traerle el desayuno en su bandeja de entrada.
Cada día a cualquier hora él le hacía una llamada y de tanto descolgar fue ella quien quedó colgada.
Cada día a cualquier hora él le hacía una perdidas y al final fue ella quien no pudo dar con la salida.
Otras veces le enviaba canciones de politono y por las noches un beso con lengua de emoticono.
le mandaba mensajes con vídeo a su corazón, ya veis que su amor era de última generación.
Pero cuando se cansó le puso a esta historia fin deshaciéndose del móvil y olvidándose del PIN.
Desde entonces se alejó hasta marcarse un prefijo y después de tanto amor no la llamaba ni al fijo.
Como no le respondía ni el botón de rellamada, la consola se quedó - digamos- - desconsolada.
Ella dejó de llamarlo, ya no habría Vodafone, poco a poco fue quedando sin saldo en el corazón.
Hasta que un día tiró el móvil a la basura y entonces el suyo fue un amor sin cobertura.
MORALEJA
Aunque nunca tenga saldo el amor nunca está inmóvil. Cambia, pues, siempre de número porque la vida es playmóvil.
Apaga a ratos el móvil, que conste que te he advertido, pues cuando llama el amor lo hace a cobro revertido.
Hem estat recitant per als jóvens de quart d'ESO, de l'IES La Sènia de Paiporta, dins de la IV Campanya d'Animació Lectora Poètica que desenrotllem amb els responsables de la biblioteca pública d'eixe ajuntament . Els dos passes que hem realitzat este matí, han sigut dels que et fan estimar profundament este treball. Una professora, Puri, que contagia del seu entusiasme per la formació en valors dels seus alumnes i molt especialment per la seua formació poètica. Uns alumnes, que han sabut captar la intenció de cada vers, que han comentat amb nosaltres sobre autors i poemes. I que després d'escoltar els versos de Josep Vicent Marqués, Karmelo Iribarren, Estellés, Dino Lanti, David González, Quintín Cabrera etc. etc. de la meua veu; ens han deixat la sorpresa - regal, d'invitar-nos a escoltar, les seues veus i les seues músiques, d'un recital que junt amb Puri , la seua professora, van presentar en una entitat social de la població, i que només escoltant el disc, ens ha paregut d'una bellesa i una sensibilitat extraordinària, de manera que menuda delícia va haver de ser, veure i escoltar estos jóvens dur a terme el recital de textos d'Estellés, Llorente, Papasseit i tants altres autors en directe. Satisfacció extrema per comprovar que el nostre treball porta el mateix compàs poètic que el d'estos jóvens i la seua professora. Deixem un parell de fotografies del recital.
Porte vint anys recitant. I cada dia descobrisc noves sensacions. Eixes sensacions són tan diferents entre uns i altres dels meus recitals, que estic convençut que la seua disparitat, fa que recitar, dramatitzar textos, per a mi siga cada vegada més apassionant. El dimarts i dimecres d'esta setmana per la vesprada, vaig compartir poesia amb el professorat i alumnes del Col·legi Públic Dr. Vicente Trenco de Montcada, dins de la II Campanya d'Animació Lectora Poètica, que impulsada per Cèsar , el seu bibliotecari, està realitzant l'Ajuntament d'eixa població, per als alumnes de segon cicle de primària i primer cicle d'ESO, en l'espai de la biblioteca municipal.
Solc, penjar en este bloc, les impressions que la majoria dels recitals em causen. Els recitals que he fet per a estos xiquets i xiquetes del Vte. Trenco, m'han fet descobrir, recursos que feia temps no utilitzava, recursos i sensacions que m'han omplit de satisfacció. I vull deixar constància d'ells en el bloc.
He de dir, que estos xiquets i xiquetes, amb els seus mestres, es donen un bon passeig fins que arriben a la biblioteca. També he d'indicar -açò ho saben molt bé els seus mestres- que els xiquets en acabant de dinar, solen estar ja cansats després de tot el dia i que la calor que ja tenim damunt, junt amb el passeig, sol fer minvar l'atenció, en qualsevol acte on cal prestar atenció i demostrar sensibilitat. Però, no hi va ser eixe el cas.
El primer passe , el del dimarts set, va ser un passe bonic, espontani, amb uns xiquets que com el dimecres huit, pertanyien a dos classes diferents , en aquest cas de tercer de primària, però que en tot moment, es van comportar com un sol grup, una sola classe, desitjosa de participar. Van recitar amb mi, la majoria dels xiquets, els seus propis poemes, els que havien elaborat junt amb els seus mestres, en les seues aules. Van escoltar amb atenció els poemes divertits, que els vaig recitar, van riure amb ells, es van enlluernar escoltant els travallengües i en general van estar ben desperts, al temps de resoldre les endevinalles que els vaig plantejar. En resum una goig de recital.
El passe del dimecres huit, va ser ben especial, havia parlat amb Cèsar el bibliotecari, prèviament sobre això. Em preocupava, la forma de plasmar, el treball tan diferent que havien fet dins l'aula, cada un dels grups de 4at que s'havien d'ajuntar en el meu recital. D'una banda, una de les classes havia treballat, tal com jo havia recomanat, pocs textos, elaborats entre diversos alumnes, la majoria en valencià i que durant l'hora del recital, podria recitar amb els xiquets sense cap problema, perquè no eren molts. D'una altra banda, l'altra classe que havia d'assistir al recital, havia treballat individualment els poemes, amb textos fragmentats de to irònic, que aportaven frescor al recital, però que m'impedia llegir-los amb els xiquets, perquè no disposàvem de temps suficient per a poder llegir tots eixos textos.
Mentres llegia les seues fitxes , dies abans de l'acte, intentava visualitzar el recital, tenia por d'equivocar-me. A la fi, vaig decidir, que allò millor seria, recitar amb els xiquets els textos del grup que havia treballat pocs poemes. I el grup que havia fet els poemes de versos fragmentats i individuals, amb la intenció que participaren, els invitaria a recitar amb mi , textos interessants de poetes reconeguts i divertits, en grups de quatre alumnes, amb això aconseguiria que participaren tots activament en el recital poètic. Però, mentre llegia, a casa, els poemes que ells havien construït, veia que havien deixat pràcticamente preparats, poemes divertits que naixien dels que ells havien apuntat, de manera que vaig construir un poema per a cada un d'ells, poema que els vaig regalar en finalitzar el recital.
Va arribar la vesprada del recital, van arribar els xiquets i xiquetes cansats del llarg passeig des del col·legi a la biblioteca, van ocupar tota la sala, eren un grup ben nombrós, més de quaranta alumnes. Alli estaven davant meu, suats, inquiets, vius i vaig pensar -este serà un passe complicat-, els vaig parlar de quins eren els meus plans per a eixe passe, què faríem i com, i els vaig plantejar un pacte que consistiria en el fet que jo donaria el millor de mi com a recitador, si ells obrien la seua sensibilitat per a disfrutar i es comportaven rient quan devien de riure, posant-se tendres quan el poema ho requerira etc. etc.
He de dir, que eixe passe ha sigut un, dels que per a este nivell d'edat, més m'ha fet disfrutar, de quants he realitzat, i ja en són molts. Vaig treballar molt, però veure eixos ulls oberts mirant-me amb atenció, eixos xiquets de tan curta edat en la seua gran majoria, atenent amb tantíssima educació, sentir com disfrutaven, com participaven en totes i cada una de les propostes que els vaig realitzar, va fer que meresquera la pena tant de treball. En molt pocs recitals han llegit tots els xiquets i xiquetes assistents amb mi, en este sí. En molt pocs passes per a xiquets d'estes edats, els xiquets i xiquetes han romàs en les seues cadires una hora després de començar el recital, sense donar una sola mostra de cansament poètic, en este sí. Sense exagerar, gens, este recital és un dels que més satisfet em trobe, de quants he realitzat per als xiquets i xiquetes de primària. Com faig amb altres grups de xiquets, a partir d'ara prenc el compromís d'enviar a estos alumnes i mestres, algun poema divertit, amb una certa periodicitat. Ho mereixen.
Quedé con vosotros que os enviaría un poema los jueves, para recordar el día de la semana que nos conocimos y nos escuchamos. Pues aquí lo tenéis, un poema bien ingenioso de Gloria Armendáriz, que nos habla de los numeros ordinales y que dice:
LOS ORDINALES
Orden, señores, orden. ¿Quién va primero? Yo voy segundo y usted, tercero. Aquí va cuarto, yo me aparto. Ya viene quinto, luego entra sexto y en un periquete está aquí el resto: séptima y octavo, la pava y el pavo. Con ellos acabo: noveno y décimo.
!Que lo disfrutéis! hasta la semana que viene. Espero, que me digáis, que os ha parecido el poema. Besos.
En el vídeo estoy recitando poemas de amor de Karmelo Iribarren, para estudiantes de ESO y Bachiller el pasado día del libro. Más abajo están los textos.
RETRATO DEL POETA ADOLESCENTE
Un paquete de tabaco, un libro de poemas, cuarenta duros para tomar unas cerveza
Poca cosa, es verdad; pero para mí era suficiente.
Y entonces aparecieron las mujeres.
ASÍ, TAL CUAL
Consciente de que muchos me van a llamar de todo, desde blandengue hasta carca, pasando, por supuesto, por romántico de medio pelo;
sabedor de que corro demasiados riesgos, de que estas cosas no se dicen así en verso, sino que se disfrazan, o se apuntan a lo más;
seguro, en fín, de que me juego el tipo, quiero decir el hueco, la página, figurar en la lista de no sé qué antólogo futuro,
cojo, voy y lo digo:
Amor mío, te quiero,
Así, tal cual, consciente, sabedor, seguro de que a ti te va a gustar.
UN POCO JUSTO
Te quiero, corazón, te quiero mucho.
Te quiero tanto que si no fuese porque ando un poco justo de pasta últimamente,
ahora mismo encargaba un luminoso con tu nombre
y detrás un I Love You
y lo mandaba colocar ahí fuera, para que lo viese todo el mundo.
Ahí fuera, en la terraza,
al otro lado de donde cagan siempre las palomas.
ASI, SI
Te digo que te quiero, pero no te suena bien. Vuelvo a intentarlo con más énfasis, pero tampoco te convence.
Nos miramos un rato, en silencio… y rompemos a reír a carcajadas.
Pero en qué estaría pensando. Que se vayan al carajo las palabras.
Te acaricio largamente las piernas, y te beso en la boca, y te muerdo la nariz, y … tú me dices que así, sí.
El jueves pasado , a las 19,30 horas, en plena operación salida del puente, el cantautor Lucho Roa y quien esto escribe, estábamos en el teatro Capri de Paterna, cantando y recitando a Neruda y Hernández, muy poca gente nos escuchaba, pero de una sensibilidad extrema. Uno de los poemas recitados, fue éste del vídeo, que hemos aprovechado del recital que ofrecí para los alumnos de bachiller de Quart de Poblet
És quasi l'una de la matinada, acabe d'entrar en ma casa d'Enguera, vinc rendit però ple de sensacions i vull deixar-les ací escrites, perquè d'esta manera demà quan m'alce i les torne a llegir, em faran reviure algun dels moments tan bells que hui he passat recitant.
BIBLIOTECA MONTCADA.- XIQUETS COL.LEGI PÚBLIC : JOSÉ MARÍA OLTRA Vaig començar el dia, recitant de deu a onze del matí, per als xiquets i xiquetes del col·legi públic José María Oltra de Moncada i els seus mestres, dins de la campanya d'animació lectora poètica, que la biblioteca pública d'eixa població, està oferint als col·legis. En dies passats, vaig recitar per als xiquets de primària d'este mateix col·legi, va ser una experiència bonica, que hui s'ha repetit, amb un grup de xiquets i xiquetes, de quart de primària. Estos xiquets, de sensibilitat exquisida, havien preparat prèviament, els seus propis poemes, així com els del llibre LA LLUNA QUE RIU de Marc Granell, poema que han recitat tota la classe, conjuntament amb qui escriu estos comentaris.
IES "FUENTE DE SAN LUIS".- VALÈNCIA A les 13,30 hores, en l'IES "Fuente de San Luis", ens esperaven, per a recitar als alumnes de batxillerat. L'experiència ha sigut senzillament deliciosa, havíem sigut contractats per la professora de llengua i literatura castellana Carmen Aparicio, ella ha disfrutat del recital amb altres professors i uns setanta alumnes de batxillerat. Hem recitat poemes de Josep Vicent Marqués, Dino Lanti, Vicent Andrés Estellés, Karmelo Iribarren, Pepe Ramos, Travallengües, Pablo Neruda, Uberto Stabile, José Agustín Goytisolo, Quintín Cabrera etc. Etc. Els jóvens han manifestat un respecte impressionant, estic convençut que han disfrutat tant com jo, escoltant el programa que Cristina i jo els havíem preparat. La sirena de canvi de classe s'ha escoltat, i a nosaltres ens quedaven tres poemes per recitar, a petició general els hem recitat tots. Aquestos alumnes m'han fet sentir molt feliç fent el que faig. Hi ha que tenir en compte que després del nostre recital la majoria d'ells finalitzava el dia i mamprenia el pont. I alli, s'han quedat a escoltar les paraules dels poetes.
TEATRE CAPRI DE PATERNA.- A les 19,30 en el bonic Teatre Capri de Paterna, hem realitzat un recital de Pablo Neruda i Miguel Hernández. Una llàstima que potser per ser vespra de festa, el públic ha sigut escàs, però això sí, un públic valorador de la bona poesia, algunes alumnes de Lucho, algunes alumnes meues i alguna persona que ha vingut per lliure al recital (poques); pense que han disfrutat dels versos que els hem oferit.
Resumint , hui, ha sigut un dia ben poètic per a xiquets, jóvens i adults, i jo he gaudit de la gran sort, de ser la veu que ha dut eixos versos, fins els sentiments de xiquets, joves i adults, en un mateix dia. !Tot un luxe!.
I com ja estem en el dia 1er de maig , ací deixe escrit un poema de Alvaro Moreno Marquina, un jove poeta madrileny...
EL DÍA DEL TRABAJO
Hoy es primero de mayo
me sorprendo (sin estar tan desesperado como para alegrarme) de que El Corte Inglés Carrefour o Telefónica no hagan con él otro Día del Padre, de la Madre o de los enamorados...
pero es cuestión de tiempo, flexibilidad laboral, libertad de mercado y nuestro silencio
en el sudeste asiático siguen trabajando madres, padres, y también los hijos para que podamos regalar un móvil al que más amamos en el próximo día del trabajo.
La Biblioteca Valenciana, lleva hasta las bibliotecas de muchos pueblos de nuestra geografía, una campaña de animación lectora, yo soy una de las voces que acerca la poesía hasta nuestros niños y niñas, en concreto de tercer ciclo de primaria. Esta mañana he estado recitando para los escolares de Catral, un bonito pueblo de la Vega Baja, muy cerquita de Orihuela. Después de comprobar que los jóvenes paisanos de Miguel Hernández, disfrutan con la poesía y incluso que alguno de ellos, una niña en concreto, ha resuelto adivinanzas del programa que les llevo, que nunca antes alumno alguno había resuelto; he salido hacia Orihuela.
Ya había estado en la casa museo de Miguel Hernández, hace años, el acceso a ella es desmoralizador, al menos por donde yo he llegado, lleno de pobreza, deterioro y descuido; cualquier persona merece vivir en condiciones mejores que las que yo he visto esta mañana en la calle donde se ubica la casa museo; también la memoria del poeta más auténtico que hemos tenido merece mucha más preocupación por parte de sus paisanos. Después de impregnarme de los espacios del poeta, he salido al patio y he cerrado los ojos junto a la higuera que tanta compañía creadora le ofreció a Miguel, he mirado la sierra pelada por la que caminaba con sus cabras y los versos del poema LAS ABARCAS DESIERTAS, sin saber bien porqué, sonaba insistentemente en mi interior. He salido de la casa del poeta y en el edificio contiguo se encuentra la Fundación Miguel Hernández, he pasado a saludar a Aitor, uno de los más importantes estudiosos del poeta, con quien he hablado de los actos a celebrar con motivo del centenario del poeta. MAÑANA EN PATERNA, LUCHO Y YO, HABLAREMOS CON SU VOZ Y CON LA DE NERUDA, HOY HE DISFRUTADO DE SU SILENCIO , EN SU PUEBLO, EN SU CASA.
LAS ABARCAS DESIERTAS de Miguel Hernández
Por el cinco de enero, cada enero ponía mi calzado cabrero a la ventana fría. Y encontraban los días, que derriban las puertas, mis abarcas vacías, mis abarcas desiertas.
Nunca tuve zapatos, ni trajes, ni palabras: siempre tuve regatos, siempre penas y cabras.
Me vistió la pobreza, me lamió el cuerpo el río, y del pie a la cabeza pasto fui del rocío.
Por el cinco de enero, para el seis, yo quería que fuera el mundo entero una juguetería.
Y al andar la alborada removiendo las huertas, mis abarcas sin nada, mis abarcas desiertas.
Ningún rey coronado tuvo pie, tuvo gana para ver el calzado de mi pobre ventana.
Toda gente de trono, toda gente de botas se rió con encono de mis abarcas rotas.
Rabié de llanto, hasta cubrir de sal mi piel, por un mundo de pasta y unos hombres de miel.
Por el cinco de enero, de la majada mía mi calzado cabrero a la escarcha salía.
Y hacia el seis, mis miradas hallaban en sus puertas mis abarcas heladas, mis abarcas desiertas.
SI DE ALGO PODEMOS ESTAR SEGUROS, CON RESPECTO AL POETA MIGUEL HERNÁNDEZ, ES DE SU COHERENCIA TOTAL CON SU POESÍA. PABLO NERUDA, LE AYUDÓ A SACAR AL JOVEN POETA DE ORIHUELA, TODO ESE CAUDAL DE POESÍA.
SI DE ALGO PUEDE ESTAR SEGURO QUIEN ACUDA EL JUEVES AL TEATRO CAPRI DE PATERNA, ES DE QUE SETENTA AÑOS DESPUÉS, UN CANTAUTOR CHILENO Y UN RECITADOR VALENCIANO, AL MARGEN DE MODAS Y CORRIENTES, TAMBIÉN INTERPRETARÁN LAS PARTITURAS DE MIGUEL HERNANDEZ Y PABLO NERUDA, DESDE EL RESPETO Y LA VERDAD.
(video recitant poemes d'amor de Karmelo Iribarren, per als alumnes de Quart de Poblet)
Per més que ho pense, no trobe una altra manera millor de celebrar el dia del llibre, que amb la comunitat educativa i si esta, és de la qualitat humana dels professors i alumnes de Quart de Poblet que este matí, han compartit poesia amb Cristina i amb mi, encara millor. És el segon any, que portem poesia als alumnes d'este centre amb motiu del Dia del Llibre. Miquel Salvo, professor i amic , contagia amb el seu entusiasme per la bona literatura i es nota que treballa amb estos jóvens que hui han escoltat el nostre recitat. Han sigut, dos passes, diferents però riquíssims com a experiència. El primer, per als alumnes de tercer i quart de secundària, major en nombre; el segon per a l'alumnat de primer de batxiller. Tant en el primer passe com en el segon, he experimentat una comunicació total amb el meu públic, la paraula i la música han arribat fins a ells nítidament, l'han acollit, s'han deixat impregnar per ella i han rist quan devien de riure i han atés amb interés cada gir de la meua veu, cada vers carregat d'intenció. El timbre de canvi de classe ha sonat i en els dos passes, els jóvens han obviat el senyal que els anunciava l'eixida de l'aula, per a quedar-se amb la paraula poètica. A continuació i per si algun dels assistents als recitals, vol comentar-me alguna cosa respecte dels poemes, vos recorde el programa:
. L'all porro i la carxofa de J.V.Marqués . Poema del renunciamiento de J.A.Buesa (per a secundària) . Poema 20 de Pablo Neruda (per a batxiller) . SMS de Dino Lanti . Grup poemes d'amor de Karmelo Iribarren . Ausencia de tí núm. 15 de Pepe Ramos . L'arbre vell de Marc Granell (per a secundària) . El porc de Marc Granell (per a batxiller) . Tratado de geografía de Carles Cano . Travallengües . Milongo del moro judío (per a batxiller) . Tirallonga dels monosíl.labs de Pere Quart (per a batxiller) . Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo (per a batxiller) . Poemas de la cárcel de David González (per a secundària) . El conte bonic de J.V.Marqués (per a batxiller) . Resacas de Karmelo Iribarren (per a batxiller) . Paisa de Uberto Stabile (per a batxiller) . Los reyes son los padres de Quintín Cabrera
Miquel Salvo, em va enviar un text del poeta Jaime Sabines , que pense mereix la pena compartir, en un dia especial com el 23 d'abril, a continuació teniu un video de youtube on està el text acompanyat de música:
ESTE MATÍ HE ESTAT RECITANT PER ALS XIQUETS I XIQUETES de 3er i 4at DE PRIMÀRIA, DEL COL·LEGI PÚBLIC "LLUÍS VIVES" D'OLIVA; QUINA MERAVELLA PODER TREBALLAR AMB EIXOS XIQUETS QUE PRÈVIAMENT HAVIEN APRÉS POEMES AMB ELS SEUS MESTRES, HEM RECITAT FINS A LA SACIETAT, HEM JUGAT AMB LA POESIA. PODEN ESTAR TRANQUILS ELS POETES D'OLIVA QUE SÓN MOLTS: BRINES, SÒRIA, PELLICER, GREGORI...JA HI HA EN EIXE POBLE NOVES GENERACIONS PREPARANT LA SEUA SENSIBILITAT.
CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT QUE TOT DEPÉN DE LA VOLUNTAT DELS MESTRES, L'EQUIP DEL COL·LEGI LUIS VIVES, PER A ESTA SETMANA DEL LLIBRE HA PREPARAT UN TRÍPTIC DE MÀ QUE DIU ENTRE ALTRES COSES:
"Hem volgut dedicar-la especialment a la poesia per a apropar el llenguatge poètic als nostres alumnes amb la intenció de contagiar-los la passió - o almenys el gust- per este llenguatge; que coneguen les immenses possibilitats que els ofereix la poesia per a expressar tot allò que viuen, que senten...Durant estes jornades és realitzaran diverses activitats que d'una manera lúdica i divertida reforçaran l'hàbit lector dels nostres alumnes"
ESTIC MOLT SATISFET D'HAVER PASSAT ESTE MATÍ PER EIXE COL·LEGI PLE DE SOL.
UN POEMA DE UNO DE LOS POEMARIOS, QUE MÁS ME HAN CALADO DE CUANTOS HE LEÍDO Y HAN SIDO MUCHOS, "LO QUE PIENSA LA BALLENA DEL ARPONERO" -EL ARBOL ESPIRAL EDICIONES- 2001(BÉJAR, SALAMANCA)
LOS LIBROS de Antonio Orihuela
He abierto libros de los que no entendí nada. Libros, que aun siendo perfectamente legibles, mejor hubiera sido que nunca se escribieran.
Libros que, qué lástima, la gente nunca leerá porque sencillamente creen que no existen, ni esas ideas, ni libros que hablen sobre ellas...
Los libros me hicieron entender a los hombres que leen libros y sentir una compasión infinita por todos los demás. Me quedé con el sufrimiento de los primeros y se me hizo extraño ridículo, sin sentido, el que hacen cargar a todos los demás.
Los libros me hicieron un completo inútil para el mundo y todo lo que constituye al ser que se alza sobre el mundo. El robo y la violencia sólo me parecieron aceptables en manos de los que en la misma medida se hunden en el mundo a causa de ella.
Los libros me hicieron crecer en la Utopia, en la posibilidad de que se extinga esta forma de vivir, aunque nosotros nos hayamos ido, la imposibilidad quedará en ellos como posible.
Los libros, recuérdalo, la única patria de unos pocos hombres sin ella.
EL PROGRAMA GOEAR QUE UTILITZE PER A PENJAR LES MEUES GRAVACIONS EN ESTE BLOC, PORTA DIES INUTILITZAT PER MILLORES EN EL SERVICI, AIXÍ QUE DE MOMENT ESTE BLOC DE L'ORALITAT, COMPARTIRÀ NOMÉS ESCRIPTURA, I ALGUN VÍDEO DE YOUTUBE, ESPERE PODER CONTINUAR PENJANT LES GRAVACIONS EN BREU
El proper dijous 23 d'abril "dia del llibre", estarem recitant per als alumnes i professors de l'I.E.S de Quart de Poblet, farem dos passes per als nivells de 3er - 4at E.S.O i 1er batxillerat, l'any 2008 ja vam compartir poesia amb aquestos estudiants, invitats pel seu professor Miquel Salvo, bon amic, que valora com cal la poesia recitada. Un plaer repetir experiència.
Les escoles preparen les seues activitats al voltant del dia del llibre; nosaltres el proper dimecres 22 d'abril estarem amb els xiquets i xiquetes de 3er i 4at de primària del col.legi LLuís Vives d'Oliva, serà el primer dels centres que visitarem en aquestes dates, ja us anirem contant, de moment vos deixem un poema encisador d'una autora saforenca Mª Dolors Pellicer...
El cantautor chileno y quien escribe estas notas, vamos ofreciendo un recital muy especial, Pablo Neruda y Miguel Hernández, dos amigos, uno chileno, el otro alicantino; casi como nosotros. Esta vez será en Paterna (Teatro Capri.- 30 de abril .- 19,30 h). Si os apetece escuchar, cantados y recitados, los versos llenos de dignidad de estos poetas, nosotros allí estaremos ...para hacer boca, os dejamos el poema de LA AUSENTE de Pablo Neruda...
La noche está tranquila pero sería una buena noche para bajar a los políticos los militares y la policía del burro.
Hacer saltar todas las cerraduras -sí, también las del cerebro, las de las cárceles-
Entrar en los bancos y quemar allí mismo todo el dinero del mundo -como hicieron los abuelos en Vía Layetana, hace años, firmemente convencidos de haber pasado página a la Historia-
Reunirse después en la plaza para abolir los pronombres posesivos.
A ver quién da más y quién pide menos.
Romper todas las cadenas -también las invisibles y las de oro-.
Hacer del hambre y los ojos tristes un recuerdo del pasado.
En fin, no olvides, ya sabes,
hermosas cosas por hacer en una noche tranquila como ésta.
DE MOMENTO PARA AQUELLOS QUE LES GUSTE LA POESÍA DE NERUDA Y HERNÁNDEZ, PARA QUIENES QUIERAN SABER ALGO MÁS DE LA ESPECIAL RELACIÓN QUE UNIÓ A ESTOS DOS POETAS, PARA TODOS LOS QUE OS GUSTE LA POESÍA CANTADA Y RECITADA, NO DEBÉIS PERDEROS EL ESPECTÁCULO QUE EL CANTAUTOR CHILENO LUCHO ROA Y QUIEN ESTO ESCRIBE, OFRECEREMOS EN EL TEATRE CAPRI DE PATERNA, EL PRÓXIMO DÍA 30 DE ABRIL A ESO DE LAS 19,30 HORAS, CREO QUE LA ENTRADA ES LIBRE, PERO EN TEATRE CAPRI C/ Ernesto Ferrando, 7 y 9 Tel. 96 138 93 49. OS PODRÁN DAR TODAS LAS REFERENCIAS
Una revolución está en marcha -chiapas- del libro Planeta de Poliuretano...
CHIAPAS de Sonia San Román
Puede que devasten nuestros campos y nos dejen sin cosecha. Puede que quemen nuestras casas y nos quedemos sin cobijo.
Puede que nos roben nuestros dioses y nos impongan los suyos. Puede que nos expolien la tierra ¡como si la tierra fuera de alguien!
Puede que nos prohíban hablar, creyendo que en silencio no pensamos. Puede que violen a las mujeres, torturen a los hombres, o dejen huérfanos a nuestros hijos
pero mientras uno de nosotros siga en pie nunca podrán confinar nuestras ideas, ni maniatar nuestros pinceles, ni aniquilar nuestros versos, ni enmudecer nuestras canciones
porque aún no ha nacido el carcelero que meta entre rejas la esperanza.
Escoltem ara la descripció feta poesia, de la palmera companya de la infantesa del poeta...
LA PALMERA de Marc Granell
Hi ha una palmera prop de ma casa, antiga i esvelta, grossa i tan alta com ho és la pena que se m’instal.la en la carena de l’enyorança quan la veig i ella, sola i callada, gran fetillera, d’un vol em llança per l’ampla senda que ara em trasllada, suaument, de pressa, a l’edat clara de la infantesa feliç, llunyana, quan la palmera era més alta i a l’ombra d’ella reia i jugava pensant que eterna seria, i blanca, la joia aquella que sols trobe ara quan la veig i ella em mira i calla.
EN EL LIBRO DE SONIA "PLANETA DE POLIURETANO", ESTÁ ESTE BELLÍSIMO POEMA, QUE INCORPORÉ HACE TIEMPO A MI REPERTORIO Y HA RESULTADO UN ÉXITO, ALLÁ DONDE LO HE RECITADO...OLORES....
OLORES de Sonia San Román
Quiero ser fabricante de olores para que la gente tenga algo distinto que regalar en los cumpleaños, en los bautizos, en las bodas o en las fiestas de guardar.
Quiero vender un frasco que contenga esencia de olor a tiza blanca, mezclada con una pizca de mina de lápiz recién afilado para los que añoran la infancia.
Para los atrapados tendré eau de toilette de gasolina, sutilmente mezclado con un toque amargo de cerveza.
Para los tristes olor a palomitas de maíz y a chocolate con churros. Para los exiliados en las ciudades esencia de puchero y sopa de ajo.
Para los ancianos un bálsamo suave con aroma a recién nacido.
Y para quienes todo tiene el mismo olor, el mismo sabor, la misma forma, les daría un frasco vacío, como su vida.
DINS DEL LLIBRE L'ILLA AMB LLUNES, TENIM AQUEST POEMA, QUE ENS PARLA D'AQUELLS QUE SOLS DISFRUTEN AMUNTEGANT MÉS I MÉS I MÉS DINERS...EL POEMA ÉS "EL PORC"...
EL PORC de Marc Granell
Cada matí es trasllada a la faena esbufegant després d’haver resat una hora amb fruïció en la capella que es va fer fer al seu jardí privat.
Ferreny i gras, farcit de supèrbía, baixa del Rolls pegant crits, insultant el xofer que li n’obri la portella i entra grunyint en el seu regne: el banc.
Signa papers, dicta cartes, ordena amb sonor gruny que siguen despatxats tots els membres del comité d’empresa, que demanaven un millor jornal.
Telefona després a un seu col.lega, garrí com ell i com ell malcarat, per dir-li que anirà a la porquera climatitzada a la qual acudiran a la tarda els set porcs de més solera que es dediquen a la usura i a l’engany per veure quina és la línia mestra a seguir per poder incrementar el control sobre els diners de l’empresa, és a dir del país i els ciutadans, sense importar-los mica la pobresa, la injusticia, el dolor i la fam que provoquen amb la seua avidesa de poder absolut, de capitals.
A la nit , satisfet, se’n torna a pressa cap a casa i després d’un bon sopar s’agenolla vora el llit, rota i resa i amb plaer es rebolca en el seu fang.
El poema que vamos a grabar, en esta entrega 6ª del club de lectura poética, lo encabeza la autora con una cita de Federico Fellini que dice" la televisión es el espejo donde se refleja la derrota de todo nuestro sistema cultural"...CARTA DE AJUSTE (DE CUENTAS)....del libro Planeta de Poliuretano de Sonia San Román...
CARTA DE AJUSTE (DE CUENTAS) de Sonia San Román
Hay gurús del sexo que nunca han echado un polvo. Hay expertos en derecho inscritos en academias de corte y confección.
Hay hablantes de quince idiomas que ni siquiera utilizan bien el suyo. Hay catadores de vino que no distinguen un Rioja de una sangría en Tetra Brick.
Hay concursantes sin concurso que juegan a ser periodistas. Hay tonadilleras indoctas que con unos polvos mágicos llegan a ser alcaldesas.
Hay heterosexuales que fingen no serlo para encontrar un hueco en la tertulia rosa de la tarde.
Hay criadas que inventan perversiones de sus jefes por un minuto de gloria en el papel couché de la pantalla.
Hay informativos manipulados que dicen ser imparciales. Hay cantantes que no brillan pero salen en los telediarios llamándose artistas.
Hay artistas que, simplemente, brillan por su ausencia.
Hay asesinos que piden justicia y pacifistas que claman venganza.
Hay unos ojos abiertos, -los míos- , como platos de ensalada para doce, que contemplan con estupor cuántas bocas hay abiertas y qué pocas moscas hay para cerrarlas.
El llibre sobre el que estem treballant, en el club de lectura poètica d'Albal, L'ILLA AMB LLUNES, està considerat un libre dirigit a públic jove, però com podeu comprovar, els poemes de Granell, ens parlen de temes per a tot tipus d'edat, com aquest LES CIUTATS...escolteu
LES CIUTATS de Marc Granell
Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor a gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llençols de greix la pell ferida.
Les ciutats tanmateix no dormen. Callen i esperen amb espant l’aspra embranzida de cotxes, camions, crits i sabates, que serà com el gall que obri el nou dia.
Les ciutats estan tristes i gastades, farcides de soroll, de brutícia. Són enormes taüts plens de fantasmes sense cel, ni capvespre, ni migdia.
BASADO EN UN POEMA DE BENEDETTI, SONIA NOS HABLA EN EL LIBRO -PLANETA DE POLIURETANO- DE UNA CASA A DONDE DAN TODAS LAS PUERTAS DEL MUNDO, ES LA CASA DE SUS ABUELOS...TAMBIÉN LA SUYA...OIGAMOS LOS VERSOS QUE LA PUEBLAN
ÉSTA TAMBIÉN ES MI CASA de Sonia San Román
No me cabe duda, Ésta también es mi casa. Es una casa anclada en el tiempo de mis abuelos y en el mío.
Las estaciones se suceden y sigue siendo propia. Hoy soy huésped y anfitrión de mis recuerdos donde río o como, copulo o duermo, juego o pienso, o me aburro, o tengo pesadillas y ataques de nervios.
Hoy es mi primer día frente a ella. Y aunque la azoten los rayos y un día se parta en dos, yo sabré donde guarecerme porque todas las puertas del mundo dan a mi casa.
DEL LLIBRE "L'ILLA AMB LLUNES" CONTINUEM RECITANT EL POEMA CAPVESPRE MARÍ VENIU A VORE COM CAU EL VESPRE EN UNA PLATJA VALENCIANA? ESCOLTEM ELS VERSOS DE GRANELL, QUE ENS DURAN FINS EIXA POSTAL LÍRICA...
CAPVESPRE MARÍ de Marc Granell
Salten al mar els peixos color de lluna per beure a glopets blaus la llum madura d’un sol que en el ponent camina i dubta
si anar-se’n avui a peu o buscar una diligència de núvols que a pressa el duga al llit en què somia amb neu i pluja.
A l’horitzó, un vaixell menut com l’ungla del ditet més petit passa i saluda sense pensar que és lluny, més sol que la una.
L’ombra creix i la platja, amb la pell bruna, tanca els ulls.
Esta noche, hemos trabajado este poema en el club de lectura poética de Albal, está resultando apasionante, ver de que manera los alumnos disfrutan a medida que van descubriendo los juegos de palabras, que amagan las verdades de la poesía de Sonia San Román, sus metáforas inteligentes, sus aliteraciones continuas que desembocan en sorprendentes desenlaces...una gozada dejarse envolver por el humo de este libro "Planeta de poliuretano"...
HUMO de Sonia San Román
Hoy se ha grabado la ciudad en mi retina.
Mi humo ha rozado el mono azul de unos mecánicos que cerraban el taller.
Me he apartado para dejar paso al abuelo taciturno que paseaba calle arriba, calle abajo…
En la plaza los niños alborotan con un balón la sosegada conversación de unos argelinos que también han sido rozados con mi humo.
Aspiro, cojo aire y sigo andando entre carritos de la compra que invadían la acera más estrecha del mundo.
Algunos estudiantes se han adueñado de mi paquete de tabaco mientras volvía de camino a casa.
Cuando cerré la puerta tras mi espalda encontré en este instante a toda la ciudad desparramada por la alfombra del salón.
poema "la nit" del llibre -l'illa amb llunes-; aquesta nit l'hem treballat al club de lectura poètica EPA-ALBAL i l'exercici ha resultat força atractiu...
LA NIT de Marc Granell
La lluna és un ull altíssim i blanc d’un àngel panxut que va relliscar,
un dia de juny de fa vint mil anys,
quan jugava al truc amb Zeus i amb Al.là a l’ungla assegut d’un dit de Satan.
Va caure i, perdut, en el sol trobà refugi i caliu i allí es va quedar.
No juga ja al truc, ni té amb qui parlar.
Quan s’alça , la llum oculta a l’instant, grandíssim panxut, amb el cos alat i ens mira amb un ull desert i nevat.
Quan prou s’ha rigut de nosaltres ja, les ales recull i es torna a gitar.
