Estem fent l'animació lectora poètica amb la biblioteca pública municipal de Moncada, aprofitem per felicitar a César el seu bibliotecari, als alumnes de 5é, 6é de primària i 1er i 2on d'E.S.O de la població i als seus mestres pel nivell de treball i amistat amb nosaltres i la poesia. Estem treballant i recitant els programes: POESIA I VALORS per als xiquets de primària; i L'AMOR I LA POESIA per als de secundària, a continuació penje alguns poemes com a mostra del nivell del treball d'aquestos alumnes i mestres:
1er ESO.- COL.LEGI SAN JOSÉ
LOCURA DE AMOR de Miriam, Alba, Raquel, Miguel, Maria del Mar Tomasa.
Una cuchara todas las mañanas
al café tenía que ver.
El café le hizo un guiño,
la cuchara se metió un “piño”.
La cuchara, como signo de amor,
una pizca de su amor le regaló.
El café por la garganta humana descendió,
y la cuchara se desmayó.
Cuando despertó,
en profunda depresión cayó.
EL LÁPIZ Y LA GOMA de Andrea Geovana , Avenatti Mendoza, Coraima Santiago Heredia, Nacho Arrue LLoris.
Aquel lápiz de color grisáceo me llega al corazón
pero cuando se equivoca borrar me toca.
Cuando me toca borrar ya no hay nada;
y de la tristeza me pongo a soltar lágrimas.
El precioso lápiz es mi contrincante,
y el lápiz piensa que quiero matarlo.
No es mi culpa que quieran que borre,
porque quiero al lápiz como un amigo del cole.
Al hacer un examen nerviosa me pongo,
y me toca borrar cuando él se equivoca.
La goma y la regla tuvieron una discusión
y el lápiz la solución no halló.
La regla y la goma siguieron discutiendo,
el lápiz de la tristeza acabó muriendo.
LOS COLORES DEL MUNDO (Contra el racismo) de Maider’s Marqués, Sandra Ferrando, Marlene Romero, Helena Biot, Mohammed Shagrouchi
El amarillo del chino,
el carne del español,
el negro de los africanos.
Todos diferentes, pero iguales.
Existe el amor,
colores diferentes,
no importa el color,
nos gusta el valor.
No miremos el color,
miremos el interior.
¡Que vengan inmigrantes!
Démosles amor, comida y calor.
Nunca digas nunca.
Nunca digas siempre,
nunca digas
lo que tu corazón no siente.
SOL Y LUNA de Carla Mas, Guido L. Fiappi, Mario Villa, Adrián Ruano y Rocío Lara
El sol le dijo a la luna:
Luna eres mi amor y tienes una belleza impresionante,
te quiero desde que tu luz radiante ví,
te quiero desde el primer día que te conocí.
Sol , yo a ti también te quiero;
pero un problema tenemos: nunca juntos estaremos.
Una cosa podemos hacer.
Cuando en un eclipse estemos,
un beso nos daremos,
así nunca en la vida nos separaremos.
2on E.S.O.- COL.LEGI SAN JOSÉ
A LA VORA DEL MAR de Victor, Rafa, Irene, Santi i Yolanda.
Ella era una xiqueta de gran bondat
sentada a la vora del mar,
amb ulls blaus com el propi mar
i com una rosa de cabells rojos i delicats.
Ell era un xic solitari i fred,
que no volia caure en l’amor.
Ulls vibrants
però sense sentiment
i cabells negres
com el fons del seu cor.
A la vora del mar es van trobar,
els seus ulls , freds i vius,
es quedaren contemplant.
L’un per l’altre es van enamorar.
Així ella, amb la seua senzillesa,
el seu gel va trencar.
L’un per l’altre es van enamorar.
Camilo, Maria, Steven, Irene S., Jose G.
Dos fulles es van conéixer una vesprada de primavera,
una era viuda i l’altra soltera.
Van parlar tota la nit
i al final dona i marit.
En un matí de tardor
els seus veïns plorant de dolor
es van començar a caure.
La tardor havia arribat.
La gran es va començar a moure,
i al final caigué plorant.
La petita viuda i a soles,
altra volta es va quedar.
Antonio, Vicente F., Carolina, Javier, Sonia
Jo sóc una carxofeta
i tu la meua oliva,
ens ajuntarem en una amanida,
i així jo podré ficar la meua llavor,
on eixiran una xica i també un xicot.
Les lletugues seran el nostre llit,
les tomates ens faran de coixí,
la ceba ens fará plorar
i l’oli ens adobarà.
Així farem una bona familia,
pareguda a moltes alres,
a l’amanida serem pareguts
i estarem sempre molt junts.
José O., Jessica, Vicente Ch., Marius i Alfonso
Això era una vegada dos coloms
que volaven alegrement pel camp.
I un colom, li va dir a l’altre:
- anem a descansar a l’ombra d’aquell arbre
que és fresca i agradable.
En l’altra rama
hi havia una parella de joves coloms besant-se;
l’altre colom es va quedar mirant a la parella
i li va dir a la coloma,
amb to nerviós, que la volia.
I la parella se’n va anar volant.
Molt feliços i contents,
Un caçador que passava per alli
va veure als dos coloms
i els va disparar.
Sols va encertar a un,
el va matar.
L’altre de pena,
es va suïcidar.
Andrea, Dani, Cesar, Silvia i Tània
SUBJECTE A CANVIS
El meu dilluns va ser negre
com les calces que porten els jugadors de l’AC Milà
a cada partit.
El meu dimarts va ser gris
com la monotonia d’un cel
que no té prou força per alçar-se.
El meu dimecres va ser roig
com els semàfors d’un embotellament,
en romandre sis hores dins d’ell,
sols per anar a vore’t.
El meu dijous va ser verd
com un desesperat examen de biología,
fet en mode automàtic,
amb la reproducció asexual de plantes
atacant-me.
El meu divendres va ser groc sofre
sense pal.lideses,
com un ram de pensaments,
comprat però sol.
El meu dissabte va ser blau suau
del color de la mar,
com la molt gastada,
carpeta d’apunts que tinc.
El meu diumenge va ser blanc
com el color dels teus braços,
quan em rodejaren.
A partir d’aquell dia, he aprés i comprés,
que em fa igual, tant el color com el dia.
Si tú no estàs amb mi.
